Edició 2024 - Beques Barcelona Crea - Montserrat Roig

BEQUES D'ESCRIPTURA MONTSERRAT ROIG 2024

 

AUTORS/ES AMB ESPAI DE RESIDÈNCIA

 

Tardor 2024

 

Pau Subirós (Barcelona, 1979). Escriptor, guionista i realitzador. Ha dirigit desenes de programes i documentals per TVE, TV3 o Betevé i ha rebut un Premi Gaudí al millor guió per La plaga. Dins la col·lecció Crónicas de l’editorial Anagrama ha publicat l’assaig narratiu El productor accidental. Actualment combina els projectes audiovisuals amb la docència a la Universitat Pompeu Fabra i les col·laboracions en ràdio i mitjans escrits.

Realitza la beca al Monestir de Pedralbes.

 

Marta Millà (Barcelona, 1963). Amb una trajectòria de més de quatre dècades a sobre els escenaris, ha captivat el públic amb les seves interpretacions al teatre i a la televisió. La seva presència ha estat habitual en els teatres barcelonins fins a l’any 2019 i en sèries de gran èxit com “Plats Bruts”, “Ventdelplà” i “Com si fos ahir”, entre moltes d’altres. Des de l’any 2020 la seva vida professional ha fet un gir per dedicar-se a l’escriptura, a la direcció escènica i a la teràpia gestalt vinculant les seves noves passions a la pràctica del zen (és monja zen). Ha publicat Contes zen, petites històries per a despertar a Viena Edicions i Jatakes a Petit Fragmenta. Imparteix tallers de meditació i de teatre terapèutic i té consulta privada com a terapeuta gestalt a Barcelona.

Realitza la beca a la Fundació Tàpies.

 

Toni Junyent Rosa (Igualada, 1983). És crític de cinema i de tant en tant també escriu poemes. Es va llicenciar en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus textos han aparegut a mitjans com Cinemanía, El Salto Diario, Ara, Mercurio, Transit o al diari del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. S’ha autoeditat uns quants fanzines i ha publicat el poemari La Quimera del Tahini y otros poemas (Llamp Edicions, 2021). També ha participat en diversos llibres col·lectius sobre cinema, com Lifeforce, minuto a minuto (Fuerza Vital, 2013); Adam Sandler. La infancia infinita (Macnulti, 2015) o La memoria en imágenes (Trea, 2021). És coguionista de la pel·lícula Amor tóxico i ha actuat en curtmetratges i films independents. Amb Renata Gelosi, organitza el cicle de poesia itinerant After Eight, que convida poetes a recitar a gelateries i descampats.

Realitza la beca a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

 

Xavier Acarín Wieland. És comissari i docent, interessat en la performativitat material, els estudis urbans i les històries de les exposicions. Entre d’altres, ha treballat i col·laborat amb organitzacions com Centre d’Art Santa Mònica, Site Santa Fe, Creative Time, The Kitchen, Frieze New York, Festival Loop, Desis Lab, i ha estat jurat per el Brooklyn Arts Council (2015-17), el Premi Miquel Casablancas (2018), i la Bienal d’Art de Tarragona (2023).

Els seus projectes curatorials s’han presentat a la Fundació Mies van Der Rohe, Reial Cercle Artístic, Caixaforum i Galería ADN a Barcelona; Elastic City, Chez Bushwick, Peekskill Project 6, the Abrons Arts Center, ESTE Gallery, Knockdown Center, Wendy’s Subway, ISCP i PS122 Gallery a Nova York; La Ira de Dios a Buenos Aires; i HIAP i Muu Gallery a Helsinki.

És autor d’una de les publicacions del programa Museu Habitat (Departament de Cultura, 2024), i co-autor dels llibres Designing Experience (Bloomsbury, 2014), Dear Helen (CCS Bard, 2014), Davant la Imatge (Comanegra, 2016), i Itziar Barrio (Skira, 2024). També ha publicat articles i entrevistes a Arts of the Working Class, Exibart, El Periódico, A-Desk, Culturas-La Vanguardia, Esnorquel, i Terremoto; i ha escrit textos per exposicions a Galería Jorge López, Centre d’Art Tecla Sala, P.A.D. Gallery, Galería Rosa Santos, i Participant Inc.

