Ariadna Rivas és dissenyadora de moda i, en acabar els estudis, va decidir ajuntar la professió amb el seu interès per l’acció social. Actualment, treballa com a tècnica al Centre de Vida Comunitària (CVC) de la Trinitat Vella, on coordina el projecte Espai de Costura Lliure.
Ets dissenyadora de moda. Com arribes a l’acció comunitària?
Quan vaig acabar la carrera no volia participar en el món de les passarel·les i la moda tradicional i vaig entendre que el que volia era trepitjar el carrer. Em vaig vincular a projectes de roba més alternatius, amb gent del món del circ, de l’art de carrer, on vaig acabar tenint molta experiència amb l’acció comunitària, i vaig decidir que m’hi volia dedicar laboralment.
En què consisteix el projecte Espai de Costura Lliure?
L’Espai de Costura Lliure és un punt de trobada que s’esdevé dos cops per setmana, de moment, al Centre Cívic Trinitat Vella (fins que no tornem a tenir un espai físic al CVC), i que gira al voltant de la costura. En diem «lliure» perquè és completament obert a qui vulgui, sia de manera recurrent o esporàdicament. Al principi pretenia ser un espai per a dones, ja que va sorgir d’un grup informal de dones que es trobaven al CVC. Després es va veure que alguns homes estaven interessats a participar-hi i ara mateix és mixt, tot i que la gran majoria són dones.
Què té la costura que sembla una eina tan potent en l’acció comunitària, com s’està veient en molts barris de la ciutat?
En el cas de l’Espai Lliure, les mateixes dones ho van decidir, però és cert que la costura és una activitat que permet ajuntar molts perfils diferents, i també molts nivells: algunes ja saben cosir molt bé i d’altres hi estan aprenent. Però, generalment, totes han estat en contacte d’alguna manera en l’entorn de la roba: cosint en grans fàbriques o a casa, planxant o fent arranjaments. L’activitat de costura és com un punt comú, tot i que al cap i a la fi és una excusa per trobar-se i intercanviar, i potser per això hi ha tants grups a la ciutat. En el nostre cas, es tractava de crear grups de suport mutu i la costura ens ho permet.
En referència a aquests altres grups de costura: us coneixeu, intercanvieu coneixement o experiències?
D’entrada, el nostre projecte ja neix amb un altre espai al barri: aquí, al centre cívic, hi havia ja un projecte de costura del Banc del Temps que es deia «Teixim i xerrem» i vam decidir ajuntar-los els dos en el que és ara l’Espai de Costura Lliure.
Però també hem tingut contacte amb altres grups, com el que hi ha al Pou de la Figuera, que vam visitar fa uns mesos per conèixer-nos. Ara estem esperant que elles vinguin aquí. O amb la Xarxa de Dones Cosidores, amb qui hem col·laborat de diferents maneres, per exemple, en esdeveniments puntuals com el 25N; fins i tot des del CVC els hem encarregat alguns productes (bosses o mocadors).
Explica’ns una mica la dinàmica del grup.
Al principi va ser un boom i teníem tanta gent interessada que, el setembre passat, vam decidir obrir un nou grup al matí per a aquelles persones que no podíem venir al matí. Ara, justament aquest grup és el més consolidat i hi ha gent originària del Marroc, el Pakistan, l’Índia, Llatinoamèrica… vaja, un grup molt ric. Al començament, cadascuna es relacionava més amb les dones del seu país d’origen, però, a poc a poc, aquesta barrera s’està trencant. Per ajudar en aquesta dinàmica, hem establert un moment per fer un cafè, per parlar de coses diferents de la costura i per mirar de fer més vincle. A més, estem implicades en la vida del centre cívic, com quan vam cosir davantals per al grup de cuina o els coixins dels sofàs de l’entrada del centre. Ara estem impulsant un projecte amb els correfocs del barri per fer-los uns vestits, ja que els que tenen són de fa més de vint anys. Tot un repte, perquè la tela ha de ser ignífuga.
L’Espai de Costura és un dels molts projectes del Centre de Vida Comunitària, però, què és aquest Centre?
Es tracta d’un projecte del districte de Sant Andreu amb les direccions d’Acció Comunitària i Acció Social de l’Ajuntament que pretén unir serveis (socials, dones/PIAD i interculturalitat, entre d’altres) per passar de l’atenció individual a una atenció més comunitària i compartida. Consisteix a detectar necessitats i cercar solucions col·lectives que parteixin dels mateixos grups de ciutadanes i ciutadans. L’Espai de Costura és precisament un exemple del que es vol: no és un taller on hi ha una «profe» i unes alumnes, sinó que són les participants en el grup les que s’ajuden i s’ensenyen entre elles. Nosaltres hi som per facilitar, si cal, alguna cosa concreta, però elles en saben prou per compartir el coneixement amb les que hi arriben i potser necessiten aprendre. La facilitació potser és més fer l’acollida i intentar que les persones connectin i se sentint còmodes perquè acabin vinculant-se amb el grup.
Tornant al CVC, a més de l’Espai de Costura, també tenim en marxa el casal de dones, que estem repetint atès l’èxit que va tenir a l’estiu; el grup de cuina comunitària, i el «Cafè i xerrem» per trobar-nos amb el veïnat a les places, entre d’altres.