Edició 2023 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol

BEQUES D'ESCRIPTURA MONTSERRAT ROIG 2023

 

TORN DE PRIMAVERA

 

Lolita Bosch (Barcelona, 1970). Escriu literatura, fa periodisme i és activista. Dirigeix el Campus Lolita: un centre d’investigació de pensament i creació literàries que aixopluga i consolida tots els seus interessos creatius i d’intervenció, amb un equip de 17 persones. També escriu opinió, filosofia, periodisme de conflicte i anàlisi social. Ha viscut a Albons (Girona), als Estats Units, a l’Índia, a Nicaragua, un any a Oaxaca i molts al DF, Mèxic: país que des de fa molts anys considera casa seva. Igualment ha passat temporades llargues i ha viatjat a molts llocs del món i sempre mira d’establir ponts entre cultures. També busca punts de trobada entre disciplines i generacions. Té un vincle molt especial amb Amèrica Llatina, Estats Units i l’Índia. És doctora en filosofia.

 

Anna Miracle Fandos (Barcelona, 1979). És periodista i escriptora especialitzada en temes socials i ambientals. Ha treballat per a diversos mitjans nacionals i locals i, actualment, es dedica al periodisme gràfic a través del còmic, el llibre il·lustrat i la il·lustració per a premsa. És autora de Benvingut, Nou Món editat per Zahorí Books (2021), El club de la lluita per la igualtat editat pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya (data prevista de publicació juliol 2023) i Barcelona, un nou món editat per Zahorí Books (data prevista de publicació setembre 2023). El 2016 funda, juntament amb l’il·lustrador David Acevedo, DAQ un estudi d’il·lustració nascut amb la il·lusió i el convenciment que es pot generar comunicació visual des de la reflexió i amb compromís social.

Entre els seus clients destaca The New Yorker, The Washington Post, Wired, Politico, Frankfurter Allgemeine, Die Zeit, El País, Diari Ara, entre d’altres. Combina l’activitat professional amb la docència i és codirectora dels programes de màster en l’àmbit d’il·lustració de la Barcelona School of Arts and Design, Labasad.

 

Clara V. Fleck (Barcelona, 1981). És editora, guionista, directora, escriptora i mare. La seva carrera ha pivotat entre els eixos cultural, educatiu i social, que considera inseparables. Ha dirigit el departament de literatura de l’editorial Cruïlla, el departament d’innovació educativa del Grupo SM Educamos, les línies estratègiques de la Fundació Vicki Bernadet o el departament de produccions pròpies de la productora OnPost.  

Ha publicat més d’un centenar de títols, que inclouen àlbums il·lustrats, llibres educatius, novel·les, pel·lícules, documentals i sèries d’animació. La seva obra ha estat traduïda a l’anglès, l’espanyol, el francès, el coreà, el japonès i el turc.  

Actualment, està enllestint el llibre L’Antagonista, que veurà la llum pròximament al catàleg de L’Altra editorial, i dirigeix Narrativa Fèrtil, cooperativa que ofereix cursos d’escriptura autobiogràfica a supervivents d’experiències traumàtiques.

 

Laura Gonzalvo (Mataró, 1978). Amb una formació interdisciplinària que va des de les humanitats fins al màrqueting passant per la literatura infantil i juvenil i l’edició, la seva trajectòria ha estat sempre vinculada a la paraula. Ha fet de contacontes, assistent editorial, editora de taula, redactora, encarregada de comunicació i directora de màrqueting. Ha coordinat projectes editorials i empresarials. Ha escrit, redactat, organitzat, corregit i implantat continguts, plans de màrqueting i estratègies de comunicació. I sempre ho ha fet traduint en paraules l’emoció i el sentit de cada projecte, explicant la història que bategava al darrere. L’any 2022 va guanyar l’XI Premi Carlemany per la seva primera novel·la, La llista de les coses impossibles (Columna, maig de 2022). Ha publicat alguns dels seus contes a la revista Cavall Fort i col·labora amb el portal sobre literatura i cinema L’Escriba.

