Edició 2022 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol

BEQUES D'ESCRIPTURA MONTSERRAT ROIG 2022

Jaume Benavente (Barcelona, 1958). Escriptor. La seva obra gira al voltant de la idea del conflicte, el viatge i la reflexió a partir del paisatge. Amb una vintena de llibres publicats, destaquen les novel·les Nocturn de Portbou (Rosa dels Vents, 2003 i La Temerària, 2014), Llums a la costa (Columna, 2007, Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler), L’home que llegia Miquel Strogoff (Més Llibres, 2018) i Somnis de Valparaíso (Bromera, 2020, Premi València de Narrativa), així com els llibres de viatges Viatge d’hivern a Madeira (Pagès Editors 2002, Premi Lleida de Narrativa) i Dietari de Porto (Perifèric Edicions, 2011, Premi Benvingut Oliver de Narrativa). Alguns dels seus llibres han estat traduïts al castellà i a l’italià. Ha escrit articles per a diverses revistes, conduït clubs de lectura i tallers d’escriptura i ha col·laborat de forma ocasional com a guionista al programa Víbria del Canal 33. Actualment, és professor d’escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de Catalunya (ESEC). És llicenciat en Belles Arts, especialitat de Pintura.

Alba Dalmau (Cardedeu, 1987). Nascuda el 1987 a Cardedeu, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i Màster en Creació Literària per la UPF. El 2011 publica la seva primera novel·la Vonlenska, Premi Recvll. També és coautora de tres llibres d’artista que combinen literatura i fotografia: On només hi havia un far, Estrena i CU(B)A. Va viure a Nova York, on va escriure la novel·la Bategant (Cossetània 2015), Premi Vila de l’Ametlla de Mar 2015, i el recull de contes Estàndards (Angle 2017), XXVIII Premi Literari Vila d’Ascó. El 2019 va publicar El camí dels esbarzers (Angle), novel·la molt ben rebuda per la crítica i amb diverses edicions, i el 2020 s’ha estrenat en literatura infantil amb Capgirat (Bindi Books), un àlbum il·lustrat per Cinta Vidal. Actualment és professora d’escriptura creativa al Laboratori de Lletres de Barcelona. El 2021 va publicar la seva darrera novel·la Amor i no amb Angle Editorial. 

Raquel Pena Martínez (Barcelona, 1985). Es va llicenciar en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Des de llavors, coordina el Cafè Filosòfic Pensa juntament amb Sara Alier i Àngel Tamayo, amb qui desenvolupa un espai de diàleg entre pensament i ciutat a la llibreria La Central. Exerceix com a docent als instituts públics catalans i ha impartit diversos seminaris de filosofia a la Fundació Universitària Martí l’Humà. El 2021 va guanyar el VI premi Francesc Garriga de poesia, publicat per Adia edicions, LaBreu edicions, Edicions del Buc i Cafè Central. Actualment, col·labora amb Joana Dark, un projecte sonor que pretén reflexionar sobre les arrels rurals dels nostres costums.

Mario Hinojos (Mazatlán, Mèxic, 1982). És llicenciat en Ciències de la Comunicació i Màster en Cultura Històrica i Comunicació. Ha publicat novel·les com Animal doméstico (Caballo de Troye: 2017) i Round de sombra, V Premi Nacional de Novela Valladolid de les Lletres Mèxic (Horson: 2009). Ha treballat com a periodista cultural i actualment està al càrrec de l’àrea de continguts de l’empresa de gestió cultural Trànsit Projectes, a Barcelona, on viu des del 2007. És professor del Màster en Gestió d’Institucions i Empreses Culturals a la UB. A més, coordina el Proyecto Curatorial de #plantauno, centre d’investigació en cultura amb seu a l’Hospitalet de Llobregat. Va col·laborar en la programació de i+C+I de Lab del CCCB (2011) i en la coordinació de SEBALDIANA, el magazín de l’exposició Las Variaciones Sebald (Kosmopolis16). Cal destacar que va ser finalista del Premi Cosecha Eñe 2018 amb el relat Cosas mudas i que forma part de la selecció pel 8è Programa d’Estudis Independents del MACBA.

