Un espectacle comunitari que uneix art, memòria i costura per donar veu a les dones de la Trinitat Vella.
Costura, memòria i creació comunitària a la Trinitat Vella: “La Trini té un nus”
Un espectacle nascut des del territori
Al Parc de la Trinitat Vella ha tingut lloc una proposta escènica singular que ha transformat l’espai públic en un lloc de trobada, memòria i creació col·lectiva. L’activitat, impulsada pel col·lectiu La LabOriosa i inclosa dins del programa Mercè Arts de Carrer (MAC), ha estat construïda de manera comunitària amb la implicació directa d’algunes veïnes de Sant Andreu i d’altres dones de la resta de la ciutat.
Veus de dones, fils d’història
El projecte ha comptat amb la participació de diversos col·lectius del territori: el grup creatiu de dones majors de 65 anys, dones que van ser internes a l’antiga presó de dones de la Trinitat, el grup de Patchwork de Can Galta i l’Associació de Puntaires del Districte de Sant Andreu.
A través de les tècniques de costura, les participants han compartit objectes, vivències i històries personals, que han teixit una peça artística col·lectiva carregada de significat.
Quin nus té la Trini?
Amb aquesta pregunta com a fil conductor, l’espectacle obre una reflexió sobre la memòria del barri, especialment en relació amb l’enderrocament recent de l’antiga presó de dones, i sobre els llegats femenins i populars que hi són presents.
La proposta posa el focus en les veus i experiències de les dones treballadores, i dona visibilitat als sabers i les lluites sovint invisibilitzades que formen part de la història col·lectiva.
Art i comunitat com a eina de transformació
El procés de creació ha estat guiat per La LabOriosa, amb una metodologia que aposta per la inclusió, l’escolta i la crítica social des de l’expressió artística.
El resultat és una peça escènica que combina dansa, teatre i memòria, construïda des de les vivències reals de les protagonistes, amb una mirada sensible i transformadora.
Una mirada que deixa empremta
Les imatges de l’espectacle han estat captades pel fotògraf Albert Masías, i reflecteixen l’essència d’una proposta que connecta art i comunitat, creació i identitat, passat i present.
Aquest tipus d’iniciatives mostren com la cultura comunitària pot ser una eina poderosa per generar vincles, reconèixer històries compartides i imaginar futurs més inclusius i col·lectius des dels barris de la ciutat.