Edició 2019 - Beques Montserrat Roig i Beques Carme Montoriol

BEQUES D'ESCRIPTURA MONTSERRAT ROIG 2019

 

TORN DE PRIMAVERA

 

Jordi Amor

És llicenciat en Humanitats per la Universitat Autònoma de Barcelona, professor de llengües estrangeres i traductor. Les seves pàtries literàries son la literatura catalana i la literatura argentina. Ha viscut 7 anys a Buenos Aires, on ha gestionat la biblioteca del Casal de Catalunya i ha fet (gairebé infinites) classes de català. Ha fet cursos de dramatúrgia amb Jordi Prat i Coll, Victòria Szpunberg, Pau Miró i Mauricio Kartun. Ha treballat com a traductor per a la UEFA i ha traduït, entre d'altres, les memòries del bateria de The Cure (Cured. Malpalso, 2018). Amb El forat (L'Altra editorial, 2017) va guanyar el Premi Documenta 2016.

Realitza la beca al MUHBA VIL·LA JOANA.

 

Robert Juan-Cantavella (Almassora, 1976)

És autor de cinc novel·les, entre elles El Dorado (Literatura Random House, 2008), Asesino cósmico (Literatura Random House, 2011) i Y el cielo era una bestia (Anagrama 2014), del llibre de relats Proust Fiction (Poliedro, 2005) i del llibre de no-ficció La Realidad. Crónicas canallas (Malpaso, 2016). Treballa com a professor a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i a la BSM de la Universitat Pompeu Fabra, i és traductor d’autors com Mathias Énard, Daniel Pennac o Jonathan Littell. La seva darrera novel·la, publicada fa uns mesos, és Nadia (Galaxia Gutenberg, 2018). Viu a Barcelona.

Realitza la beca a LA REIAL ACADÈMIA DE BONES LLETRES.

 

Álvaro Colomer (Barcelona, 1973)

Escriptor i periodista, ha publicat una trilogia sobre la mort urbana formada per les novel·les independents La calle de los suicidios (Círculo de Lectores, 2000), Mimodrama de una ciudad muerta (Siruela, 2004) i Los bosques de Upsala (Alfaguara, 2009). Per altra banda, el 2017 publica Aunque caminen por el valle de la muerte (Literatura Random House), novel·la que reconstrueix un de los combats més importants de l'exèrcit espanyol durant la invasió d'Irak. També ha publicat els llibres de no-ficció Se alquila una mujer (MR, 2002) i Guardianes de la memoria (MR, 2008), que va merèixer l'International Award for Excellence in Journalism 2007. Com a periodista cultural, treballa a La Vanguardia i El Mundo.

Realitza la beca al CASTELL DE MONTJUÏC.

 

Bernat Cormand

És filòleg i il·lustrador. Té un màster en Literatura Comparada per la Universitat Autònoma de Barcelona. Va fer el TFM sobre la concepció lírica del sentiment homosexual en la poesia de C. P. Kavafis, Luis Cernuda i Jaime Gil de Biedma. Va iniciar la formació artística fent escultura, dibuix i il·lustració. Ha treballat per al Grup 62 coordinant col·leccions de novel·la i assaig, i en l’edició de les guies Trotamundos. Actualment, dirigeix la revista Faristol, especialitzada en literatura infantil i juvenil, i fa crítica de LIJ per al diari Ara. Recentment, ha publicat en català i castellà el llibre il·lustrat Els dies feliços, amb A Buen Paso. Algunes de les seves obres també han estat publicades al Brasil i a França.

Realitza la beca a LA FUNDACIÓ MIRÓ.

