Edició 2024

 

RESIDENTS A VIL·LA JOANA

 

TRAM 1. Del 15 d'abril al 6 de maig

 

Alfie Lee (Corea del Sud) és una il·lustradora i creadora de còmics resident a Bucheon que dibuixa històries que reflecteixen la vida de les dones i les persones queer de la Corea del Sud contemporània. Va començar amb el seu primer llibre, Ur own XXX, publicat per la seva editorial independent Bits el 2021. La seva obra no només busca oferir un espai segur per a les feministes lesbianes que han començat a ser antagonitzades explícitament en una societat sud-coreana que canvia ràpidament, sinó també brindar l'oportunitat d'expandir les seves experiències indirectes a les aliades feministes. 

 

Simona Hamer (Eslovènia) és una dramaturga i autora teatral freelance resident a Ljubljana. Ha estat guardonada amb el Premi Nacional a la millor obra de teatre ("Postcards or Fear is Hollow on the Inside and Empty from the Outside", 2017), al millor llibre ("Flatmates", 2019) i nominada a la millor obra de teatre ("All Good", 2020) pel seu treball com a dramaturga. Les seves obres, adaptacions i dramaturgies s'han representat en tots els teatres principals d'Eslovàquia i a la Ràdio Nacional. Les obres de Hamer han estat traduïdes a l'anglès, alemany, serbi i croat. En la seva carrera artística, Hamer s'interessa especialment per temes marginalitzats des d'una perspectiva feminista, tabús socials, problemes de nacionalisme i discriminació, patriarcat i l'explotació de persones i natura.

 

Ellinor Broman (Suecia) és traductora literària del català i del castellà al suec, amb un Master de Literatura Hispànica de la universitat de Göteborg. Les seves traduccions del català inclouen "La mort i la primavera" de Mercè Rodoreda, "La meitat de l'ànima" de Carme Riera i "Canto jo i la muntanya balla" d'Irene Solà. Del castellà ha traduït a autors com Elvira Lindo i el historietista Paco Roca, així com una novel·la de l'autora xilena Nona Fernández. A Vil·la Joana, treballarà en la traducció d’una novel·la gràfica de Sebas Martín.

 

 

TRAM 2. del 6 al 27 de maig

 

Esmie Jikiemi-Pearson (Regne Unit, Exeter) és una escriptora de ficció especulativa, guanyadora inaugural del premi Future Worlds el 2020 i autora de l'òpera espacial transgressora i de llarga durada, The Principle of Moments (Gollancz 2024). Graduada recentment amb un BA en Literatura Anglesa i Estudis Clàssics, Esmie també és cofundadora d'Impact of Omission, una campanya per fer de la història negra una part obligatòria del currículum nacional, tal com es recull a The Guardian, The Financial Times i The Times. Quan no escriu sobre nens negres que desmantellen imperis espacials, probablement la trobareu fent campanya perquè una còpia de Spider-Man: Into the Spider-Verse substitueixi la Mona Lisa al Louvre.

 

Simonas Bernotas (Lituània) és poeta, traductor i editor. Viu a Vilnius. Es Màster en Estudis Intermedis de Literatura per la Universitat de Vilnius. Col·lecció de poesia Reivas de Bernotas. (Rave, publicat el 2019) va guanyar el premi al millor debut del Ministeri de Cultura de Lituània. Bernotas ha traduït obres d'autors com Roberto Bolaño, Nicanor Parra, José Emilio Pacheco, Federico García Lorca, Jorge Luis Borges i Julio Cortázar.

 

 

TRAM 3. del 27 de maig al 17 de juny

 

Gabriela Escobar (Uruguai) Ha publicat a Espanya, Argentina, Xile i Uruguai la novel·la Si las cosas fuesen como son, guanyadora del Premi Juan Carlos Onetti 2021 i finalista del premi IESS de Edizioni SUR i de la longlist del premi Finestres. Ha col·laborat en revistes literàries i forma part de l'antologia de poesia lèsbica Devotas.