És i ha sigut docent en escoles d’art i disseny com Parsons School of Design, School of Visual Arts, EINA, IED, Metafora, i Elisava; i actualment és doctorant al departament de Cultures Visuals de Goldsmiths-University of London. Entre d’altres, ha rebut beques de La Capella-Barcelona Producció, Institut Ramon Llull, OSIC, CIMAM, i Barcelona Crea.

Realitza la beca a la Biblioteca de Catalunya.

  

Marta Parreño Gala (Barcelona, 1980). Escriptora i cineasta. També va treballar com a periodista durant més d’una dècada. Actualment és editora de llibres de text, feina que combina amb l’escriptura i el cinema. És autora de les biografies d’Audrey Hepburn, Katharine Graham i Alice Guy per a la col·lecció “Grandes mujeres” (RBA) i del poemari Esferas.

Ha escrit i dirigit set curtmetratges, amb els quals ha guanyat nombrosos premis en festivals nacionals i internacionals. El seu curt Una flor en recepción va ser finalista als premis Goya l’any 2012. Com a periodista ha treballat al Periódico de Catalunya, La Vanguardia i The Objective.

Actualment està treballant en la seva primera novel·la i prepara un documental.

Realitza la beca al Museu Picasso.

 

Primavera 2025

 

Ricard Planas. És llicenciat en filosofia (UB, 2008), estudis asiàtics (UPF-UAB, 2009) i Màster en estudis xinesos (UPF, 2013). El 2009 guanya una beca ICO que li permet estudiar a la Beijing Foreign Studies University. El 2019 es doctora al departament d’Humanitats de la UPF. Publica Historia del cine chino (2019) a l’editorial Almuzara i imparteix l’assignatura “Cinemes de la sinofonia i audiències” del màster d’Estudis Xinesos de la UPF (2016-2018) i l’assignatura “Cinemes asiàtics” del màster Asian-Pacific Studies in a Global Context en la mateixa universitat (2018-2020). Actualment ensenya història del cinema xinès a Salamanca i gestió editorial al CIFO (Centre d’innovació i formació ocupacional). És fundador i codirector de l’editorial Males Herbes amb la qual publica autors forans de culte i noves veus de la literatura catalana des de l’any 2012.

Realitza la beca a l’Arxiu Històric.

 

Maribel Rams Albuisech (Batea, Tarragona, 1980). És llicenciada en Filologia hispànica i Teoria de la literatura, i té un màster en Construcció i representació d’identitats culturals (Universitat de Barcelona). El 2018 va obtenir un postgrau en Estudis de cine i un doctorat (Universitat de Massachusetts, Amherst). S’especialitza en el cinema i la novel·la de la guerra civil i el franquisme, els discursos autobiogràfics i la teoria feminista. El 2022 publica el seu assaig Posmemoria, emigración y guerrilla. El documental autoetnográfico de María Ruido y Carla Subirana (Edicions UB). També és autora d’una dotzena d’articles acadèmics i ha sigut professora visitant a universitats dels Estats Units i d’Espanya. Actualment, viu a Barcelona i és professora substituta a la Universitat Rovira i Virgili.

Realitza la beca a la Biblioteca de Catalunya.

 

Ivet Zwatrzko i Pou (Manlleu, 1998). És graduada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on va ser guardonada amb el Premi a Millor TFG de la Facultat, i s’ha especialitzat en literatura comparada amb un Màster a la Sorbonne Université de París (França) gràcies a una beca d’excel·lència internacional.

Actualment, és investigadora a La Sapienza - Università di Roma (Itàlia) i la Universitat Pompeu Fabra en el marc d’una codirecció de tesi doctoral, tasca que compagina amb la divulgació cultural, la traducció i la creació literària en diverses revistes i editorials catalanes.