 

Patricia Font (Barcelona, 1972)

Periodista i guionista, ha treballat en diferents mitjans de comunicació (agència Europa Press, TV3), ha publicat reportatges al semanari El Temps, ressenyes literàries a la revista Benzina i guions per a produccions pròpies de canals temàtics de televisió. Ha escrit diferents obres de teatre, entre les quals destaca 111bis (2009), finalista al premi Born de Teatre, estrenada a la Sala Beckett en lectura dramatitzada. També el text breu L’home immediat, estrenat a la Sala Ivanow (2010). La seva primera novel·la, Inundación, ha estat publicada pel segell de Mallorca Sloper (2017) i va ser escollit, com a manuscrit, al Festival Eñe que organitza La Fábrica (2016), per a l’activitat Cuatro editores en busca de autor. En teatre, s’ha format als tallers de dramatúrgia de la Sala Beckett. Ha seguit l’itinerari per a narradors de l’Ateneu Barcelonès i és màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra. Ara treballa en la seva segona novel·la. 

Realitza la beca al MONESTIR DE PEDRALBES.

  

Toni Iturbe (1967)

L’any 1967, amb sis mesos, va arribar de Saragossa en braços de la seva mare al barri de la Barceloneta. Al 1991 es va llicenciar en Periodisme a la UAB i va començar treballant a la Televisió de Ciutat Vella. Ha estat 16 anys treballant a la revista Qué Leer, els darrers sis com director. Actualment, és professor associat de Comunicació Cultural a la Universitat de Barcelona, col.laborador del suplement Cultura/s de La Vanguardia i director de la revista Librújula. Com a autor ha publicat dues sèries infantils i quatre novel.les, la darrera (A cielo abierto) guanyadora del premi Biblioteca Breve. Encara que fa anys que viu fora del barri, la Barceloneta dels anys 70 és el seu territori mític d'on mai ha marxat del tot.

Realitza la beca a LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.

 

Sebastià Jovani (Barcelona, 1977)

És escriptor, investigador cultural i performer. Autor de cinc novel·les (amb la primera de les quals, Emulsió de Ferro, publicada el 2008, guanyà el Premi Brigada 21 a la Millor Novel·la Negra en Català de l'any), ha participat també en múltiples antologies i col·laborat amb diverses publicacions i revistes culturals de Catalunya i l'Estat espanyol. Ha impartit i dissenyat seminaris i tallers sobre literatura, poesia experimental, performance i engegat els seus propis projectes multidisciplinars sota l'avatar l'Èdipaltròpics.

Realitza la beca a LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.

 

Stefanie Kremser

Va néixer el 1967 a Alemanya i viu a Barcelona des del 2003. Va créixer a São Paulo, Brasil, i als vint anys es va traslladar a Munic per estudiar cinema documental. Des de l'any 2000 és narradora i guionista, sobretot en alemany. Ha publicat tres novel·les, totes traduïdes al català: Postal a Copacabana (Club Editor, 2007); Carrer dels oblidats (Empúries, 2012) i El dia que vaig aprendre a volar (Edicions de 1984, 2016).

Realitza la beca a MUSEU PICASSO.

 

Marc Rovira (Barcelona, 1989)

És llicenciat en Filologia Catalana, Filologia Hispànica i Teoria de la Literatura i ha cursat un màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Treballa com a docent a secundària i és editor, corrector i traductor per a diverses editorials i institucions. Col·labora també amb l’Escola de Lletres de Tarragona com a professor d’escriptura creativa. Ha escrit els llibres de poesia Passejant a l’ampit d’una parpella maula (Galerada, 2009; Premi Amadeu Oller), Els ocells de la llum (Pagès, 2015; Premi Les Talúries de l’IEI) i Cap vespre (Proa, 2019; Premi de Poesia Miquel de Palol). Ha traduït una selecció de poemes de Stéphane Mallarmé i és cofundador i editor de la revista digital de crítica literària La Lectora (lalectora.cat).

Realitza la beca a LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.

Foto: Raquel López

 

Jordi Tomàs (Barcelona, 1971)

És antropòleg i escriptor. Doctor en Antropologia Social i Cultural per la UAB, s’ha interessat especialment per l’Àfrica Occidental, sobre la qual ha escrit diverses obres, tant acadèmiques com de ficció. Entre els seus llibres destaquen: Lenessú. Jo sóc de Benín (per a infants), El pescador que volia anar al país dels blancs (amb P. Lambal), Un cor aixanti i El mar dels traïdors.

Realitza la beca a L’ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT.