Foto: David Gonzalvo

 

Xavier Lluís Chavarria (Tortosa, 1993). És graduat en Informació i Documentació per la UB. Escriptor, bibliotecari i documentalista. Ha escrit Les vides excepcionals dels passatgers (Balèria, 2020, obra guanyadora del III Premi Vila de Porreres de narrativa). Les seves narracions també han estat reconegudes en diversos premis literaris d’arreu del país. Destaquen el Premi Imagina un Amor, convocat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana que ha rebut en dues ocasions, el Premi Llibres Ebrencs de Móra d’Ebre, el premi Bolleré de Blanes o el Premi Solstici de Taradell, entre d’altres. Ha col·laborat també a la secció de narrativa de la Revista Morlanda.

Actualment està treballant en el seu segon llibre. Des de 2021 viu i treballa a Frankfurt, Alemanya.

 

Albert Pijuan Hereu (Calafell, 1985). Escriptor, dramaturg i traductor. Llicenciat en Filosofia i Ciències Polítiques. Ha publicat les novel·les El Franctirador i Tsunami (premi Pin i Soler de Novel·la, premi Nacional de la Crítica de narrativa, premi Finestres), el llibre de relats Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà així com múltiples relats en diverses revistes i antologies, com Contes per al (des)confinament o Visions del purgatori, l’assaig Ramon Llull. Ara i aquí, i ha estrenat i publicat peces de teatre com Nix tu, Simona, Tabula Brasa (premi Ciutat de Sagunt), Escola de gossos, Apocalypse Uploaded, Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe the Sixth o El regne de les anguiles. Ha traduït autors com Dalton Trumbo, Lara Williams, H. G. Wells o Evelyn Waugh. La seva publicació més recent és l’assaig Per què no repensem el canibalisme?

Foto: Laura Gálvez-Rhein

 

Marta Rebón Rodríguez. És escriptora i traductora literària. Es va formar en Filologia eslava i Humanitats a Barcelona, Varsòvia, Moscou, Sant Petersburg i Beerseva. En l’actualitat és columnista de La Vanguardia i crítica literària al suplement cultural La Lectura.

Ha publicat els assajos En la ciudad líquida (Caballo de Troya, 2017) i El complejo de Caín (Destino, 2022).

 

Patrícia Soley-Beltran (Barcelona 1962). És Doctora en Sociologia del gènere (Universitat de Edimburg, 2001) i Llicenciada en Història Cultural (Universitat d’Aberdeen, 1995). Ha estat docent a diverses universitats i és autora de publicacions científiques i dels llibres: Transexualidad y la matriz heterosexual. Un estudio crítico de Judith Butler (Bellaterra 2009) i Judith Butler en disputa. Lecturas desde la performatividad (ed. principal, Egales 2012).

Ha guanyat el 43è Premi Anagrama d’Assaig per ¡Divinas! Modelos, poder y mentiras (Anagrama, 2015) i el I Premi María Luz Morales de Periodisme amb perspectiva de gènere per l’article “Política eres tú” (El País, 2016). Ha obtingut el I Premi 420 Caràcters per unes Relacions d’Igualtat del Institut Català de les Dones (2012) i el XXI Premio de Poesia Puig de Missa (2017, Santa Eulària des Riu, Eivissa).

Ha publicat a La Vanguardia, Diario de Ibiza, La Marea, i a YoDona. Ha escrit contes curts a la seva  columna Fieras Divinas (El País). El seu conte “La bien hablada” forma part de compilació Tiempos Negros (Siruela, 2017). Es traductora de Judith Butleri Martha Nussbaum, entre d’altres.  

 

Adrià Targa (Tarragona, 1987). Va llicenciar-se en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona. Ha publicat diversos llibres de poesia i ha guanyat alguns dels premis més prestigiosos del país (Premi Gabriel Ferrater de Sant Cugat, Premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot). La seva darrera obra és Canviar de cel (Godall Edicions, 2021). També ha col·laborat amb els seus articles per a revistes com La Lectora i ha publicat algunes traduccions literàries, sempre de poesia.

 

Brigitte Vasallo (Barcelona, 1973). És filla de camperoles gallegues expulsades del camp. Sense estudis universitaris, ha treballat de netejadora, cambrera, periodista, marinera... Actualment, es dedica a l’escriptura i a la recerca, centrada en els mecanismes de pertinença i alteritat, amb especial interès en la diferència sexual i la diàspora rural. Ha publicat PornoBurka (2013), Pensamiento Monógamo, Terror Poliamoroso (2017) i Lenguaje inclusivo y Exclusión de Clase (2021), totes elles amb múltiples edicions internacionals.

