Juana Dolores i la neutralització de Brossa

dt., 21/01/2025 - 07:00

Juana Dolores i la neutralització de Brossa

'QUI DIU FOC, DIU FLAMA', una performance que reivindica el caràcter subversiu de l'obra del poeta, a la cartellera del 23 al 26 de gener.

Us agrada Joan Brossa, les seves obres us resulten familiars i el seu missatge final us satisfà. O això us penseu, perquè ara la dramaturga, intèrpret i poeta Juana Dolores (a la foto) us proposa una acció performativa en la qual es pregunta si l’obra del poeta no ha estat manipulada pel sistema per tal de justificar una determinada visió de l’existència. Un poemari de Brossa dona títol a una mena d’exorcisme escènic que reivindica el caràcter autènticament subversiu de l’artista.

Com a autora, directora i intèrpret de la proposta, Juana Dolores, una dramaturga que també fa de poeta i de videoartista i que, en les creacions que li hem vist fins al moment, combina la preocupació estètica amb unes clares inquietuds polítiques. Quin és el potencial revolucionari de la bellesa i de la ficció? Què ens pot revelar l’estudi acurat de la feminitat, la sexualitat, el desig, l’erotisme i la pornografia?

L’autora de poemaris com Bijuteria (2020) i Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella (2023), dels muntatges escènics Massa diva per a un moviment assembleari (2021) i Hit me if I’m pretty (2022) o de les peces de videoart LimpiezaSanta Bárbara o Miss Univers, se centra en aquesta ocasió en el caràcter subversiu de l’obra de Brossa. ¿Ens han arribat la crítica i la sàtira brossianes amb la potència i la força amb la qual apareixen en les seves obres o potser el món capitalista en el qual vivim ens n’ha venut una versió que les neutralitza, que amaga el seu caràcter pertorbador i que la converteix en un dispositiu que legitima la cosmovisió burgesa i que justifica, per tant, l’ordre existent?

Segons Juana Dolores, ens trobem amb un Brossa fetitxitzat i desfigurat, d’aquí la proposta performativa que vol combatre la desarticulació del discurs de l’autor a partir dels poemes visuals Elegia al Che (1967) i Oda a Marx (1983), el poema La gent no s’adona del poder que té (1970), i el recull de sonets Qui diu foc, diu flama (1978 – 1984), entre d’altres.

Si voleu veure quina mirada projecta Juana Dolores sobre l’obra de Joan Brossa i sobre la manera com la percebem, no us perdeu QUI DIU FOC, DIU FLAMA, però abans consulteu al web del Centre de les Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa tota la informació al respecte.