En el món de la ciència els ciutadans tenim un paper molt més important del que creiem. Segons la metodologia que aplica Bitlab, tan rellevants són els coneixements de les persones científiques, com els dels veïns que coneixen de primera mà el territori i els seus usos.
A Bitlab us definiu com un col·lectiu d’expertes en innovació cultural i social. Què vol dir?
Bitlab és una cooperativa que té com a objectiu principal promoure projectes i iniciatives que combinin la cultura, la tecnologia i la participació ciutadana. El col·lectiu està format per un grup d’expertes en diverses àrees de coneixement, com ara tecnologia, comunicació, cultura i societat. Mitjançant aquesta intersecció de disciplines, Bitlab busca fomentar la creativitat, la col·laboració i l’apoderament de la ciutadania en el desenvolupament de projectes innovadors. A través de les seves activitats, Bitlab impulsa la utilització de noves tecnologies i estratègies de participació per a la transformació social i cultural.
La ciència ciutadana és un dels vostres eixos de treball. Es tracta que el veïnat suggereixi i faci recerca sobre algun tema que el neguiteja?
Així és. La ciència ciutadana és un dels eixos de treball de Bitlab. En aquesta metodologia, es busca que els mateixos veïns i veïnes proposin i participin en la recerca sobre temes que els afecten i que consideren rellevants per al seu entorn. En aquests processos, Bitlab pot facilitar les eines, maneres de treballar i tecnologies digitals perquè aquesta participació ciutadana es pugui dur a terme de manera efectiva.
Des de Bitlab penseu temàtiques rellevants i feu crida perquè el veïnat participi o d’això s’encarreguen les tècniques de les institucions involucrades en els projectes?
En alguns casos, Bitlab pot ser l’entitat que proposa temàtiques i projectes de recerca basats en necessitats o problemàtiques identificades en el territori, com per exemple en el projecte Noise Maps que vam realitzar el 2020 al Raval de Barcelona. En aquest projecte l’impuls inicial del va venir per la necessitat de les veïnes de la zona de poder generar dades sonores robustes per visibilitzar el problema del soroll al seu barri. En altres casos, l’Ajuntament o altres institucions poden plantejar les temàtiques rellevants i Bitlab actuem com a col·laboradors en la implementació de la ciència ciutadana.
En qualsevol cas, l’objectiu és fomentar la participació activa del veïnat, animar-los a compartir el seu coneixement, experiència i inquietuds, i involucrar-los en el procés de recerca, recollida de dades i anàlisi. Això permet que la ciutadania se senti partícip i empoderada en l’estudi dels temes que afecten directament la seva comunitat.
Què aporta el fet que les persones no científiques d’un determinat territori es mobilitzin per fer recerca, comparat amb la recerca tradicional duta a terme només per científics?
La participació ciutadana en la recerca aporta diversos avantatges. Per començar, les persones residents en un territori tenen un coneixement profund del seu entorn. La seva participació en la recerca permet aportar perspectives locals, experiències i coneixements que poden escapar als científics professionals. Això enriqueix la recerca i aporta una comprensió més completa i contextualitzada dels problemes o temes que es tracten.
També, les persones no científiques que viuen en un territori tenen un accés més directe als espais públics i coneixen les seves dinàmiques i usos quotidians. Això els permet recopilar dades i informació que seria difícil d’obtenir de manera sistemàtica per als científics professionals. Seguint amb l’exemple del projecte Noise Maps, en aquell cas la participació activa de les veïnes ens va permetre instal·lar sensors acústics a terrasses, balconades i finestres en ubicacions molt properes a peu de carrer, que generaven dades d’alta qualitat que altrament no haguéssim aconseguit.
Ens expliques un exemple de recerca recent?
Sí, i tant! Un dels projectes de ciència ciutadana amb participació comunitària en el que portem més temps treballant és el Mapa Sonor de Barcelona, en el qual utilitzem la metodologia de la ciència ciutadana per estudiar els sons característics dels barris de la ciutat. Mitjançant la col·laboració entre xarxes de veïns i veïnes, equipaments del barri, centres educatius, el Grup de Tecnologies Musicals de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i amb el suport de l’Oficina de Ciència Ciutadana de Barcelona (OCCB), s’ha creat un projecte que involucra activament la ciutadania en diferents fases de la recerca.
