En un dels passejos que s’obren al carrer Alfons el Magnànim hi ha un muret amb un planell ceràmic que ubica, a simple cop d’ull, tots els carrers i equipaments del barri

En l’accés nord del carrer Alfons el Magnànim, a tocar del carrer Bernat Metge, sorprèn trobar un mur d’uns quatre metres d’ample i dos d’alçada que, com si es tractés d’una estela contemporània, reprodueix el planell del que va acabar sent el polígon que es va anomenar “del Sud-oest del Besòs”.

Es tracta d’una mapa d’ubicació que es va instal·lar en el punt d’accés més habitual de la immensa obra d’urbanització, i pretenia ser una mena de planell orientatiu que guiés les persones en arribar al nou barri.

Planificació mil·limètrica

Aquest muret es va construir en començar la urbanització en un moment en què tot eren camps de conreu que s’havien de convertir en solars per a la construcció, i per això sorprèn el seu grau d’exactitud. Tan definit era el projecte ja en aquell moment tan primigeni, que ja s’hi disposaven els equipaments principals i la majoria dels carrers ja tenien nom quan encara amb prou feines existien en un planell.

Fet de rajola ceràmica, la seva execució va ser de prou qualitat com perquè hagi perviscut dècades fins a convertir-se en un element monumental més del barri, que a més, per la informació que conté continua sent útil a les persones nouvingudes.

Nomenclàtor urbà del tot barceloní

Com seguint una mica el model de l’Eixample, al barri del Besòs els carrers longitudinals es van dedicar a poblacions, en aquest cas franceses i italianes, mentre que els transversals es van dedicar a personatges rellevants de la història catalana. A l’origen, tots plegats, és clar, convenientment adaptats al castellà imperant en el franquisme, cosa que la democràcia va esmenar.