Una exposició mostra la faceta d'escriptor i de dibuixant de Pere Calders

El 7 de novembre obre les seves portes “Pere Calders. Escriptor i dibuixant“, una exposició que combina publicitat, humor gràfic, literatura, periodisme i disseny per mostrar, com el títol indica, tant el Calders dibuixant com l’escriptor. Es podrà visitar fins al 27 de gener de l’any vinent a la Biblioteca Jaume Fuster, i l’organitzen Biblioteques de Barcelona i la Institució de les Lletres Catalanes.

En paraules de l’organització, la mostra presenta un relat que canvia la manera d’entendre les relacions entre escriptura i dibuix, en una època daurada de la creació barcelonina. Presenta molts materials inèdits que sorprendran els visitants i els lectors. S’han recuperat anuncis dels anys trenta per a insecticides i capses de cartó, extintors i carbó de llenya. Calders hi introduïa sempre una petita historieta gràfica amb sentit de l’humor. Hi ha també materials inèdits de l’època de l’exili a Mèxic. Calders hi va treballar com il·lustrador del Diccionario Enciclopédico UTEHA, com a dissenyador de llibres, i hi va muntar un estudi de publicitat que feia anuncis de mobles i cerveses.

Coincidint amb l’exposició es publicarà el llibre Pere Calders. Escriptor i dibuixant, editat per l’Ajuntament de Barcelona i escrit per Julià Guillamon, també comissari de l’exposició. Un llibre que, com l’exposició, mostra una faceta potser menys coneguda de Calders, la de dibuixant publicitari, ninotaire, dissenyador de cobertes de llibres i autor de gravats d’enciclopèdia. És fruit d’un treball de recerca afortunat que ha permès recuperar un munt de dibuixos inèdits i, sobretot, lligar caps entre l’obra literària i l’obra gràfica.

Pere Calders (1912-1994) és autor, entre altres llibres, de Cròniques de la veritat oculta (1955) i Ronda naval sota la boira (1966), clàssics de la literatura catalana del segle XX. Estudiant de Belles Arts als anys vint, Calders va connectar amb la cultura d’avantguarda i va desenvolupar un estil simplificat, d’una gran elegància i saviesa gràfica. Va viure a Mèxic exiliat entre 1939 i 1962 i va escriure sobre la relació entre el món mexicà i el món dels exiliats. A finals dels setanta l’obra de teatre Antaviana del grup Dagoll Dagom el va convertir en un autor molt llegit i popular.