Guillem Carabí. Arquitecte (1996: UPC) i Dr. arquitecte (2012: UIC) amb la tesi La reforma de la casa Bofarull (1913-1933), de Josep M. Jujol. Transformacions simultànies, premiada amb el Premi extraordinari de Doctorat UIC 2015. Ha estat professor associat del Departament de Teoria i Història de l’Arquitectura i Tècniques de Comunicació (THATC) de l’ETSAB-UPC i va obtenir el 1er premi Ex-aequo de literatura Archives Series ETSAB amb el treball Estranyaments (2020). També comissari adjunt del Pavelló de Catalunya Biennale di Architettura di Venezia Eventi collaterali (2014); comissari exposició Modernitat(s). Arquitectura a Barcelona 1924-1975 (Roca Barcelona Gallery, 2015), i Maquetes d’Arquitectura Commemorativa i Funerària del segle XX (Museu Gavà, 2019; amb Marta Faura). Cal destacar que és l’autor de dos llibres sobre l’arquitecte Josep M. Jujol.

Xita Rubert (Barcelona, 1996). És escriptora. Cursa el doctorat de Literatura Comparada a la Universitat de Princeton, on imparteix classes sobre les relacions entre la literatura, la filosofia i la medicina. Es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Warwick, després de diverses estades en universitats com la Sorbona. Ha rebut premis com l’Ánxel Casal, en la modalitat de teatre, o el Premi de Relats de la Cité Internacionale Universitaire de Paris, i ha estat finalista del Premi Ana Maria Matute de Relat. Els seus comptes han aparegut en volums col·lectius i ha publicat la novel·la Mis días con los Kopp (Anagrama).

Irene Pujadas i Farré (Sant Just Desvern, 1990). Va treballar cinc anys a la revista butxaca i ha escrit per mitjans com l’Ara Llegim, La Llança o La Lectora. És una de les fundadores de la revista BRANCA. Ha escrit el recull de contes Els desperfectes (Premi Documenta 2020 ex-aequo, L'Altra Editorial) i actualment treballa a Angle Editorial.

Albert Chamorro (1996). Format en Art Dramàtic en l’especialitat d’Escenografia a l’Institut del Teatre. Paral·lelament realitza cursos de dramatúrgia, interpretació i disseny a diferents espais com la Sala Beckett o la Fundació RCR Arquitectes. El 2020 crea i dirigeix l’espai escènic Urati laboratori, on treballa creant propostes artístiques en col·laboració amb espais com el Festival TNT, el Teatre Lliure, El Born - Centre de Cultura i Memòria o el Festival Grec. Guanyador del “XI Premio Internacional Artez Blai de Investigación sobre Artes Escénicas”, amb l’obra Obskenographía, un assaig sobre el concepte d’escenografia aplicat a diversos camps més enllà de l’escena com la política i la tecnologia. Actualment, cursa el màster “Filosofia per als reptes contemporanis” a la UOC.

Laia Viñas (Xerta, 1997). Va estudiar Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha treballat en mitjans com la SER Catalunya, el Setmanari l’Ebre o Imagina Ràdio. Des del febrer del 2021, és una de les creadores del digital d’àmbit ebrenc A Prop. Va guanyar el premi Documenta 2020 amb la seva primera novel·la Les Closques.

Bel Olid (Mataró, Maresme, 1977). Escriu, tradueix i ensenya literatura i escriptura creativa. Manté una intensa activitat de traducció al català i, en menor mesura, també al castellà, principalment d’obres de literatura infantil i també de literatura feminista per a adults. Ha traduït de l’alemany, l’anglès, el francès, l’italià i el castellà.

