Habitatges de la Cobega
Al final de la rambla Guipúscoa, quan ja som a les portes de Sant Adrià de Besòs, del 1965 al 2008 hi va haver la Compañía de Bebidas Gaseosas, la Cobega, factoria embotelladora de la coca-cola.
La urbanització de l’ampli solar que va alliberar en traslladar-se a Martorelles ha permès recosir els barris de l’entorn, i la ciutadania que ocupa els centenars d’habitatges que s’hi han construït està cridada a convertir-se en tot un revulsiu social.
En la urbanització és destacable el gran nombre d’habitatges socials que s’han incorporat al parc públic de Barcelona, o que alguns dels edificis es basen en formats constructius revulsius, com ara el del carrer Lola Iturbe, el més gran de la ciutat construït només amb fusta.
Refrescos i política
La beguda de sarsaparella i formula ignota ja s'embotellava a Barcelona els anys vint, però l'aïllament internacional a la dictadura militar va obrir un parèntesi que no es va tancar fins l'acostament del règim als Estats Units per la Guerra Freda. El 1951 l’empresari Santiago Daurella, ben relacionat amb el franquisme, en va obtenir la llicència i va exportar el refresc arreu de la península ibèrica des de la Verneda.
La factoria del barri
Uns grans finestrals permetien veure el procés d’embotellament pel fet que la línia de producció era com en un aparador. Una estratègia de màrqueting de la Cobega, com ho eren també les excursions escolars que van dur-hi de visita milers de nens i de nenes durant dècades que en sortien embadalits, cosa que la va fer molt popular.