 

Mikel Ayllon (Pais Basc) Escriptor, dramaturg i traductor. Graduat en Traducció i Interpretació i Màster en Estudis Avançats de Teatre. Ha escrit diversos llibres, entre d'altres, la novel·la Ez tiro egin anbulantziei ("No disparar a les ambulàncies") (Elkar, 2015), guardonada amb el premi Igartza per a joves escriptors, o el llibre de relats Zoriontsuak izatea aukeratu genuen ("Vam triar ser feliços") (Elkar, 2020) amb el qual va aconseguir el prestigiós guardó Kutxa Donostia de literatura. A més, ha col·laborat en el llibre d'assaig col·lectiu Esperoan ("Esperant") (Susa, 2022) sobre la influència de Beckett en el teatre basc. És fundador de la companyia de teatre Piszifaktoria Ideien Laborategia, per a la qual ha escrit i dirigit diverses obres de teatre, entre les quals destaquen Hau ez da gerra bat ("Això no és una guerra"), coproduïda pel Govern Basc i la Xarxa de Teatres de Vitòria-Gasteiz, o l'espectacle de carrer Asfaltoaren azpian, euria ("Sota l'asfalt, la pluja"), guanyadora de la beca de creació Karrikan de l'Associació de Festivals de Carrer del País Basc. Ha creat i escrit també la websèrie Daniel|a| per a EiTB, la televisió pública basca.



Matthias Friedrich (Trèveris) va estudiar l'escriptura creativa a Hildesheim i les literatures nòrdiques a Greifswald. Des del 2018 treballa com a traductor literari vers l'alemany. Entre els seus autors figuren en Svein Jarvoll, en Leif Høghaug i l'Ida Marie Hede. A la Vil·la Joana es dedicarà a la Picadura de Barcelona de l'Adrià Pujol Cruells, la seva primera traducció del català.

 

 

TRAM 4. del 17 de juny al 9 de juliol

 

Kateryna Yehorushkina (1984) és una escriptora ucraïnesa. Membre de PEN Ucraïna, Unió Nacional d'Escriptors d'Ucraïna, Associació Ucraïnesa d'Artteràpia. Kateryna va ser ponent TED sobre el tema "Contes de fades i valors del futur". Té un màster en "Història, Teoria Literària i Estudis Comparats" i es va graduar en estudis de postgrau a la Universitat Nacional de "Kyiv-Mohyla Academy".

Yehorushkina és autora de més d'una vintena de llibres publicats i professora d'escriptura creativa a "Litosvita". Els drets dels seus llibres s'han venut a deu països (EUA, Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Polònia, Lituània, Geòrgia, Bulgària, etc.). Escriu tant per a adults com per a nens, ficció i no-ficció, prosa i poesia.

 

Maksym Bespalov  (1983) és un escriptor i periodista ucraïnès, membre del PEN Ucraïna. Després de graduar-se el 2005, va treballar a la premsa ucraïnesa i estrangera. Ha estat publicat a diverses revistes literàries ucraïneses. Ha estat coeditor de la revista de literatura "STYKH". També va presentar la tertúlia política "Nazhyvo" a la televisió de Dnipro.

Com a escriptor, ha estat finalista del concurs de novel·la "Euroformat-2008" amb la seva novel·la The satanists. La seva col·lecció de prosa curta  The dead giraffe  ha guanyat el premi de l'editorial "Smoloskyp" l'any 2011.

 

Mark Livin, nom de ploma, (1988) és un escriptor i periodista ucraïnès, membre del PEN Ucraïna.  Als 19 anys va començar a escriure assaigs i llibres breus, que distribuïa a través de les xarxes socials. Va treballar com a editor de diversos diaris regionals d'Ivano-Frankivsk i al setmanari ucraïnès News and Sensations . També treballa en l'àmbit de la publicitat i el màrqueting, de 2016-2017, va ocupar el càrrec de director de màrqueting de la Televisió Pública ucraïnesa. Des de 2017 és l'editor en cap adjunt de la publicació en línia The Village Ukraine.

 

 

TRAM 5. del 9 al 29 de juliol

 

Clàudia Serra (País Valencià) és dramaturga, crítica teatral i membre del comitè editorial de la col·lecció «Narrativa» de l’Editorial Afers. Com a autora, ha estrenat, entre d’altres, Zoôn Politikón (2014) i Evast (2015), que van rebre els Premis de Creació de la Universitat de València, Una carretera sense arbres (2023) i Un estiu (2023), Premi Ciutat de Castelló.

 

Leonor Courtoisie (Montevideo) artista escènica i escriptora. Investiga el pensament crític com a pràctica i crea situacions col·lectives en relació amb nocions d'arxiu, família, memòria, present i ciutat. Els seus últims treballs com a directora i dramaturga a l'Uruguai són: Muchachas de verano en días de marzo (2024) variacions i seqüències de la novel·la d'Alicia Migdal per al Festival Temporada Alta a la Sala Verdi i Estudio para la mujer desnuda (2022) a partir de la novel·la d'Armonía Somers per a la Comedia Nacional. La seva obra Duermen a la hora de la siesta (2019) va obtenir el Premi Nacional de Literatura d'Uruguai. Ha rebut la Beca d'escriptura Montserrat Roig de Barcelona Ciutat Literària (2023) entre altres. Ha publicat l'obra dramàtica Corte de obsidiana (2017), el poemari Todas esas cosas siguen vivas (2020) i la novel·la Irse yendo (2021).

