Quines escriptores han obtingut premis literaris aquest 2024?

En els poc més de dos mesos que portem d’any, són moltes les dones escriptores que han estat reconegudes amb algun prestigiós premi literari. Amb motiu del 8M volem fer un recull d’aquests noms i dels llibres que els han valgut el reconeixement.

Comencem pels Premis Ciutat de Barcelona, que concedeix l’Ajuntament de Barcelona, ja que les quatre distincions literàries atorgades van anar a parar a mans de dones. El jurat va donar per unanimitat el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana a l’obra Lo mig del món, de Roser Vernet, publicada per Club Editor. És un retrat compromès i emotiu d’una Catalunya en extinció escrit amb una veu contundent que crida a la reacció col·lectiva. El Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua castellana va ser per a Las niñas del naranjel (Random House), de Gabriela Cabezón Cámara, que presenta la complexitat del discurs colonial i de gènere i amalgama diferents tradicions, cultures i llengües.

Encara dels Premis Ciutat de Barcelona, el de Traducció en llengua catalana va ser per a Marta Pera per la traducció de l’anglès al català d’Orlando (Viena Edicions) de Virginia Woolf. El jurat va destacar que Pera havia actualitzat aquest clàssic amb una llengua viva i versàtil que es fa permeable als rics registres de l’obra original. I el Premi Ciutat de Barcelona Agustí Duran i Sanpere d’Assaig, Humanitats i Història de Barcelona va recaure en Mar García Puig gràcies a La historia de los vertebrados (Random House) / La història dels vertebrats (La Magrana); el jurat va ressaltar-ne la riquesa, la varietat, l’originalitat i la valentia a l’hora d’abordar problemàtiques com la relació entre feminisme, maternitat, poder i política sanitària.

També majoria de noms femenins en els Premis Finestres. Irene Solà va obtenir el de Narrativa en català per Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, definit pel jurat del guardó com “un festí fosc i brut carregat d’escenes carnals inquietants i vertiginoses entre animals, homes, dones i bèsties diabòliques que mengen, ballen i copulen en un mas enclavat en un tros de terra travessat per vetes cabaloses de llegendes, mites sobrenaturals i quatre segles d’història, fent gala d’una capacitat d’entrellaçar històries i servir-les en un al·luvió aparentment incessant però estilísticament controlat i amb una llengua viva que vessa de l’aiguaneix de la tradició literària catalana”. El Premi Finestres de Còmic en català va ser per a Nadia Hafid amb Mala olor, mentre que la Menció al Talent Novell del Premi Finestres de Còmic en català per a Lignit, d’Emma Casadevall.

En la seva segona edició, el Premi Santa Eulàlia de novel·la de Barcelona, convocat per Àfora Focus Edicions i l’editorial Comanegra, va ser per a Sylvia Lagarda-Mata, amb Veus de mort als Encants Vells, un thriller històric que viatja fins a la Barcelona de mitjans segle XIX i que té com a protagonistes el detectiu Auguste Dupin, personatge d’Edgar Allan Poe, i un jove mosso d’esquadra.

I també una escriptora va obtenir el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any. El jurat va considerar que era mereixedora del guardó la lleidatana Imma Monsó per la seva novel·la La mestra i la Bèstia (Llibres Anagrama). Es tracta d’una obra plena d’intel·ligència i humor sobre una noia que aprèn a llegir entre línies la història del seu país. Es dona el cas que les altres dues novel·les finalistes també tenien com a autores dues dones: A casa teníem un himne, de Maria Climent, i Una vegada va ser estiu la nit sencera, d’Elisabet Riera.

Un altre guardó destacat és el Premi Llibres Anagrama, que enguany —novena edició— ha estat per a Clara Queraltó amb Com el so d’un batec en un micròfon. La novel·la narra la relació entre una jove de divuit anys i un home a punt de fer-ne quaranta, i explora els mecanismes de la seducció i de l’atracció entre contraris.

Finalment, destaquem també que la tarragonina Olga Xirinacs va rebre el mes de gener el Premi Trajectòria a la Creació al festival Tiana Negra. L’autora suma d’aquesta manera un nou reconeixement a la seva llarga trajectòria, que ja té importants distincions com són el Premi Josep Pla, el Sant Jordi, el Ramon Llull o el Ciutat de Palma, entre d’altres.