Es dona a conèixer el 2010 gràcies al Premi Documenta per la novel·la Una terra solitària, i al Premi Rovelló d’assaig pel treball Les heroïnes contrataquen. Models literaris contra l’universal masculí a la literatura infantil i juvenil. Dos anys després guanya el Premi Roc Boronat amb La mala reputació, un recull de narrativa breu que gaudeix d’una gran acceptació entre la crítica i el públic lector. L’any 2016 treu un nou recull de relats, Vents més salvatges, publica l’àlbum il·lustrat Gegantíssima i rep el premi Apel·les Mestres de literatura infantil amb l’obra Viure amb la Hilda (i els seus inconvenients). A Vides aturades (2017) relata el testimoni de persones que busquen refugi a Europa. A Feminisme de butxaca, kit de supervivència (2017), que va ja per la novena edició, reflexiona sobre la discriminació per motius de gènere en la nostra societat. El 2018 apareix el seu primer poemari, Ferida, udol, viatge, illa i el 2019 l’assaig Follem? De què (no) parlem quan parlem de sexualitats, i també l’àlbum il·lustrat Les bruixes d’Arlet. El 2020 ha publicat l’assaig A contrapel, o per què trencar el cercle de depilació, submissió i autoodi. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, el portuguès, i el gallec, i aviat sortiran en anglès l’assaig A contrapel i el recull de contes Vents més salvatges.

Col·labora en nombrosos mitjans culturals i a la premsa escrita. Ha presidit el Consell Europeu d’Associacions de Traductors Literaris (CEATL - Conseil Européen des Associations de Traducteurs Littéraires, 2013-2015), i des de març de 2015 fins a març de 2022 presideix l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

Laura López Granell. Va néixer a Barcelona el maig del 68, al barri del Poblenou, on viu. Als dotze anys va escriure el primer poema –i fins avui. Va estudiar Filologia i és professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès des de la seva fundació, i fa vint-i-cinc anys que es dedica a la formació en escriptura i a l’assessorament literari. Difusora de poesia a escoles i clubs de lectura, en promou activar-ne la lectura i l’escriptura en diversos àmbits socials.

Ha publicat Itineraris (Premi Poesia Jove Generalitat de Catalunya, 1993), La història del drac Xiulet (2008), Forat (2014) i Coratge (Premi lectors de poesia Nollegiu, 2020). També ha fet públics els poemes en recitals, al bloc Jardins Verticals i en llibres col·lectius: Women Writers in Catalan, Generació Horiginal.

Miglė Anušauskaitė. Autora de novel·les gràfiques i investigadora de Judaica, que recentment ha debutat escrivint ficció policial. Vivint a Vilnius, Lituània, durant gairebé 18 anys, Miglė ha contribuït àmpliament a l’escena literària de la ciutat. Les seves novel·les gràfiques sobre semiòtica i personalitats històriques lituanes van ser guardonades amb diversos premis literaris, i ha traduït diversos llibres de l’anglès i de l’ídix. L’any passat, l’obra de ràdio de ficció policial de Miglė Pasitikėjimo žaidimas (“Joc de confiança”) es va estrenar a la Ràdio Nacional de Lituània i va obtenir crítiques encoratjadores. Com a resposta a l’interès de les editorials per escriure una novel·la de ficció policial completa, Miglė dedicarà el seu temps a la residència Montserrat Roig a l’argument de l’esmentada novel·la.

Ronnie Scott. El doctor Ronnie Scott és l’autor d’una novel·la, The Adversary (Hamish Hamilton), que va ser preseleccionada per al Queensland Literary Prize 2020 i la medalla d’or de l’Australian Literature Society 2021. També és autor d’un Penguin Special, Salad Days, i dos llibres de no ficció per a la National Gallery de Victoria, així com l'editor de dues antologies. Imparteix classes d’escriptura creativa a la Universitat RMIT de Melbourne, Austràlia, on també és investigador de Folio: A New History of Australian Comics, un projecte de tres anys amb el suport de l’Australian Research Council Linkage Scheme que busca documentar històries de còmics australians des de 1980. Va ser becari MacDowell en dues ocasions i la seva segona novel·la es publicarà el 2023.