 

Juan Andrés García Román (Granada, 1979) És escriptor, traductor i professor de literatura i escriptura creativa. Són seus els poemaris El fósforo astillado (DVD Ediciones, 2008), La adoración (DVD Ediciones, 2011), Fruta para el pajarillo de la superstición (Pre-Textos, 2016), Poesía Fantástica (2007-2019): Resumen primero (Pre-Textos, 2020) i Neorromanticismo (Ultramarinos: 2023). Algunes de les seves traduccions són Floreced mientras - Poesía del Romanticismo alemán (Galaxia Gutenberg, 2017), Un tenue éter indeterminado - Hongos de Yuggoth de H. P. Lovecraft (Pre-Textos, 2019) o els Sonetos a Orfeo de R. M. Rilke (Pre-Textos, 2022). Ha residit en centres per a creadors com Vermont Studio Center (Vermont, EUA, 2014), Villa-Waldberta (Munic, Alemanya, 2015), MacDowell (New Hampshire, EUA, 2019) i la casa Sanià de la Beca Literària Finestres (Girona, 2023). La seva obra poètica ha estat traduïda a l'anglès (Nick Rattner, Quantum Prose), italià (Valerio Nardoni, Valigie Rosse) i alemany (Piero Salabè, Sujet Verlag, 2023), i antologada en mostres de la poesia espanyola recent com Centros de Gravedad (Pre-Textos, 2018) o La cuarta persona del plural (Vaso Roto, 2016).

 

 

TRAM 6. del 29 de juliol al 26 d'agost

 

Albertina Soepboer (Harlingen) és una poeta i escriptora bilingüe. Viu a Harlingen, una ciutat portuària al mar de Wadden a Frísia. Ha publicat 15 poemaris, una novel·la i una col·lecció de contes. L'experimentació amb el llenguatge i la forma és una característica present en tota la seva obra. També li agrada treballar de manera plurilingüe, per això escriu tant en frisó com en neerlandès i tradueix literatura del castellà al frisó.

 

Martha Luisa Hernández Cadenas (Cuba). Escriptora i performer. Graduada de la Universitat de les Arts, ISA, especialitat Teatrologia. Ha publicat els poemaris: Días de hormigas (Ed. Unión, 2018), Premi David de Poesia 2017, Los vegueros (Colección Sureditores, 2019), El Palacio de las Ursulinas (Ed. La Luz, 2021). La seva novel·la: La puta y el hurón, va ser editada per Sabina Urraca en Caballo de Troya, 2023, i va merèixer el Premi de Novel·les Franz Kafka el 2020. Entre les seves creacions es troben els performances Nueve (2017), No soy unicornio (2019) i Escribir con la lengua (2022). La seva obra ha estat presentada a Colòmbia, Argentina, Xile, Mèxic, Espanya, Alemanya, Canadà i Suïssa. El seu performance No soy unicornio va rebre el ZKB Acknowledgement Prize en l'edició 2022 del Zürcher Theater Spektakel. Fundadora de l'editorial independent ediciones sinsentido.

 

Marta Eloy Cichocha (Polònia). Poeta i fotògrafa polonesa, experta en estudis ibèrics i francófila, investigadora literària i traductora (de Racine i Calderón de la Barca a Roberto Juarroz, Raúl Zurita i Olvido García Valdés, entre d'altres). Guardonada amb el 1r premi del Concurs Nacional de Poesia Halina Poświatowska (2004), la 1a Beca Internacional SxS Antonio Machado (2016) i el Premi de la Ciutat de la Literatura de la UNESCO de Cracòvia (2021), ha publicat set llibres de poesia i també dos llibres sobre teoria literària de la novel·la històrica contemporània, en francès i en castellà. Coordina també 'Lectures poètiques República' (lectures de poesia multilingües) i 'Manufactura de poesía' (tallers de traducció). A Vil·la Joana treballarà en el seu vuitè llibre de poemes, buscant l'equilibri humà en aquest món esquinçat entre el caos climàtic i econòmic, les experiències pandèmiques i postpandèmiques, la guerra, l'aïllament i el control.

 

 

TRAM 7. del 26 d'agost al 16 de setembre

 

Karim Dakroub (Líban)  Escriptor i director teatral, investigador i psicòleg clínic. Va obtenir la seva primera llicenciatura en direcció de teatre a l'Acadèmia Estatal d'Arts Dramàtiques de Sant Petersburg (1993). després, va continuar els seus estudis per obtenir diversos diplomes, en psicologia clínica, animació psicosocial, ena més d'un doctorat en ciències de l'art. Fundador del Teatre de Titelles Libanès i president de l'Associació Khayal per a l'Educació i les Arts. Ell ha escrit i dirigit més de 25 obres teatrals que es mostren al llarg de l'any al Líban i al voltant del món. Director del Festival Mediterrani de Titelles al Líban. President del Centre Libanès de la ASSITEJ, i representant d'UNIMA al Líban.

