Institucions

Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)

És l’organisme públic creat el 1996 que fa les funcions municipals en matèria de cultura a Barcelona i que aglutina l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Municipal d’Espectacles i del Centre Gestor de Museus i Patrimoni Cultural. Té un pressupost de 120 milions d’euros anuals i té la seu al Palau de la Virreina. S’organitza a través d’una Junta de Govern amb representació dels grups polítics que formen el Consistori, membres de la cultura i dels sindicats.

Més informació

 

Biblioteques de Barcelona

Es va crear el 2001 per desplegar el Pla de Biblioteques i s’ocupa de gestionar i coordinar les més de 40 biblioteques que hi ha a la ciutat. El consorci està format per l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona i un dels seus objectius és la prestació íntegra i efectiva dels serveis bibliotecaris de lectura pública. Cada dia més de 20.000 persones visiten les biblioteques de Barcelona, i un 45 % de la població de la ciutat té el carnet de biblioteques.

Més informació

 

Institució de les Lletres Catalanes

Va néixer al Palau Robert el 7 d’agost de 1937, impulsada per Francesc Trabal i un grup d’escriptors catalans. Fruit del compromís de la intel·lectualitat amb el moment històric, manté viu l’objectiu de promoure la presència dels escriptors catalans en la societat a través de programes en escoles o presons, l’organització d’exposicions, la concessió d’ajuts a la creació o la celebració de conferències, entre moltes altres activitats.

Més informació

 

Institut d’Estudis Catalans

És una corporació acadèmica, científica i cultural. Va ser creat el 18 de juny del 1907 per Enric Prat de la Riba amb l’objectiu de fer alta recerca científica i dels elements de la cultura catalana. Es va dividir en quatre àrees (història, literatura, arqueologia i dret), que avui s’han ampliat fins a cinc des del 1990: secció històrico-arqueològica; ciències biològiques; ciències i tecnologia i filosofia i ciència. El 1922 va ser admès a la Unió Acadèmica Internacional, creada feia poc. Actualment actua com a assessor dels poders públics i de les institucions catalanes.

Més informació

 

Institut Ramon Llull

L’Institut Ramon Llull és un organisme públic creat el 2002 pels governs català i balear com a eina de projecció de la cultura catalana en l’àmbit acadèmic, la traducció i la producció cultural en terrenys com ara el teatre, el cinema, el circ, la dansa, la música, les arts visuals, el disseny o l’arquitectura. Actualment té una xarxa de lectors de català a 141 centres de tot món, majoritàriament universitats a tots els continents: 6 a l’Àsia; 106 a Europa; 26 a l’Amèrica del Nord i 5 a Amèrica del Sud. També consolida la projecció internacional amb quatre oficines a Berlín, Nova York, Londres i París, i un pressupost de 7,5 milions d’euros anuals.

Més informació

 

PEN Català

Va ser creat el 1922, només un any després que C. A. Dawson Scott fundés el PEN Internacional a Londres, per Josep Maria López-Picó i Carles Riba, que en va ser el primer president. L’objectiu del PEN és defensar la llibertat d’expressió i els drets lingüístics, salvaguardar el patrimoni cultural català i promoure el diàleg intercultural. Un dels programes més coneguts és el de l’Escriptor Acollit, que durant dos anys, ofereix refugi a un escriptor perseguit a la ciutat de Barcelona i l’integra dins de la vida cultural de la ciutat.

Més informació

 

Associacions d’Escriptors

  • Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. La idea de crear una Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) va sorgir durant el Congrés de Cultura Catalana de l’any 1975 a la secció de “Producció Literària”. Legalment constituïda el 1977, és una entitat que aplega escriptors en llengua catalana de tots els àmbits territorials: Catalunya, Illes Balears i País Valencià.

  • Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya. L’Associació Col·legial d’Escriptors de Catalunya aplega en una mateixa organització traductors, escriptors, compiladors i crítics literaris. Es va constituir al 1980 a Barcelona com a secció autònoma de l’ACE, l’Asociación Colegial de Escritores de España.

  • Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana. Des de la seva creació el 1980 ofereix als escriptors joves un espai singular per relacionar-se i desenvolupar-se. L’AJELC posa a l’abast dels seus associats informació sobre premis literaris, beques i ajuts, i els facilita contactes a revistes literàries i editorials. Poden ser-ne membres aquelles persones que tinguin entre 16 i 35 anys.

  • Guionistes Associats de Catalunya (GAC). Guionistes Associats de Catalunya és una entitat sense ànim de lucre fundada el 1997 amb l’objectiu de defensar les aspiracions dels guionistes dels mitjans audiovisuals de Catalunya. També organitza cursos i activitats per als socis.

  • Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics. Al 1988 un grup de crítics cinematogràfics van posar en marxa una associació fins al moment inèdita. Un any més tard es va incorporar a la FIPRESCI (Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfics) i una de les seves principals funcions és la projecció internacional del cinema català. En formen part no només escriptors i crítics catalans sinó també de l’estat espanyol.

