El Festival Raval(s): un procés comunitari amb més de cent agents coimpulsors

26/11/2023 - 11:37 h

Cultura comunitària. Durant els dies 9 a 12 de novembre es va celebrar el Festival comunitari Raval(s), coorganitzat per les entitats i veïnes del Raval i dinamitzat per la Fundació Tot Raval.

Més de tres-centes persones sobre l’escenari cantant, més de sis-centes sopes d’aquí i d’allà tastades i més de vint activitats van mobilitzar el barri del Raval els passats 9, 10, 11 i 12 de novembre amb el Festival Raval(s), una de les cites comunitàries més multitudinàries de la ciutat. El concert i les sopes no van ser més que la culminació del que en realitat és el Festival: un procés de creació cultural comunitària.

Un escenari on tothom té cabuda

La plaça dels Àngels plena de gom a gom. I aquest cop, no de turistes, sinó de gent del barri. Totes les corals del barri, les de gent gran, les de gòspel, les infantils, una rere l’altra, cantant per a un públic agraït que va gaudir de l’ambient festiu. I com a punt final “Som del Raval”, el tema de l’òpera ‘La Gata Perduda’, aquella obra creada i representada el 2022, gràcies a un altre procés comunitari del barri amb el Gran Teatre del Liceu i que diu “Ben amunt l’empenta veïnal, som la gent, som del Raval”.

El Jordi Farrés, director de l’Escola de Músics, situada al bell mig del barri del Raval, va ser el presentador i conductor de l’esdeveniment musical. Ens explica que el Festival és possible gràcies a la participació i coordinació de moltíssimes persones i entitats ravalenques: “Des de l’Escola de Músics, membre des dels inicis de la Fundació Tot Raval, que aixopluga totes aquestes entitats i el veïnat, es veu i es viu la cultura com un mitjà per unir-nos, treballar conjuntament i conèixer-nos més. A més, el Raval és un espai on hi ha moltíssimes cultures, el barri més ric de Barcelona i el de densitat cultural més gran del món: en definitiva, un espai comunitari magnífic”, continua Farrés.

Sopes del món, sopes compartides 

Una altra entitat veterana en la Fundació i en l’organització del Festival Raval(s) és Diàlegs de Dona i una de les seves fundadores, la Fàtima Ahmed, va coordinar l’activitat “Sopes d’aquí i d’allà”, on un grup de veïnes, membres o no d’entitats del barri, van cuinar sopes tradicionals de comunitats i cultures d’orígens diversos: la “harira” marroquina, el “sancocho” colombià o l’escudella catalana, entre d’altres. “La gastronomia és molt rica en aquest barri i tenim una representació molt extensa de totes les cultures que hi habiten a través d’aquestes sopes”, apunta Ahmed. “El Festival Raval(s) ajuda a visibilitzar un treball comunitari que existeix aquí durant tot l’any. A partir dels plats típics de diferents països es fa un reconeixement dels sabers culinaris de veïnes del Raval. El nostre barri és extraordinari en tots els sentits, culturalment, gastronòmicament i lingüísticament, i el Festival permet ajuntar-nos durant moltes sessions per anar-lo preparant entre totes. És també una oportunitat per a persones que no participen d’altres espais, però a les quals sí els ve de gust venir a cuinar”, continua Ahmed.

La Fundació Tot Raval: la força aglutinadora del Festival 

Aquestes dues activitats (corals i sopes) són només la punta de llança de tot el Festival, que va oferir més de vint activitats. I és que les entitats del barri tenen molt a mostrar i a proposar. Qui fa d’aglutinador de tota aquesta acció comunitària és la Fundació Tot Raval, una organització que va celebrar els seus 20 anys d’existència el 2022. Segons explica Gemma Ferreón, tècnica de Tot Raval i coordinadora del Festival, “la Fundació vol facilitar espais de treball col·lectiu, connectar les entitats del barri i coordinar accions perquè es puguin fer de manera comunitària. Els àmbits d’actuació són quatre: el sociocultural (on s’emmarca el Festival Raval(s), el laboral i de desenvolupament econòmic, el de salut comunitària i el socioeducatiu. L’ecosistema associatiu, d’institucions i espais autogestionats és tan alt al Raval que de fet és un lloc privilegiat per dur a terme projectes comunitaris”. 

Insisteix Ferreón en què el més important del Festival Raval(s) no són la vintena d’activitats programades, sinó tot el procés, la cooperació i el treball conjunt de més de cent agents molt diversos, algunes institucions i equipaments, amb entitats que sense estar especialitzades en art ni cultura aborden reptes del veïnat a través d’elles. En preguntar-li quina valoració fa de l’edició d’enguany de Raval(s), Ferreón contesta: “Hi ha hagut molta participació en tots els espais i hem ampliat les temàtiques amb bastant èxit. Des de l’activitat dels horts comunitaris, molt necessaris en un barri tan poc verd, passant per la participació de la sala Paral·lel 62, que oferia una programació de músiques emergents, i fins al reeiximent de l’espai de cultures populars, que s’obria a més comunitats representatives del barri”.