Litografia cedida al Cos de Bombers de Barcelona l’any 2016
ARRANZ BRAVO
Eduard Arranz i Bravo (Barcelona, 1941) és un activista cultural i pintor neofiguratiu i del pop art de tradició abstracta que a través de la seva obra representa l’home actual amb els seus problemes, les seves pors, la seva solitud, les seves angoixes i les seves repressions.
És autor d’escultures de marbre, bronze i ceràmica (L’acollidora, 1965. Rambla de l’Hospitalet de Llobregat), creador de les sèries de litografies de La Casa i dels Pantocràtor (1986-1988) i director artístic de les pel·lícules El balcó obert i Llums i ombres (1986-1988).
Entre el 1968 i el 1982 col·labora amb Bartolozzi en les decoracions murals de la fàbrica d’adobs Tipel (1971, Parets del Vallès), d’un establiment hoteler de Magaluf (1973), de la façana de l’edifici del Centre Internacional de Fotografia de Barcelona (1978) i de la casa de Camilo José Cela a Mallorca (1979), així com en el muntatge de happenings i exposicions i en la creació de llibres, escultures i acoblaments en fusta.
Ha exposat en ciutats espanyoles i estrangeres com Barcelona, Madrid, Amsterdam, París, Rio de Janeiro i Sao Paulo i ha participat en la 39 Biennal Internacional d’Art de Venècia (1980).
Ha rebut diversos premis, entre els quals destaquen el de la II Biennal Internacional de l’Esport, el de Figura de la Biennal Estrada Saladich i el de Dibuix Ynglada-Guillot.
La seva obra s’exhibeix al Museu d’Art Contemporani de Madrid, al Museu de Belles Arts de Vitòria, al Museu de Sao Paulo, al Museu de Belles Art de Sevilla, al Museu d’Art Contemporani de Barcelona i al Museu d’Art Modern de Nova York.