Exposició 'Tàpies. Art i activisme'
Horaris
| Dies | Hores | Preus | Observacions | |
|---|---|---|---|---|
|
Dimarts, dijous, divendres i dissabtes excepte 5 gener |
de 10:00 h a 19:00 h |
Entrada general: 4 €
Reduïda: 3 € - majors de 65 anys - pensionistes - titulars Carnet Jove - titulars carnet d'estudiant internacional - posseidors carnet de família nombrosa o monoparental - grups no turístics de més de 10 persones
Combinada (col·lecció permanent + exposició temporal): - general: 8 € - reduïda: 6 €
Gratuït: - primer diumenge de mes - menors 16 anys - persones a l'atur - persones amb discapacitat acreditada - grups estudiants acompanyats professor - personal docent - membres ICOM - amics del Museu - 11 de setembre (Diada Nacional de Catalunya) - 24 de setembre (la Mercè) |
Es recomana adquirir les entrades en línia a través del web del museu. També s'ha de fer quan l'entrada sigui gratuïta o d'accés lliure. L'entrada es tanca 30 minuts abans |
|
|
5 gener |
de 10.00 h a 14.30 h |
|||
|
Dimecres |
de 10:00 h a 20:00 h |
|||
|
Diumenge i festius excepte 25 desembre, 26 desembre, 1 gener i 6 gener |
de 10:00 h a 14:30 h |
Museu d'Història de Catalunya
- Adreça:
- Plaça de Pau Vila, 3
- Districte:
- Ciutat Vella
- Barri:
- la Barceloneta
- Població:
- Barcelona
L’exposició Tàpies. Art i activisme explica, a través d’una àmplia selecció d’obra i material documental inèdit, l’actitud compromesa que Antoni Tàpies mostrà durant tota la seva trajectòria envers diferents causes socials, ètiques i polítiques en defensa dels drets humans. El seu compromís amb l’esperit d’avantguarda -utopista i transformador-, cristal·litzarà durant els anys seixanta en una acció política més directa en suport a moviments socials i polítics catalans i antifranquistes, com La Caputxinada, la Tancada a Montserrat, l’Assemblea de Catalunya o el PSUC. Entrats en democràcia, Tàpies es solidaritzarà amb causes internacionalistes -contra la guerra als Balcans, l’Apartheid o les centrals Nuclears-, així com amb campanyes en defensa i promoció de la nova Catalunya democràtica, que anhelava culta, moderna i progressista.