Ha estrenat, com a dramaturga, la peça Un cos (possible) i lesbià amb l’artista visual Alba G. Corral i Drama en tres laments i un parell d’actes, primera part de la Trilogia de Naxos. Dona classes al Màster de Gènere i Comunicació de la UAB, al Postgrau de Cultura de Pau de la UAB i al LAP - Laboratori d’Art i Pensament del Museu Es Baluard de Palma.

Foto: Alba Garcia Fijo

  

TORN DE TARDOR

 

Júlia Bacardit (Barcelona, 1991). És periodista i escriptora i ha treballat al sector editorial català. Es va graduar en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. Ha col·laborat amb diversos mitjans de comunicació com ara el digital de cultura Núvol i ha cofundat dos projectes: la Revista Branca, de creació literària i gràfica, i el pòdcast en català Les Golfes, amb Anna Pazos.

El 2020 va publicar El preu de ser mare, un assaig periodístic que tracta del mercat de la compravenda d’òvuls. Tres anys més tard, el 2023, publicà la seva segona obra: Un dietari sentimental, un llibre que explica i reflexiona en primera persona sobre algunes de les seves vivències íntimes, però alhora també sobre la literatura, el periodisme i la vida a Barcelona. Actualment resideix a Bucarest i és corresponsal per l’agència EFE. 

Foto: Laia Serch 

 

Roser Bastida (Gavà, 1989). És autora dels poemaris Fauna Autòctona. Poemes d’Ullapool (Documents Documenta), finalista del Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra 2020, i Ballant amb l’heura (Témenos Edicions), primer premi Jove Niu d’Art Poètic 2014.

Va ser una de les editores del número 5 de la revista literària i gràfica Branca, i el 2022 va co-comissariar l’exposició “L’ull de veure aparicions”, sobre creació poètica, a la Fundació Brossa.

 

Leonor Courtoisie (Uruguai, 1990). Artista escènica, actriu i escriptora. Treballa amb llenguatges híbrids per reflexionar sobre el poder polític de l’impossible, la seva genealogia i diferents maneres d’entendre els paisatges i les ciutats. Directora i dramaturga d’Estudio para La mujer desnuda, Comedia Nacional, Montevideo, 2022, i Casi sin pedir permiso, Montevideo, 2019.

La seva obra Duermen a la hora de la siesta  va obtenir el Premi Nacional de Literatura de l’Uruguai el 2019. Va rebre el Premi Molière de l'Ambaixada de França a l’Uruguai i va ser resident en Matadero CIAV de Madrid, el LCT Directors Lab de Nova York i la Cité Internationale des Arts de París. Va publicar l'obra dramàtica Corte de obsidiana, 2017, el poemari Todas esas cosas siguen vivas, 2020, i la novel·la Irse yendo, 2021.

 

Helena Guilera Recoder (Barcelona, 1993). Va estudiar interpretació de piano al Conservatori del Liceu i teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona.

Ha treballat d’agent literària al Regne Unit i actualment fa d’editora. Ha publicat relats a les revistes Branca i Sol Ixent, i ha col·laborat a les revistes Visat del PEN Català i La Lectora. L’escuma (Periscopi, 2022) és la seva primera novel·la.

 

Sònia Hernández Hernández (Terrassa, 1976). És doctora en Filologia Hispànica, periodista, escriptora i gestora cultural. És autora dels poemaris La casa del mar (2006), Los nombres del tiempo (2010), La quietud de metal (2018) i Del tot inacabat (2018); en narrativa, dels llibres de relats Los enfermos erróneos (2008), La propagación del silencio (2013) i Maneras de irse (2021), i de les novel·les La mujer de Rapallo (2010), Los Pissimboni (2015), El hombre que se creía Vicente Rojo (2017) i El lugar de la espera (2019). Algunes de les seves obres han estat traduïdes a l’anglès, suec i portuguès.

Ha col·laborat en diverses revistes i publicacions, com Cultura|s, el suplement literari de La Vanguardia, Ínsula, Cuadernos Hispanoamericanos o Letras Libres.