En el Mapa Sonor de Barcelona, la ciutadania participa en la selecció dels espais que es volen analitzar, realitza els enregistraments sonors amb gravadores professionals, fa anotacions de les fonts sonores i recopila les seves sensacions i emocions relacionades amb els sons i els usos culturals i socials associats als espais analitzats.
A través d’aquesta col·laboració, s’han patrimoniat els sons característics dels espais públics, i s’han recopilat dades sobre els més representatius, les categories a què pertanyen (com tràfic, obres, humans, etc.) i les seves característiques acústiques.
El resultat d’aquesta recerca és un mapa digital geolocalitzat amb els arxius de sons més característics, juntament amb els descriptors associats i les seves característiques pròpies. Aquest mapa permet conèixer la caracterització sonora dels espais públics associats als diferents usos i, alhora, proporciona una plataforma per a la reflexió col·lectiva i la participació de la ciutadania en la presa de decisions sobre la conservació, protecció o evitació de determinats sons dels barris.
I un exemple d’aplicació que s’hagi fet a partir dels resultats d’una recerca?
Més enllà de la nostra tasca, a Barcelona hi ha moltes investigadores i equips que han tingut èxits molt notables aplicant metodologies de ciència ciutadana a projectes de recerca científica. Per mencionar només un parell dels que han aconseguit articular una comunitat de col·laboradores ciutadanes més extensa, podem parlar de Genigma, un joc de mòbil dissenyat pel Centre de Regulació Genòmica (CRG) per ajudar a la recerca del càncer, o la app Mosquito Alert (el CREAF, el CEAB-CSIC i l’ICREA), on qualsevol persona pot notificar troballes d’espècies invasores de mosquits i dels seus llocs de cria a la via pública enviant una foto i informació rellevant.
Quan els projectes s’acaben, les comunitats es mantenen?
És important destacar que, en la majoria dels casos, intentem que els nostres projectes col·laborin amb comunitats ja existents sobre el territori, grups de veïns ja articulats al voltant d’una problemàtica o repte comú que els afecta. La vocació és que aquestes comunitats continuïn després del nostre projecte, però amb un major empoderament per abordar les qüestions que els importen. Durant el projecte, es genera un entorn de treball conjunt, d’aprenentatge de noves eines i mètodes de recerca, i una participació activa dels membres de la comunitat. Aquesta interacció continua després de la finalització del projecte, ja que els membres segueixen connectats i col·laborant en altres àmbits relacionats amb els seus interessos i preocupacions compartides.
Què aporta la ciència ciutadana a la vida comunitària de la ciutat?
La participació en un projecte de ciència ciutadana pot transformar la vida de les persones d’una ciutat proporcionant-los un sentit d’empoderament cívic, nous coneixements i habilitats, un sentit d’agència, connexions socials i comunitàries més fortes, així com l’oportunitat de tenir un impacte significatiu en el canvi social i el desenvolupament urbà. En participar en projectes de ciència ciutadana, les persones poden contribuir a l’evidència científica i a la presa de decisions basada en dades per afrontar qüestions importants que afecten la seva ciutat.
Com a col·lectiu, quins reptes teniu per als pròxims anys?
Un dels reptes és incrementar la sensibilització i la consciència sobre la ciència ciutadana i els seus beneficis, tant entre la ciutadania com especialment entre els decisors polítics. És necessari promoure una comprensió àmplia d’aquesta metodologia i els seus potencials, i avançar cap a la superació dels biaixos socioeconòmics i culturals que encara existeixen, i que són barreres per a una representació diversa i inclusiva dels participants. Finalment, assegurar la sostenibilitat a llarg termini de les iniciatives de ciència ciutadana requereix un finançament adequat i continuat, que només es podrà justificar a través de la integració dels resultats en accions i polítiques concretes. Així, es pot avançar cap a un futur on la ciència ciutadana sigui una pràctica generalitzada per afrontar els reptes de les ciutats, amb la participació activa de les comunitats implicades.