 

 

 

TORN DE TARDOR 2019

 

Anna Bou Jorba (Barcelona, 1973)

Llicenciada en Disseny d'Interiors per l'Escola Eina de Barcelona. Autora dels poemaris L’última mohicana (Editorial Curbet, premi Vila de Martorell 2012), Acadèmia d'idiomes invisibles (Editorial Meteora, IX premi de poesia Joan Perucho "Vila d'Ascó" 2014), i El cirurgià de màscares, (Editorial Perifèric, XXVI Premi Benvingut Oliver de poesia), publicat enguany.

Realitza la beca a LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.

 

Míriam Cano (Molins de Rei, 1982)

És periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013) i Ancoratge. (Terrícola, 2016) i el conte "La Comuna de París" dins el volum conjunt Cremen Cels ( LaBreu edicions, 2017) amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d'Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017) i Cartes a un amic alemany, d'Albert Camus (Lleonard Muntaner, 2019). Col·labora en diversos mitjans catalans com a periodista literària. 

Realitza la beca a LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA.

 Foto: Laura Sisteró

  

Anna Garcia Soteras (Barcelona, 1978)

És escriptora i guionista, i fa quinze anys que treballa en el món editorial. Ha estat editora a empreses com Salvat i Grup Cultura 03, i és autora de les obres Barcelona, rara avis (Comanegra, 2017), i Barcelona Revolta (Ajuntament de Barcelona, 2019), entre d’altres. Elabora continguts per a tot tipus de formats, des d’exposicions a guions radiofònics. També ha estat col·laboradora a Ràdio SERCat durant dos anys i darrerament s’ha estrenat en el camp del guió de ficció.

Realitza la beca a LA BIBLIOTECA DE NOU BARRIS.

 

Isabel García Trócoli (Barcelona, 1965)

Llicenciada en Arqueologia i màster en Llengua i Civilització egípcies. Ha cursat l’Itinerari per a narradors (3 anys) de l’Escola d’Escriptors de l’Ateneu Barcelonès. Compagina la seva feina com a educadora de museus amb les traduccions editorials i l’escriptura. El 2017 va publicar Rubricatus, una novel·la sobre el naixement bimil·lenari de la ciutat de Barcelona.

Realitza la beca a L’ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT.

 

Maria Guasch

És llicenciada en Comunicació Audiovisual i graduada en Estudis Literaris. Ha treballat de guionista, documentalista i docent de català per a adults, i actualment fa de professora al grau d’Estudis Literaris de la Universitat de Barcelona. El 2013 va publicar la seva primera novel·la, La neu fosa (El Toll), a la qual va seguir Olor de clor sota la roba (RBA-La Magrana), amb què va ser triada Nou Talent FNAC 2014. La seva darrera novel·la, Els fills de Llacuna Park (L’Altra Editorial), ha obtingut el Premi Punt de Llibre i el Premi de la Crítica a la millor novel·la en català del 2017.

Realitza la beca a LA BIBLIOTECA FRANCESCA BONNEMAISON.

 

Lucia Lijtmaer

És escriptora i periodista. Ha publicat les cròniques Quiero los secretos del Pentágono (Capitan Swing, 2015), No tenías casi nada que ponerte (Libros del Lince, 2016) i els assajos Yo tambien soy una chica lista (Destino, 2017), i Cultura en tensión (VV AA, Raig Verd, 2016). Escriu habitualment a El País, El Periódico de Catalunya, i col·labora a Carne Cruda. És comissària del festival de guerrilla i cultura feminista Princesas y DarthVaders.

Realitza la beca a MUSEU PICASSO.

 

Olga Merino (Barcelona, 1965)

És llicenciada en Ciències de la Informació (UAB) i màster en Latin American Studies (University of London). Ha viscut a Londres i a Moscou. Ha publicat les novel·les: Cenizas Rojas (Ediciones B, 1999), Espuelas de papel (Alfaguara, 2004) i Perros que ladran en el sótano (Alfaguara, 2012). La quarta, Los ojos de los húngaros, ve en camí (Alfaguara, propera aparició). Traduïda a l'italià, neerlandès i anglès. El 2006, va obtenir el X Premio Mario Vargas Llosa NH de Relatos. Actualment, és professora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i columnista de El Periódico de Catalunya.