 

Marie Iljašenko (Ucraïna) és una poeta, escriptora i traductora txeca. Va néixer a Kíev, Ucraïna, en una família d'origen ucraïnès, txec i polonès. La seva família es va mudar a la República Txeca el 1992. El seu poemari Osip míří na jih (Osip va cap al sud) es va publicar el 2015 i va obtenir una gran aclamació per part de la crítica. Va ser nominat al Premi Magnesia Litera en la categoria Descobriment de l'Any. També ha estat nominada al Premi de Literatura de Dresden (2015) i al Premi Václav Burian (2016). El seu segon llibre de poemes, Sv. Outdoor (Sant Exterior), es va publicar el 2019. Els seus poemes han aparegut, entre d'altres, a les antologies Nejlepší české básně (Millor poesia txeca) del 2013, 2014 i 2017, a l'antologia polonesa Sąsiadki (2020) i a l'antologia espanyola Antología de poesía checa contemporánea (2021). També escriu contes i assaigs. El seu assaig Sóc local a tot arreu per aquí, que tracta de les complexitats de la identitat centreuropea, va ser guardonat amb el Premi Tom Stoppard l'any passat. Tradueix poesia del polonès i l'ucraïnès al txec. Viu a Praga.

 

Eugenia Ladra (Uruguai)  Graduada del màster en Creació Literària per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i autora dels plaquettes de contes La naturaleza de la muerte (2019) i El espacio podría sonar así (2020). Forma part de l'antologia Nuevas emergencias (Candaya, 2023). La seva primera novel·la serà publicada el 2024 per Criatura a Uruguai i Tránsito a Espanya.

 

 

TRAM 8. del 16 setembre al 7 d'octubre

  

Mehdi Moradpour és un autor, dramaturg, intèrpret judicial i traductor per a l'alemany, el persa i el castellà. Va estudiar física i enginyeria industrial a l'Iran, i després estudis hispànics, sociologia, estudis nord-americans i àrabs a Leipzig i l'Havana. Entre el 2020 i el 2023 va treballar com a dramaturg al Münchner Kammerspiele, col·laborant amb directors com Pınar Karabulut, Nele Jahnke i Tea Tupajić, el coreògraf Michiel Vandevelde i el grup de teatre documental Porte Parole de Quebec. Des de la temporada 2023/2024 és dramaturg al Schauspielhaus Bochum. El 2023 es va publicar el seu llibre ein körper ohne ort (un cos sense lloc) a la sèrie Suhrkamp Theater. Les obres de Moradpour s'han traduït a diversos idiomes.

 

Dominic Amerena (Austràlia - Grècia) es un escritor, investigador y educador australiano. Su ficción, ensayos y crítica han sido publicados ampliamente y ha ganado numerosos premios, becas y becas, más recientemente: la Beca Hawthornden, el premio Speculate, una Beca de Trabajo del Consejo de Australia y el premio Alan Marshall de Relats Curts. Está representado por Grace Heifetz a Left Bank Literary y es doctor por la Universidad de RMIT. Vive, en su mayor parte, en Atenas, Grecia.

Diego Recoba (Uruguai). Escriptor, editor i periodista. Cofundador de l'editorial popular La Propia Cartonera, fins al seu tancament el 2019. Va formar part de Salvadora Editora, especialitzada en arts escèniques. Ha publicat les novel·les Locas pasiones, Sobredosis, El oso i El cielo visible; els llibres de poesia Diario de un viaje al Chuy, Los violines de Lavoe i Instituciones personales, i el llibre de cròniques Hasta Borinquen. Relats seus han estat publicats en antologies d'Alemanya, Espanya, França i Argentina. Des del 2007 fins a l'actualitat ha publicat notes periodístiques, articles i investigacions en mitjans escrits d'Uruguai, Argentina i Espanya. Ha impartit tallers sobre escriptura, literatura llatinoamericana i cinema, a Uruguai, Argentina i Alemanya.

 

Mya-Rose Craig (Estats Units), també comercialitzada com a Birdgirl, és una observadora d'ocells i autora britànica. És doctora honoris causa en ciències per la Universitat de Bristol. El juny de 2022, va publicar l'edició britànica de la seva autobiografia, Birdgirl, que es va publicar als Estats Units el març de 2023.