 

Jordi de Miguel Capell (Barcelona, 1980). És periodista. Col·laborador de Crític, ha publicat també a mitjans com Públic, Ara, Altaïr Magazine i Directa, entre d’altres. Interessat en el periodisme literari i la memòria, els seus articles abasten des del perfil periodístic fins al reportatge i la ressenya, passant per la crònica de viatge. El 2019 s’estrena en el món de la novel·la gràfica, amb l’adaptació de l’Homenatge a Catalunya d’Orwell (Debate/Rosa dels Vents). Recentment, ha escrit el guió del còmic periodístic ‘Històries de la Model’ (Ajuntament de Barcelona, 2022). Com a membre del Col·lectiu de Periodistes Contrast ha produït el documental Les llavors de Berta Cáceres i els webdocs {Des}oblidar Armènia i L’antídot de la soledat (Premi Montserrat Roig 2018).  

 

Eduard Olesti Muñoz (Barcelona, 1995). És escriptor. Ha estudiat Filologia Hispànica (UB) i dos anys de Direcció i Dramatúrgia (Institut del Teatre). Guanyador del Premi Amadeu Oller 2022, amb el poemari Sarcop. Comissari de la Sala d’Art Jove amb el col·lectiu bord. Cofundador de la companyia Trashèdia AP-7, guanyadora de la beca DespertaLab 2022, companyia resident a la Nau Ivanow. Dramaturg de Hit Me Fascism One More Time (en residència al teatre Replika de Bucarest), Rentadora, gira mundial (Nau Ivanow), No tenim ni idea de què és el teatre (FAT), El Congrés de l’Acomodació (Festival Escena Poble Nou), El recel dels núvols (Premi Ses Salines) i Una fruita estranya (Roca Umbert). Ha escrit per revistes com Ventall, Branca, The posttraumatic o Khaleido.

Foto: Aina Canyelles

 

Joan Safont Plumed (Mataró, 1984). Periodista i escriptor. Llicenciat en Dret, màster en Periodisme i Reporterisme Avançat  i doctor per la Universitat de Girona. Professor-col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya – UOC.

Cronista cultural a VilaWeb, ha coordinat el suplement La Llança d’ElNacional.cat i ha col·laborat en diversos mitjans, com el diari Ara i revistes com Crític, Valors, Revista de Catalunya o L’Avenç. També ha participat a l’espai de tertúlia Més324, de Televisió de Catalunya.

Autor de diversos llibres –Per França i Anglaterra. La Primera Guerra Mundial dels aliadòfils catalans, Sabotatge contra Franco. Episodis d’oposició dels que havien guanyat la guerra o Greuges i desgreuges. El debat Catalunya-Espanya a la premsa del primer catalanisme a l’actualitat–, la seva recerca s’ha especialitzat en la cultura, la política i el periodisme del segle XIX i XX.  

 

Marta Soldado Fernández (1989). Va estudiar Història i Literatura Comparada i actualment és professora a secundària de Llengua i Literatura i Filosofia a Barcelona. Ha publicat l’obra de ficció La felicitat d’un pollastre a l’ast (L’Altra Editorial, 2018), el capítol assagístic "The Angel of Nostalgia Trapped Between East and West" al llibre col·lectiu Reinventing Eastern Europe: Imaginaries, Identities and Transformations (2019) i la crònica literària "El cap i la cua del drac" (Comanegra, 2022). Se li han concedit beques de creació literària com la Barcelona Crea, la residència d’escriptors ciutats de la literatura UNESCO a Cracòvia i la residència d’escriptors Faber Llull Olot.

Les ciutats i els seus imaginaris, els estudis feministes i la ficció cinematogràfica, els estudis animals crítics i els problemes de coordenades configuren bona part del seu recorregut literari i vital.

 

Elaine Vilar Madruga (l’Havana, 1989). És narradora, poeta i dramaturga. Llicenciada en Art Teatral per l’Institut Superior d'Art (ISA) i professora d’escriptura creativa. Guanyadora de diversos premis nacionals i internacionals. Ha publicat més de cinquanta llibres en editorials dels Estats Units, el Canadà, Cuba, la República Dominicana, Espanya, Xile, França, Itàlia i Mèxic.

La seva novel·la La tiranía de las moscas (Barrett, 2021), guanyadora del Premi Cálamo al Millor Llibre de l’Any 2021 i nominada al Premi Finestres, s’ha comercialitzat reeixidament a Espanya, l’Argentina i el Brasil, i es prepara la seva traducció a l’italià i al rus. Recentment, els drets en anglès de la novel·la han estat adquirits per la prestigiosa editorial HarperCollins.

És considerada una de les veus joves més importants de la Cuba literària actual.

Una dona, un arbre i una planta enfiladissa de picualas. Les mosques li parlen de nit i li dicten poemes.