Realitza la beca al Castell de Montjuïc.

 

Mariló Àlvarez Sanchis (Picassent, 1987). És llicenciada en Periodisme, editora i escriptora. Dins de la narrativa, ha conreat sobretot la literatura juvenil de gènere, especialment la ciència-ficció i la fantasia.

El 2018 va publicar la seva primera novel·la, La primera onada (Edicions Bromera) –traduïda al castellà com La primera oleada (Algar, 2021)–, així com el seu primer recull de contes de ciència-ficció, Relats d’un futur imperfecte (Edelvives – Baula).

El 2020 va ser guardonada amb el Premi València Nova de Narrativa per La taxidermista d’emocions (Edicions Bromera), una novel·la de caire realista a cavall entre la literatura per a adults i la literatura juvenil.

El 2022 va ser guardonada amb el IX Premi Memorial Agustí Vehí-Vila de Tiana per la novel·la Suïcidis S.A. (Crims.cat), finalista, a més a més, del premi a Millor Novel·la del Festival València Negra. Aquest mateix any va publicar una adaptació infantil del clàssic de la literatura universal Pinotxo (Edicions Bromera) i la novel·la juvenil Piranya social (Sembra Llibres).

El 2023 va publicar la novel·la curta de ciència-ficció Guia avançada per a pringades espacials (Editorial Chronos) i prepara la publicació de la segona part de La primera onada, a més de la seva primera novel·la infantil.

D’altra banda, també ha publicat diversos relats i il·lustracions en revistes, diaris i suplements culturals, com Gargots, Freakcions o Arts, a més d’algunes il·lustracions en revistes de ciència-ficció com Catarsi o Freakcions.

Realitza la beca a la Biblioteca Francesca Bonnemaison.

 

Ana Moya (Nou Barris, Barcelona, 1974). És membre de l’equip docent i del claustre de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, així com del Centre d’Estudis Africans i Interculturals. Ha publicat les novel·les Cafè Zoo (Viena Edicions, Premi Ciutat de Badalona 2012), Immorality Act (Ediciones de Salinas) i el poemari Monstres i rellotges (Ediciones Oblicuas). Va ser finalista del 42è Premi de Novel·la Curta Just M. Casero amb El carrer on vius, que es publicarà a La Magrana el gener de 2025. Col·labora com a ressenyista d’obres africanes a la revista Kopek i és membre del grup literari Grupo Bojador, amb qui acaba de publicar el recull de contes Sinfonía Criminal (Nazarí Editorial). Va viure a Windhoek (2007-2009) i Lisboa (2019-2024), ciutats que han inspirat algunes de les històries presents a les seves novel·les.

Realitza la beca a la Biblioteca de Catalunya.

 

 

AUTORS/ES SENSE ESPAI DE RESIDÈNCIA

 

Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 1986). És autora dels poemaris Implosions, L’ésser solar, Símbol 47, Molsa, El tubercle, Altres semideus, Ameba i Les ocultacions. Ha obtingut diversos reconeixements: el Premi Pare Colom de poesia 2013, el Premi Bernat Vidal i Tomàs 2016, el Premi Senyoriu Ausiàs March 2016, el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni 2019 i el Premi Miquel de Palol 2022. Té poemes traduïts al francès, anglès, italià, portuguès, gallec, castellà, croat, eslovè i rus, apareguts en diferents publicacions. Al llarg de la seva trajectòria ha participat en festivals literaris a Itàlia, Croàcia, Rússia, França, Eslovènia i Anglaterra. La seva obra està marcada per l’interès per la imatge i el llenguatge i hi apareixen temàtiques com la natura, el cos, la mística i la pròpia escriptura.

