Es publiquen les ponències del seminari sobre traducció i crítica de l'AELC

L’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) ha editat un recull amb les intervencions del XXXI Seminari sobre la Traducció a Catalunya, dedicat a la traducció i la crítica, que es va celebrar a Barcelona el 4 de març de l’any passat. El quadern divulgatiu número 73 recupera els textos de “Traduccions, què en diu la crítica”, en el qual van participar Sam Abrams, Xènia Dyakonova, Marina Espasa, Susanna Fosch, Valèria Gaillard, Jordi Martín Lloret, Alfred Mondria, Víctor Obiols i Mireia Sopena.

El llibre està disponible en diversos formats digitals i també en paper. El seminari també es pot recuperar en vídeo al canal de YouTube de l’AELC.

Jordi Martín Lloret, vicepresident de l’AELC i coordinador del seminari, escriu a la presentació: “Des de l’Associació ens hem fet un fart de reivindicar la visibilitat del traductor. No tan sols la visibilitat més supèrflua, com ara el fet de sortir en les cobertes dels llibres que traduïm, sinó també en altres àmbits escrits, com ara la premsa. Durant molts anys, els crítics s’han limitat a analitzar les obres literàries donant per fet que l’estil del traductor era l’estil de l’autor, i com a màxim dedicaven algun adjectiu amable o superlativament elogiós a la feina de qui signava la versió que ells havien llegit. Excel·lent. Esplèndida. Magnífica. En cadascuna d’aquestes paraules se sol resumir la crítica de les traduccions al nostre país en la premsa, cada cop més residual, dedicada als llibres i a la literatura. Per descomptat, i per sort, hi ha excepcions, a part de la premsa més acadèmica i especialitzada, i de tant en tant algun crític es mulla prou per defensar els mèrits o els encerts d’una traducció clarament reeixida.”

I afegeix: “Conscients d’aquesta anomalia en la crítica d’obres traduïdes, als membres de la comissió organitzadora del Seminari ens va semblar que podia ser interessant dedicar l’edició del 2023 a criticar la crítica. Criticar no pas en el sentit d’atacar, sinó sobretot en el sentit d’analitzar què passa, per què els crítics tenen tant d’escrúpol a l’hora de valorar la qualitat d’una traducció de la mateixa manera que han sabut valorar la qualitat literària de l’obra que ressenyen.”

Més informació, en aquest enllaç.

Fotografia: AELC.