Segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, al territori català, actualment el 64% és superfície forestal i, al voltant del 32%, terra utilitzada. Carles Riba, enginyer industrial i professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, adverteix que per tal de millorar l'autosuficiència alimentària al territori, caldria doblar la superfície de conreu de 7.800 km² a 16.500. 

El model alimentari actual permet alimentar una bona part de la població, però també presenta alguns inconvenients (alertes alimentàries, desestacionalització de productes, malalties, etc.) que ens han de portar a plantejar-nos l'existència d'altres models més saludables, justos i sostenibles.

L’evolució demogràfica global planteja un repte de grans proporcions, entre d’altres, per a l’agricultura: el de donar resposta a les necessitats alimentàries de la població actual i de la que es preveu per a un futur que ja és pròxim. 

L’alimentació és una de les àrees econòmiques més connectada amb la mateixa subsistència humana i més interdependent de la globalització. Les Nacions Unides calcula que l’any 2050 el planeta tindrà 9.000 milions de persones. Existeixen suficients aliments perquè pugui menjar la població actual (7.550 milions de persones) i la futura (9.000 milions el 2050)? Altres models agroalimentaris són possibles per assegurar la provisió d’aliments? La resposta no és senzilla i dependrà del sistema econòmic dominant. 

Enmig d’aquest context, el més convenient per al territori i la pagesia catalana seria consumir cada vegada més aliments produïts al país, per així apropar-nos a la suficiència alimentària. La proximitat i l'aposta pels productes de temporada és un dels principis de l'alimentació sostenible i un dels reptes per a la Catalunya del futur en l’àmbit alimentari i agrícola.