RÀFOLS CASAMADA
Albert Ràfols i Casamada (Barcelona, 1923-2009), poeta i pintor abstracte, l’any 1948 abandona els estudis d’arquitectura per desenvolupar la seva vocació artística a París i, posteriorment, des del 1958, a Barcelona com a conseqüència de la seva immersió en l’estudi del paisatge.
La seva obra es caracteritza per la utilització del color i la incorporació de formes geomètriques i signes de component simbòlic i estètic.
Algunes obres destacades són les següents: Blau profund (1959), Gener 61 (1961), Homenatge a Joan Salvat-Papasseit (1963) i les voltes de la sala d’informació turística de la Casa de la Ciutat de Barcelona, les quals estan decorades amb pintura abstracta sobre Les quatre estacions.
Ha estat acadèmic honorari de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando i membre del Patronat de la Fundació Joan Miró. Ha escrit obres poètiques i assajos i ha participat en la dissertació de la conferència “L’ensenyament del color” —a la Facultat de Belles Arts de Barcelona—, en la creació d’escenografies i decorats teatrals i en la il·lustració de clàssics literaris catalans com, per exemple, la novel·la Mirall trencat de Mercè Rodoreda.
Ha estat guardonat amb el Premi FAD 1978 (Foment de les Arts Decoratives a Barcelona), el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (1980, Ministeri de Cultura), el Premi Nacional d’Arts Visuals de Catalunya (2003, Generalitat), la Creu de Sant Jordi (1983) i la Legió d’Honor del Govern de França (1991).
L’any 2001 el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba) organitza una exposició retrospectiva de la seva obra en homenatge i reconeixement del seu llegat artístic.