Ficus de Mysore del Santuari de Sant Josep de la Muntaya
Ficus de Mysore del Santuari de Sant Josep de la Muntaya
El recinte del El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes, obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle XX. L’edifici té tres cossos: l’església, la llar i la residència i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. La capella de Sant Josep que es troba a l’esplanada és més moderna, es va acabar l’any 1972. Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, sent el primer del món dedicat a Sant Josep. En aquest espai, expliquen, hi va haver diferents miracles i els barcelonins acudien al santuari amb peticions escrites que després es cremaven en una jornada que se celebrava, aproximadament, el tercer diumenge de febrer. L’aigua també hi va tenir un paper important. La beata Petra va voler buscar aigua i es va excavar en un pou sec, l’aigua va brotar i era medicinal, així que moltes persones pujaven al santuari a beure d’aquesta aigua curativa. Durant anys, el santuari va ser conegut com el Lourdes espanyol. El ficus de Mysore és natiu de l’Índia, del sud-est asiàtic i d’Austràlia. Es caracteritza per no emetre arrels aèries, com si que ho fan la majoria de ficus similars.
El ficus de Mysore es troba situat en un parterre al costat sud de l’edifici de la residència, al costat d’una font i d’una petita construcció on s’hi allotja la imatge de Sant Josep.
El recinte del El Santuari de Sant Josep de la Muntanya és un edifici neoromànic amb elements modernistes, obra de Francesc Berenguer i Mestres de començaments de segle XX. L’edifici té tres cossos: l’església, la llar i la residència i està protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. La capella de Sant Josep que es troba a l’esplanada és més moderna, es va acabar l’any 1972. Encarregat per la Congregació de Mares dels Desemparats i Sant Josep de la Muntanya, és un centre de culte i pelegrinatge, sent el primer del món dedicat a Sant Josep. En aquest espai, expliquen, hi va haver diferents miracles i els barcelonins acudien al santuari amb peticions escrites que després es cremaven en una jornada que se celebrava, aproximadament, el tercer diumenge de febrer. L’aigua també hi va tenir un paper important. La beata Petra va voler buscar aigua i es va excavar en un pou sec, l’aigua va brotar i era medicinal, així que moltes persones pujaven al santuari a beure d’aquesta aigua curativa. Durant anys, el santuari va ser conegut com el Lourdes espanyol. El ficus de Mysore és natiu de l’Índia, del sud-est asiàtic i d’Austràlia. Es caracteritza per no emetre arrels aèries, com si que ho fan la majoria de ficus similars.
El ficus de Mysore es troba situat en un parterre al costat sud de l’edifici de la residència, al costat d’una font i d’una petita construcció on s’hi allotja la imatge de Sant Josep.