Realitza la beca a L’ACADÈMIA DE BONES LLETRES.

  

Silvia Rins (Barcelona, 1971)

És Filòloga Hispànica i Doctora en Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de Barcelona. Experta en poesia contemporània, literatura comparada i cinematografia, la representació visual de les relacions amoroses és un dels temes que articula els seus assajos: La emoción sin nombre (2001), La pasión en el cine (2002), Las grandes películas asiáticas. Espiritualidad, erotismo y violencia en el cine oriental (2008); i les seves col.laboracions en llibres col.lectius: Cine y vampirismo (2006), Ellos y Ellas (2010), Diccionario del Cine XXI (2013), entre d’altres. Ha exercit la crítica cinematogràfica i literària a La Vanguardia, Todos los estrenos, Versión Original, Lateral, Poiesis i Barcarola, El Punt Avui, així com en blogs divulgatius. I ha impartit cursos i conferències  al CCCB, la Universitat de Barcelona i l’Ateneu Barcelonés. Ha participat en projectes per fomentar l'ús del text poètic a l'educació, antologies i recitals solidaris. Així mateix, ha conreat la poesia i la narrativa breu. El seu darrer llibre publicat és Apología de las sombras (2016), miscel.lània de vers i prosa. En la seva trajectòria laboral ha alternat l’escriptura amb la docència de la literatura a Instituts de Barcelona, col·laboracions per a la indústria editorial, i l’assessoria de la recerca universitària. Actualment treballa a la Universitat Oberta de Catalunya.

Realitza la beca a LA FUNDACIÓ MIRÓ.

 

Carlos Robles Lucena (Terrassa, 1977)

És autor del llibre No pregunten por Gagarin (Témenos Edicions). Els seus relats han format part de les antologies Best European Fiction 2017 (Dalkey Archive Press), col·lecció en llengua anglesa d'escriptors europeus, i Uno más ocho (Reservoir Books). Col·labora habitualment a les revistes culturals Letra Global i Kopek.

Realitza la beca al MUHBA VIL·LA JOANA.

  

Laia Soler (Lleida, 1991)

És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en Creació Literària i màster en Edició per la Universitat Pompeu Fabra. Es va mudar a Barcelona fa deu anys i allà, inspirada per la ciutat, va escriure la seva primera novel·la, Els dies que ens separen (I Premi La Caixa / Plataforma). També és autora de Heima es hogar en islandés (Plataforma Neo, 2015), Nosotros después de las doce (Puck, 2016) i Tú y yo después del invierno (Puck, 2018).

Realitza la beca al MONESTIR DE PEDRALBES.

 

 

 

BEQUES TEATRALS CARME MONTORIOL 2019

 

TORN DE PRIMAVERA

 

Laia Alsina Ferrer (Argentona, 1988)

Estudia Direcció i dramatúrgia a l’Institut del Teatre (2011-2015) i anteriorment es forma com a actriu al mateix Institut (2009-2011) i a El Timbal Estudis Escènics (2006-2009). El 2014, funda la companyia de teatre polític El martell -que actualment forma part d’El Cicló del Teatre Tantarantana- i, el 2017, guanya el VII Torneig de Dramatúrgia del Festival Temporada Alta. Entre els textos que ha escrit i dirigit destaquen: Martí (Sala Beckett, Barcelona, 2019); A l’altre barri (Timbre 4, Buenos Aires, 2018; Sala Planeta, Girona, 2017); el text breu Aigua (La Casa de la Maldita Vanidad, Bogotá, 2018), publicat el 2015 a la col·lecció Off Cartell; El mar no cap dins d’una capsa de sabates (Teatre Tantarantana, Barcelona, 2018); Y-X (o La fidelitat dels cignes negres) (La Seca-Espai Brossa, Barcelona, 2017; Sala Atrium, Barcelona, 2016); Ah! (Judit) (Sala Atrium, Barcelona, 2017), publicat el 2018 a la col·lecció Off Cartell; i Z, finalista del XXXIXè Premi Born de Teatre i publicat el 2015 a la col·lecció Off Cartell. Finalment, destaca el seu guardó, als Premis Literaris Ciutat de Tarragona 2010, pel seu conte Matí publicat per l’Editorial Cossetània el 2010.