 

Emma Mussoll (Canet de Mar, 1987). És escriptora i guionista. Llicenciada en Publicitat per la UPF. Formada en cinema i guió a la New York Film Academy de Los Angeles i a l’Acadèmia del cinema català. És autora de No he estat jo (2024), El forat que deixes (2023) i diversos pòdcasts de ficció, com ara, Mai no ho sabreu (2022), nominat als Premis Sonor. Guionista de dues de les primeres ficcions en àudio de la plataforma internacional Storytel: Ladrones de memoria (2018) i Operación Reset (2020), ambdues disponibles en versió ebook. També ha escrit sèries en àudio per a Turisme de Bretanya, Vanity Fair, Podimo i Planeta Àudio. Combina la seva vocació amb la docència (UAB, Domestika, La Llama School) i és consultora de ficcions sonores i d’escriptura creativa.

 

Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz. És un antropòleg social especialitzat en els estudis queer, la victimització i les desigualtats. Ha publicat en contextos acadèmics i de divulgació sobre la bisexualitat, les desigualtats espacials entre les persones LGBTIQ+, el turisme o la justícia restaurativa, i és autor, entre d’altres publicacions, de Bifobia: Etnografía de la bisexualidad en el activismo LGTB i Tú a Soria y yo a Barcelona: o cómo cambian las vidas queer en función de dónde vivamos. Ha treballat com a professor i investigador a la Universitat de Barcelona i a la Universitat Oberta de Catalunya i actualment treballa com a professor de Sociologia a la Universidade de Santiago de Compostela, des d’on desenvolupa projectes de recerca centrats en les desigualtats espacials i el sexili.

 

Layla Martínez. És editora i escriptora. Ha publicat l’assaig Utopía no es una isla (Episkaia, 2020) i la novel·la Carcoma (Amor de Madre, 2021), traduïda a disset idiomes i en procés d’adaptació al teatre a Espanya, Mèxic i República Txeca. Ha impartit tallers i cursos sobre literatura i sobre cinema de terror. Actualment està treballant en l’escriptura d’un guió per una pel·lícula; corregint el seu segon assaig, titulat El reino intermedio, i escrivint la seva segona novel·la.

 

Muriel Villanueva (València, 1976). És escriptora, autora de més de quaranta obres literàries per a totes les edats, incloent-hi novel·les, contes, poemaris, teatre, ficció sonora i curtmetratges cinematogràfics, a més de publicacions breus en antologies i en línia. Hi destaquen La gatera, Rut Sense Hac, Duna, Dunes, El refugi del Tarek i la trilogia L’Esfera. Ha merescut més d’una desena de premis, entre els quals el J.M. Casero, el de la Crítica dels Escriptors Valencians, el Carlemany, l’Atrapallibres i el Llibreter.

Ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el portuguès, el polonès, el coreà i el xinès.

És llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona i diplomada en Educació Musical per la Universitat de València.

 

Ana Paula Sánchez-Cardona (Guadalajara, Mèxic). Viu a Barcelona. Doctora en Humanitats amb estudis en gestió cultural i humanitats digitals. Vincula l’art, la literatura i els mitjans de representació en els seus projectes de creació, recerca, comissariat i docència. El seu camp de recerca són les relacions entre text literari i imatges fotogràfiques. Ha publicat el llibre de poesia/fotografia Desarmado. Elegía para una tierra sin nombre (2014) i l’assaig biogràfic La cámara de Arthur Rimbaud. Sobre los pasos de una experiencia fotográfica (2023). És coeditora del llibre Formas de resistencia: siete experiencias de escucha y denuncia en las prácticas artísticas (2020) i té articles i capítols en publicacions sobre metodologies de la gestió cultural i cultura de pau.

