Ciutat Vella

Paraula escrita, paraula declamada, paraula interpretada, paraula viva... El món i la vida de Feliu Formosa semblen travessats per la veu escènica, la veu poètica, la veu interna dels dietaris, la veu del docent que ensenya, del director que suggereix, de l’actor que interpreta, del rapsoda que fa conèixer la poesia pròpia i aliena.

Nascut a Sabadell el 1934, fill d’un pare militant d’esquerres que es va haver d’exiliar a França al final de la Guerra Civil, Feliu Formosa estudia filologia romànica a la Universitat de Barcelona, on s’inicia en el món del teatre i en el de les tertúlies poètiques amb Carles Riba o J.V. Foix. En acabar, obté una beca d’estudis a d’Alemanya; del seu pas per Heidelberg i Mainz en neixen un profund coneixement de la llengua i una admiració pregona pel seu teatre i poesia.

Iniciat en el món de l’escriptura a través de la traducció —el seu coneixement del món germànic ha donat al català traduccions extraordinàries de Bertolt Brecht i de nombrosos poetes i dramaturgs contemporanis—, Formosa ha esdevingut també, amb el temps, una de les veus més personals i poderoses de l’univers teatral i poètic català, alhora que un extraordinari divulgador d’autors catalans i estrangers gràcies als espectacles per ell ideats, muntats, i dirigits. Ha estat igualment capaç de transmetre la seva passió a través de l’ensenyament, exercit a l’Institut del Teatre de Barcelona i de Terrassa. Nombrosos són els deixebles i col·legues que s’han pogut aprofitar del seu “savoir faire”.

L’any 2023 Feliu Formosa feu generosa donació a la Biblioteca de Catalunya del seu fons, que inclou tant els originals de la seva obra —inclosos els seus escrits més personals— com tot el riquíssim material relacionat amb la seva activitat en el món de l’espectacle i de l’ensenyament en les seves múltiples facetes. A la mostra s’hi veuen reflectits tots aquests àmbits: el Feliu Formosa més íntim, el poeta, el dramaturg, el rapsoda i, com no, el Feliu Formosa entregat a la traducció i a l’ensenyament. Una finestra no només al seu món, sinó al món de l’escena catalana des dels anys 1950 i fins a l’actualitat.