Dimas Prychyslyy (Ucraïna, 1992). És graduat en Filologia Hispànica a la Universitat de Salamanca i Màster en Escriptura Creativa a la Universitat Complutense de Madrid. Ha publicat el poemari Mudocinètica (Edicions Idea, 2010) i ha estat premiat amb el Premi València Nova en la seva categoria de poesia en castellà per Molly House (Hiperión, 2017). Ha participat en les antologies Piel Fina, poesía joven española (Maremagnum, 2019) i De la intimidad (Renacimiento, 2019). El 2019 el van premiar amb el V Premi Logroño de Narrativa per a Joves Escriptors pel seu llibre de relats Tres en raya. L’any 2020 publica Con la frente marchita a l’editorial dos Bigotes. Durant el curs 2016-2017 va rebre una beca a la Fundació Antoni Gala. Escriu tant poesia com prosa, que considera diferents cares de la mateixa moneda, per a apropar-se a temes com la identitat, la marginalitat o l’homoerotisme. El 2021 és premiat amb el Premi 25 Primaveres pel seu llibre No hay gacelas en Finlandia que concedeix l’editorial Espasa i Ámbito Cultural. Les seves publicacions més recents són el llibre de poemes La cirugía del escombro de l’editorial malaguenya, El toro celeste i la traducció Canciones de Alejandría de Majiaíl Kuzmín (Visor 2022).

Núria Bendicho Giró (Barcelona, 1995). És llicenciada en Filosofia. En bona part autodidacta, s’ha passat la joventut viatjant i llegint en biblioteques. Terres mortes és la seva primera novel·la.

Núria Naval. Va néixer a Barcelona i va estudiar Comunicació Audiovisual a la Universitat Ramon Llull, on es va especialitzar en guió. A partir d’aquí va iniciar la seva trajectòria en el món de la narrativa on ha publicat diversos relats. Anys més tard, i arran de la seva maternitat, va començar a escriure contes infantils. En té cinc de publicats i en aquest gènere també ha guanyat diversos concursos literaris com el de Pere Verdaguer 2021 de Perpinyà. A part d’escriure, també ha impartit tallers d’escriptura creativa i de conte infantil a l’Escola de Lletres de Tarragona, a biblioteques i escoles.

Actualment viu a Reus i podeu seguir la seva trajectòria literària a través del seu bloc www.nurianaval.com i de les xarxes socials @nurianaval.

David Uclés (Úbeda, 1990). És escriptor, músic, dibuixant i traductor. El 2019 va rebre el Premi Complutense de Literatura per El llanto del león i el 2020 va publicar Emilio y Octubre (Dos Bigotes) en realisme màgic. També va obtenir el Premi de Narrativa Cristina Tomi i el X Premi Pedro Zarco. La seva obra El llanto del león es mostrarà el 2022 a la Fira del Llibre de Frankfurt i va tenir una adaptació teatral. En premsa, ha escrit per Actúa y Esquire. Com a músic, toca l’arpa, l’acordió i la guitarra i ha realitzat música de teatres i documentals (Tabacalera, CNRS, LesGaiCineMad). La seva obra pictòrica està a la galeria “Singulart”. Com a professor espanyol ha treballat a Alemanya, Suïssa i França i, actualment, resideix als Alps, on ha escrit la seva segona novel·la en francès.

Alfonso Barguñó Viana (Barcelona, 1980). Ha estat repartidor de pizza, noi de magatzem, discjòquei a bodes, cambrer, artesà d’aixetes daurades, corrector del diari Universal, traductor de Joseph Conrad, Flaubert i Rimbaud, guia gastronòmic, periodista, articulista i professor. Sembla que li costa conservar una feina. Llicenciat en Teoria de la Literatura i Literatura comparada, va obtenir un Diploma d’Estudis Avançats en Filologia Romànica. Va formar part de la banda de rock Ada Van, va gravar amb el productor de The Strokes i va fer una gira per Argentina. A més, ha publicat la novel·la Una historia de Anar Khan, sobre un paquistanès del barri del Raval i l’assaig El suscitador, sobre el poeta Francis Ponge. Però, sobretot, li agrada dir que és karateka.