 

Joan Tomàs (Palma, 1984). Llicenciat en Història per la UAB. Màster en Història Comparada i Doctor en Arts Escèniques per la mateixa universitat. En l’àmbit de la poesia ha publicat Els Jorns (2008. Premi Miquel Costa i Llobera, 2008), Proètica dels plaers (Premi Bernat Vidal i Tomàs, 2009), Obagues i solanes (2016), Epigramari (2021) i Fosca negra (Premi Jocs Florals de Barcelona, 2023). Com a narrador, s’ha estrenat recentment amb La miopia (2024). En l’àmbit de la literatura dramàtica també ha publicat Cendres. Cartografia de l’exili (Premi Pare Colom, 2016) i Cul-de-sac (Premi Llorenç Moyà, 2024). És membre de la companyia Corcada Teatre, amb la qual ha treballat com a dramaturg i ajudant de direcció en més d’una dotzena d’espectacles entre els quals #Comviure (Premi Ciutat de Palma d’Arts Escèniques, 2017 i Premi Especial Atapib, 2017) i Cabaret intimíssim (Premi Atapib al millor espectacle, 2019). També ha fet de guionista a les sèries “Mai neva a ciutat” i “Llim”.

© Joan Vidal 

 

Lluís-Anton Baulenas (Barcelona, 1958). És novel·lista, dramaturg i traductor. Col·laborador habitual en la premsa barcelonina. Traduït a l’anglès, castellà, francès, danès, hebreu, portuguès, italià, grec, xinès, polonès, neerlandès i romanès. Entre les seves novel·les dutes al cinema hi figuren: Anita no perd el tren (2001), Amor idiota (2005) i A la deriva (2010), de Ventura Pons. Ha guanyat els principals premis de la literatura catalana. Compagina la narrativa amb el teatre. Les seves darreres produccions són Salva’t, Salvat (2024) i He mort el pop (2024). En el camp de la llengua, és autor del Manual de llengua catalana (Gea, 1984), de diverses actualitzacions d’autors clàssics catalans. La més recent, Curial e Güelfa (Barcino, 2021). També signa els assaigs El català no morirà (Edicions 62, 2004) i L’últim neandertal (RBA, 2014).

 

Rafael Vallbona (Barcelona 1960). Escriptor, periodista, editor i agitador cultural. Autor de més d’una setantena de llibres entre novel·les, no-ficció, poemaris i llibres de viatges, alguns dels quals traduïts al castellà, francès, portuguès i italià. Ha guanyat els premis Just Manel Casero i Roc Boronat de narrativa, Amat Piniella i Nèstor Luján de novel·la històrica, Ernest Udina de periodisme, Columna Jove i Ramon Muntaner de novel·la juvenil, Ferran Canyameres de novel·la negra, Sant Joan BBVA de novel·la i Ciutat de Tarragona, Cadaqués a Rosa Leveroni i Jocs Florals de Barcelona de poesia, entre d’altres. La novel·la Tros ha estat portada al cinema per Paul Calpe amb Pep Cruz i Roger Casamajor.

Amb la novel·la La casa de la frontera (2017) va iniciar un cicle de panoràmica del segle XX que va seguir amb Swing (2021) i que tanca amb Tardes al Bellamar (2025).

© Carlos Sánchez

 

Roger Sànchez Esteban. Militant de la llengua, activista de la cultura, arrelat a la terra. Implicació social, veïnal i política des de fa més de mitja vida. A Sant Andreu de Palomar i als Països Catalans.

La llengua i la cultura –en el sentit més ampli, ric i polièdric– l’apassionen des de menut. Ha après que la vida és conflicte i ha triat clarament costat a la barricada. Practica el llegir com a forma d’aprendre i l’escriure com a forma d’interrogar. Ha viatjat molt i es deleix per tornar-hi. Lletraferit per activa i per passiva, i de l’equip dels diacrítics. Apassionat del bon cafè. Música sempre, si us plau. Amant dels jocs de paraules i dels jocs de llengua en general. I de les llengües. Cuidar i cuinar s’escriuen gairebé igual. Poble, terra i classe com a banderes de llibertat. Que onegin ben amunt, afirma.

 

Youssef El Maimouni (Ksar el Kebir, 1981). Escriptor i educador social. Llicenciat en Filologia Àrab i Màster en Resolució de conflictes. Ha publicat Cuando los montes caminen i Nadie salva a las rosas.