Realitzarà la beca a la SALA BECKETT.

 

Marta Aran 

Llicenciada en Interpretació per l’Institut del Teatre. Completa la seva formació com a autora en diversos cursos de la Sala Beckett: Pere Riera, Josep Maria Miró, Helena Tornero i Sergio Blanco. Com a autora ha estrenat La noia de la làmpada a la Sala Flyhard (2018), i Els dies mentits a la Sala Flyhard (2019), text que va quedar finalista en el Premi Recvll de Blanes 2018. També ha participat en el VII torneig de dramatúrgia catalana de Temporada Alta (2018), quedant com a finalista del torneig amb el seu text Puzles i va participar en el Torneo de Dramaturgia transatlántico de Buenos Aires (Temporada Alta), com a representant de Catalunya. 

Realitzarà la beca a la NAU IVANOW.

 

Llàtzer Garcia (Girona, 1981)

És autor i director teatral. Ha dirigit peces de Samuel Beckett, de Shakespeare i espectacles de poesia i música. Ha escrit i estrenat les obres Vent a les veles, La terra oblidada, La pols, Sota la ciutat, L’última nit del món i Els nens desagraïts, entre d’altres. Ha guanyat diversos premis com ara el Marqués de Bradomín, el Ciutat de Gandía, el Premi de la Crítica i el Premi Serra d’Or. Ha signat adaptacions de textos de Ray Bradbury o d’Arnold Wesker i ha dirigit l’adaptació cinematogràfica de La Pols, estrenada al festival de Málaga.

Realitzarà la beca al TEATRE TANTARANTANA.

 

 

TORN DE TARDOR

 

Lluïsa Cunillé Salgado (Badalona, 1961)

Va participar durant tres anys als Seminaris de José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett de Barcelona. Fundadora amb Paco Zarzoso i Lola López de La Companyia Hongaresa de Teatre a l´any 1995, i de la companyia La reina de la nit amb Xavier Albertí i Lola Davó al 2008. Ha estat autora resident del Teatre Lliure de Barcelona i actualment pertany al Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya. Entre d´altres obres ha estrenat: Rodeo (Mercat de les Flors. Barcelona, 1992) Libración (Sala Beckett. Barcelona, 1994), Intempèrie (escrita amb Paco Zarzoso. Sala Palmireno, Valencia, 1995), Privado (Sala Beckett. Barcelona, 1998), La cita (Mercat de les Flors. Barcelona, 1999), Passatge Gutenberg (Sala Tantarantana. Barcelona, 2000), Et diré sempre la veritat (Festival Temporada Alta de Girona, 2002), Il·lusionistes (Festival VEO de Valencia, 2004), Barcelona, mapa d´ombres (Sala Beckett. Barcelona, 2004), Occisió (Teatre Lliure. Barcelona, 2005), Après moi, le déluge (Teatre Lliure. Barcelona, 2007), El bordell (Teatre Lliure. Barcelona, 2008), El carrer Franklin (Teatre Nacional de Catalunya, 2015), Islàndia (Teatre Nacional de Catalunya, 2017).

Alguns del premis que ha rebut són el de la Crítica de Barcelona al millor text teatral l´any 1994 per Libración, al 2000 per Passatge Gutenberg i al 2008 per Après moi, le déluge. El Premi de la Institució de les lletres Catalanes al 1996 per Accident. El Premi Ciutat de Barcelona 2005 per Barcelona, mapa d´ombres. El Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya 2007. La lletra d´Or 2009 per Après moi, le déluge. El Premio Nacional de Literatura Dramàtica 2010 del Ministerio de Cultura per Aquel aire infinito. El 1er Premi Frederic Roda 2014 per Boira.

Realitzarà la beca a l'ESCENARI JOAN BROSSA.