Gerard Cisneros (Manresa, 1989). És llicenciat en Filosofia a la Universitat de Barcelona i màster en Estudis Avançats en Llengua i Literatura Catalanes. Es dedica a la docència. Ha publicat els llibres de poemes D’epitalami, res (Meteora, 2017; Premi Cadaqués a Rosa Leveroni) i Agre (El Gall Editor, 2022), la plaquette “Bolets” (Gnurf, 2012) i les traduccions Poeta de les Cendres, de Pasolini (Edicions Poncianes, 2015) i la selecció de poemes “Milestones, 13”, d’Allen Ginsberg (Edicions Poncianes, 2015). Actualment treballa en una tesi doctoral sobre poesia del Barroc.

Miguel Blasco Marqués. És llicenciat en Comunicació Audiovisual i Periodisme i té un Màster en Anàlisi i Crítica Cinematogràfica. Actualment, compagina l’escriptura amb la docència i exerceix de lector i preceptor per a diverses editorials d’Espanya i Llatinoamèrica.

La seva primera novel·la, Hollywood, La Alpujarra (Che Books, 2020) ja va de camí cap a la segona edició mentre espera que aviat vegi la llum el seu següent text, Sausalito/Seducción.

BEQUES TEATRALS CARME MONTORIOL 2022

Ferran Dordal. Ha presentat diversos espectacles i performances, com To the Happy Few (Temporada Alta, 2006), Memòries dels temps de la immaduresa (Teatre Lliure, 2007), M.A.D. (Mutual Assured Destruction) amb Àlex Serrano (Teatre Lliure, 2011), autopsicografia (Festival PNRM, 2011), La gran mentira (Grec Festival, 2016) o Telepatisches Café amb Alexander Manuiloff (Rodeo München, 2016). Col·labora amb l’Agrupación Señor Serrano, com a cocreador dels espectacles. Ha treballat també amb Àlex Rigola, Carlota Subirós, Alícia Gorina o Sílvia Delagneau, i d’ençà del 2016 és professor del departament de dramatúrgia de l’Institut del Teatre.

Eva Hibernia. Llicenciada en l’especialitat de Dramatúrgia a l’Escola Superior d’Art Dramàtic de Madrid, i estudis de Doctorat en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. El seus textos i produccions s’han pogut veure a espais com el Teatro Español, el Teatre Nacional de Catalunya, la Sala Beckett, la Sala Cuarta Pared i a diferents festivals i escenaris d’àmbit nacional i internacional. Les seves obres han estat traduïdes a l’alemany, l’anglès, el francès, el grec, el portuguès, l’italià i el català. A més a més dels seus textos originals, ha treballat les dramatúrgies i versions de textos clàssics, entre els que destaca L’avar de Molière per a teatre d’objectes, muntatge que continua de gira ininterrompudament des de fa 17 anys recollint premis i mencions.

Pablo Macho Otero. Premi Novel Internacional de Poesia Miguel Hernández 2018 pel seu primer poemari, ZOE. Graduat en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i format com a actor a l’Estudi Nancy Tuñón de Barcelona i a l’Escola Internacional Jacques Lecoq de París. Va començar la seva formació dramatúrgica a l’Obrador de la Sala Beckett. Entre els seus textos destaquen Esquerdes (Sala Beckett, 2014), La Trinxera (Sala Flyhard, 2017), Enterrando a Dodot (La Gleva, 2021) i Loco Amoris (Teatre Tantarantana, 2021).

Lucas Ubach. Llicenciat en Psicologia per la U.A.B. i Graduat Superior en Il·lustració per l’Escola Massana. Graduat Superior de Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona. Premi DespertaLab 2020 amb el projecte Tiranas Banderas II (Nau Ivanow, 2021/Teatro del Barrio, 2022), de l’Estudi escènic LΔST, on exerceix de director creatiu. Autor de diverses dramatúrgies i textos teatrals: Ficciones (Paolo Grassi, Milà, 2017), Cucuts (Teatrul Novo, Bucarest, 2019) i Tripalium (lectura a Sala Beckett, 2019), entre d’altres. Dramaturgista en la peça Spiritual Boyfriends de Núria Guiu (Festival Grec 2020). Enguany presenta, amb LΔST, Pygmalion's Death [una habitació] a la Fundació Joan Brossa - Centre de les Arts Lliures.