ARTIGAU

Francesc Artigau i Seguí (Barcelona, 1940), fill d’artesans vinculats al món del teatre —l’atrezzo—, és un artista realista de temàtica sociopopular emmarcat dintre de la tendència de l’avantguarda nord-americana dels anys seixanta allunyada de la tradicional dependència dels esdeveniments parisencs i europeus. 


La seva obra inicial recull l’impacte del pop americà adaptant els seus mites clàssics i elements iconogràfics en un llenguatge càustic de rerefons irònic i burlesc; i en els darrers anys, els seus treballs mostren un debat personal entre la intuïció i la raó, l’escepticisme i la passió, la reflexió i la immediatesa, el rigor lineal i la sensualitat cromàtica en un estil de caràcter irònic i punxant caracteritzat per l’aplicació de pinzellades vigoroses i un cromatisme intens.  

Ha realitzat més de setanta exposicions personals, ha participat en nombroses mostres col·lectives i ha treballat amb galeries d’art com Belarte, Rene Metras, Adrià, Trece, Parés i Círculo de Arte. 

Ha rebut una menció d’honor a la III Biennal de Saragossa (1965) i ha estat guardonat amb el Premi de l’Ajuntament de Terrassa (1967) i el premi Ciutat de l’Hospitalet (1968).  

Ha col·laborat com a docent a l’escola EINA, entre el 1975 i el 2010, i a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, entre el 1988 i el 2005. 

La seva obra forma part de col·leccions tant públiques com privades i està exposada en els principals museus d’art modern i contemporani del país.