La ciutat narrada
Al llarg de la història, centenars d’escriptors han escrit sobre Barcelona: Miguel de Cervantes la va lloar com cap altra ciutat, George Orwell la va convertir en una icona de la rebel·lió i Mercè Rodoreda va fer-ne l’escenari de La plaça del diamant, la novel·la que Gabriel García Márquez va qualificar com “la más bella que se ha publicado en España después de la guerra civil”.
A Barcelona hi ha deu districtes i setanta-tres barris: tots han estat, són o podrien ser escenari literari. Busca els fragments que parlin del teu barri predilecte!
Ignasi IGLÉSIAS, Obres completes. Volum III (1930)
“I que feixugues cauen les hores, / les tristes hores del campanar! Lentes, pausades, canten sonores / com una queixa del cor humà! / Lentes, pausades, cauen les hores / en dolç desmai / com l’agonia del negre espai! / Quina basarda fan els afores / de la ciutat, / on greus, calmoses, canten les hores, / omplint llur eco la immensitat! ...”
Ignasi IGÉSIAS, Poesies (1930).
“Mirem al cel, els que sofrim, / deixant que el cor toqui a la terra. / Si a l’infinit ens dirigim, / els grans dolors que tots patim / no ens faran guerra. / Mirem al cel / sense que el cor perdi una arrel.
Amunt, amunt el pensament / fins a assolir la serenor / de la blavor / del firmament! / Amunt, amunt el sentiment, / com el perfum d’un cor sofrent / i lluitador, / tot inundant-nos de claror!”