  • Associació Espanyola de Crítics Literaris. Es va crear com a secció espanyola de l’Association Internationale des Critiques Littéraires per crear el corpus de normes dels crítics literaris. Se’n va designar una vicepresidència a Barcelona, que té la seu a l’Ateneu Barcelonès. És coneguda pels Premis de la Crítica, en diferents modalitats, que atorga des del 1956.

  • ESCRIVIM. Associació d'escriptors i escriptores de literatura que defensa els drets del col·lectiu creada l'any 2017 i que parteix de l'entitat que es va constituir com a plataforma quatre anys abans Autors i Autores en Perill d'Extinció (APE).

 

Associacions d’Editors

 

Associacions de Llibreters

  • Gremi de Llibreters de Catalunya. El Gremi de Llibreters de Catalunya és l’hereu de la confraria fundada el 31 de maig del 1533. Durant el Setge de Barcelona, la Companyia de Llibreters es va associar amb el Tercer Batalló de la Coronela, anomenat de Santa Eulàlia. És una associació democràtica i sense ànim de lucre que entén el llibre com un bé cultural que estructura l’individu i la societat i que és un dels principals valors de la indústria cultural. Defensa el preu fix i lluita contra la pirateria.
  • Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya. Els orígens del gremi de llibreters a Barcelona es remunten al segle xv, però no és fins a la República espanyola que es funda l’Associació Professional de Llibreters de Vell de Catalunya. Va ser prohibida durant el franquisme i es va integrar en el Gremio de Libreros de España. Amb la democràcia, el 1978 es va constituir el Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya.
  • Llibreters de Gràcia. Al barri de Gràcia hi ha més de trenta llibreries i com que el barri és una ciutat dins la ciutat, els llibreters van decidir impulsar una associació per organitzar activitats de manera coordinada.
  • Zonacomic. Grup de llibreries de còmic que es va constituir el 2011 per crear sinergies entre llibreters, editors de còmic i distribuïdors i potenciar la figura del llibreter com a prescriptor i interlocutor amb els mitjans de comunicació.

 

Associacions de Traductors

  • APTIC. És l’Associació Professional de Traductors i Intèrprets de Catalunya, que va néixer al 2009 arran de la fusió entre l’ATIC (Associació de Traductors i Intèrprets de Catalunya) i de TRIAC (Traductors i Intèrprets Associats pro-Col·legi), que demanava la creació d’un nou col·legi professional. Té l’objectiu de representar els interessos dels professionals de la traducció i la interpretació.

 

Associacions d’Il·lustradors

Barcelona és una ciutat amb tradició d’il·lustració: escoles com la Llotja o l’Escola Massana són institucions amb una llarga història que han format una gran quantitat de dibuixants.

  • APIC. L’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya és el col·lectiu que aplega tots els il·lustradors interessats en la defensa comuna dels drets professionals. Es va crear el 1981 amb l’objectiu de defensar els drets com a autors i contribuir a un major reconeixement social.
  • IL·LUSTRA. Associació d’il·lustradors de llibres infantils i juvenils amb seu a Barcelona. Lluís Farré, dues vegades Premi Serra d’Or pel millor conte il·lustrat, n’és el president. L’acompanyen Mercè Galí a la tresoreria i Noemí Villamuza a la secretaria. Forma part del ClijCAT i durant la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya de 2017 es va presentar públicament per primera vegada.

 

Associacions d'Impressors

 

Associacions de Distribuïdors

 

Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil –ClijCat–

És una federació d’entitats sense ànim de lucre que des del 1982 promou el llibre infantil i juvenil i la lectura a Catalunya, a més de buscar-ne projecció internacional. Atorga dos premis: el de Literatura infantil Atrapallibres i el de Literatura juvenil Protagonista Jove.

Més informació 

 

Cambra del Llibre

És una associació professional creada el 1981 per a la representació i gestió dels interessos professionals del llibre a Catalunya. Agrupa llibreries, distribuïdores, editorials i empreses d'arts gràfiques especialitzades en la producció de llibres i està formada pel Gremi d'Editors de Catalunya, el Gremi de Llibreters de Catalunya, el Gremi de Distribuïdors del Publicacions, i el Gremi d'Indústries Gràfiques de Catalunya.

Té com a antecedent la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona, constituïda el 1918 pels principals editors catalans.

Més informació

 

Entitats de gestió de drets d’autor 

  • CEDRO. El Centro Español de Derechos Reprográficos és una associació sense ànim de lucre que uneix autors i editors que defensen de manera col·lectiva els drets de propietat intel·lectual que es deriven de l’ús secundari de la publicació, sobretot les fotocòpies. Representa escriptors, traductors i editorials i té signats convenis amb altres països.
  • SGAE. L’Associació General d’Autors i Editors és una entitat espanyola de gestió col·lectiva orientada a la defensa dels drets dels autors, es tracti d’artistes individuals (lletristes de cançons, dramaturgs, guionistes) o d’empresaris. El seu origen es remunta al 1899, quan el negoci de la cultura era majoritàriament als teatres i els intermediaris exercien un poder abusiu sobre els autors, les sales i els teatres.