Foto: Mauro Cantillo 

 

 

BEQUES DE DRAMATÚRGIA CARME MONTORIOL 2023

 

Víctor Borràs Gasch. És llicenciat en Art Dramàtic (1999) i postgraduat en Pedagogia Teatral (2010) a l’Institut del Teatre de Barcelona.

Ha realitzat tota la seva carrera professional dins el projecte del Teatre Nu, primer com a actor i des del 2006 com a director i dramaturg dels espectacles de la companyia. Recentment ha escrit obres de teatre com No ens tornarem a veure (2020), La dona del tercer segona (2021) o Els ossos de l’Irlandès, guardonada amb el premi Quim Masó i el premi Frederic Roda (2022).

Des del 2015 impulsa el projecte de La Casa del Teatre Nu, un espai de creació, exhibició i formació de les arts escèniques. També ha realitzat nombrosos muntatges teatrals amb col·lectius en risc d’exclusió social.

Aquest any 2023 ha publicat Laura on the moon, la seva primera novel·la.

 

Alba Collado (1998). Ha estudiat Direcció i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona i Filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona. En l’àmbit professional, ha codirigit Peixos al Foc (Centre de les Arts Lliures, 2021) i La carta de joc que tinc al pensament (Centre de les Arts Lliures, 2023). En solitari ha dirigit Un Cos que Dol (Parc Sandaru, 2023), Lizzie, el musical (Estruch, 2021), Pornoburka (Institut del Teatre, 2022) i Una família normal de Marta Buchaca (Estruch, 2019). Com a dramaturga ha escrit dues obres dramàtiques: Fanàtics (2020) i Jo, Judit, Juditha (2021); la segona va ser dirigida per ella mateixa dins del marc de l’Institut del Teatre (2022). Actualment, està treballant com a dramaturga i codirectora del musical de creació Bacants, que s’estrenarà la temporada vinent a la Fundació Joan Brossa.

 

Helena Tornero. Autora, directora i traductora teatral. Diplomada en Turisme per l’UdG i Llicenciada en Direcció i Dramatúrgia per l’ESAD de l’Institut del Teatre de Barcelona.

En teatre ha escrit, entre d’altres: Submergir-se en l’aigua (Premi SGAE 2007), Suplicants (2008), Apatxes (Premi 14 d’Abril 2009), No parlis amb estranys (2013), Fascinación (Premi Lope de Vega 2015), El Futur (2019), Demà (2020), Nosaltres (TNC 2021) i Paraíso Perdido (2022). També ha escrit llibrets d’òpera com Je suis Narcissiste (2019) amb música de Raquel García-Tomás i direcció de Marta Pazos, òpera guardonada amb un Premi Alícia de l’Acadèmia Catalana de la Música en la categoria, finalista als Premis Max i als International Opera Awards. Membre fundador de PARAMYTHÀDES i de la recent ACD (Associació Catalana de Dramatúrgia). Actualment forma part de l’equip directiu de l’ESAD com a Cap de l’Especialitat de Direcció i Dramatúrgia.

Paraíso Perdido, la seva adaptació dramàtica del poema Paradise Lost de Milton, estrenada al Festival Grec 2022 sota la direcció d’Andrés Lima, actualment en gira, s’estrenarà properament al CDN de Madrid.

 

Carla Rovira. Graduada en Interpretació per l’Institut del Teatre. Al 2015 estrena Most of all, you’ve got to hide it from the chicks, guanyador de l’Aplaudiment a la Creació Emergent 2016 del Premi FAD Sebastià Gasch. Al 2016 presenta While the Machine keeps on running. Al 2017 estrena l’espectacle Aüc, el So de les Esquerdes amb la companyia Les Impuxibles i MÀTRIA, premiat amb el premi L’Apuntador 2017 de la Revista Núvol. Al 2018 estrena Calla, Hamlet, calla. Al 2019 cocrea La Defensa Alien de Jordi Duran al festival Temporada Alta, estrena l’Amansi(pa)ment de les Fúries conjuntament amb la companyia Parking Shakespeare i Posaré el meu Cor en una Safata. Al 2020, dirigeix Jo encara no somio en gent amb mascareta, TFG de l’ERAM. Al 2022 estrena Exit through the gift shop i guanya el XII Torneig de Dramatúrgia Catalana amb el text El Canvi.