Acte d’homenatge a Ana María Moix i presentació del llibre 'Detrás del telón'

dt., 12/03/2024 - 13:09

Acte d’homenatge a Ana María Moix i presentació del llibre 'Detrás del telón'

Dimecres, 13 de març, a les 18.30 h, a la Biblioteca Esquerra de l’Eixample - Agustí Centelles.

Nora Catelli i Edgardo Dobry, directors de la col·lecció “Intervenciones”, de Trampa Ediciones, amb Anna María Iglesia, periodista i crítica literària, i David Castillo, escriptor i periodista cultural conversaran sobre la rellevància de la figura d’Ana María Moix en el panorama literari català presentant Detrás del telón (Trampa Ediciones, 2023). Un recull d’escrits inèdits de caràcter autobiogràfic del curs que Ana María Moix va dictar a la Universitat Menéndez Pelayo el 2012, en els quals va exposar la seva situació com a escriptora, allò que hi havia “darrere del teló”. Una segona part és una selecció, traduïda al castellà, de les cròniques extraordinàries sobre futbol que Ana María Moix llegia en català a Catalunya Ràdio i en les quals, fa vint anys, va començar a preguntar-se també sobre la poca importància de les dones en l’esport.

Ana María Moix Meseguer va néixer a Barcelona el 12 d’abril de 1947 i va morir, també a Barcelona, als 66 anys. Va ser narradora, poeta, editora i traductora. Va néixer al barri del Raval, al carrer de Joaquín Costa, en els anys més durs de la postguerra. El seu germà gran va ser el també escriptor Terenci Moix. Poeta precoç, va ser l’única dona inclosa en la cèlebre antologia de Josep Maria Castellet Nueve novísimos poetas españoles (1970), que va donar a conèixer una nova generació. Un dels seus referents principals va ser el seu gran amic de tota la vida, Pere Gimferrer. Va assistir a classes a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona.

Els seus tres poemaris (1969-1973) van ser reunits en el volum A imagen y semejanza. Va escriure també llibres de contes, novel·la infantil, articles de premsa sobre assumptes diversos, entrevistes a escriptors i escriptores, cròniques i tres novel·les: la primera, Julia, apareguda el 1970, és una de les obres més significatives de l’època; li va seguir la innovadora Walter, ¿por qué te fuiste? , i el 1994 la singular i formalment exquisida Vals negro. Recentment s’ha publicat l’antologia Poesía completa (Lumen, 2024).

Com a traductora és reconeguda per les seves versions de Louis Aragon, Samuel Beckett, Marguerite Duras, Amélie Nothomb i Françoise Sagan; va participar en la revista Vindicación Feminista entre el 1976 i el 1979, i des del 2006 fins al 2010 va ser directora literària de l’Editorial Bruguera.

Més informació, en aquest enllaç.