Els barris de Ciutat Vella sempre han estat bulliciosos per l’activitat socioeconòmica de les classes populars. A mitjan segle XIX, com a resposta a l’explotació industrial, hi nasqueren institucions obreres que posaren la cooperació social i l’ajuda mútua al centre de la seva activitat. Sobretot a la Barceloneta, cooperatives de consum com La Fraternitat, El Segle XX o el Centre Cooperatiu de Pescadors van afrontar les necessitats d’abastiment alimentari i van generar polítiques socials per als qui, malgrat produir-ho tot, no tenien res. Altres iniciatives van ser de caràcter productiu, com la Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes per a Sopa, que l’any 1930 va elaborar 240.000 quilos de pasta per a les cooperatives associades. Avui, a Ciutat Vella, més de 500 iniciatives de l’economia social i solidària actualitzen la tradició cooperativa dels seus barris, amb una economia al servei de les persones, organitzada democràticament, arrelada al territori i amb un alt grau de responsabilitat social i ambiental. Cooperatives de l’art i la cultura, entitats de finances ètiques, projectes d’inserció sociolaboral, grups de consum agroecològic, iniciatives de l’economia feminista, locals alternatius, horts urbans, casals de gestió comunitària… tots ells busquen fer de Ciutat Vella un espai de redistribució, equitat i democràcia econòmica.
Els barris de Ciutat Vella sempre han estat bulliciosos per l’activitat socioeconòmica de les classes populars. A mitjan segle XIX, com a resposta a l’explotació industrial, hi nasqueren institucions obreres que posaren la cooperació social i l’ajuda mútua al centre de la seva activitat. Sobretot a la Barceloneta, cooperatives de consum com La Fraternitat, El Segle XX o el Centre Cooperatiu de Pescadors van afrontar les necessitats d’abastiment alimentari i van generar polítiques socials per als qui, malgrat produir-ho tot, no tenien res. Altres iniciatives van ser de caràcter productiu, com la Unió de Cooperatives per a la Fabricació de Pastes per a Sopa, que l’any 1930 va elaborar 240.000 quilos de pasta per a les cooperatives associades. Avui, a Ciutat Vella, més de 500 iniciatives de l’economia social i solidària actualitzen la tradició cooperativa dels seus barris, amb una economia al servei de les persones, organitzada democràticament, arrelada al territori i amb un alt grau de responsabilitat social i ambiental. Cooperatives de l’art i la cultura, entitats de finances ètiques, projectes d’inserció sociolaboral, grups de consum agroecològic, iniciatives de l’economia feminista, locals alternatius, horts urbans, casals de gestió comunitària… tots ells busquen fer de Ciutat Vella un espai de redistribució, equitat i democràcia econòmica.