L’antic Institut Juan Manuel Zafra, ara Caterina Albert, va ser fundat l’any 1892 en un edifici modernista. Inicialment va ser dissenyat per acollir un alberg per a dones pobres, però va acabar convertit en una escola d’aprenentatge d’arts i oficis. Actualment, és un centre públic amb tres línies d’ESO i dues de Batxillerat que incorpora alumnat procedent de les escoles d’Educació Primària de la zona.
Des d’aquest centre educatiu, ens expliquen com va ser el procediment per canviar el nom.
El passat 18 de febrer, el Consell Escolar de l’Institut, en representació dels diferents sectors de la comunitat educativa, va aprovar per unanimitat crear una comissió per canviar el nom del centre. Es va considerar que el nom de Juan Manuel Zafra, enginyer nascut a Huelva, havia estat representatiu per a l’antiga escola d’arts i oficis, però no ho era per a l’actual centre d’estudis secundaris.
La comissió, reunida el 17 de març, va establir els criteris i el calendari del procés de canvi de nom. Es va animar a la comunitat educativa a proposar noms de dones rellevants en la cultura catalana i exemplars segons els valors recollits en la Declaració Universal dels Drets Humans o noms que tinguessin alguna vinculació amb l’Institut.
Un cop recollides totes les propostes, la comissió va escollir tres finalistes: Isabel-Clara Simó, Caterina Albert i Dolors Aleu i Riera. El resultat de la votació va ser el següent:
- Institut Caterina Albert: 129 vots (52,9%).
- Institut Isabel-Clara Simó: 66 vots (27%).
- Institut Dolors Aleu i Riera: 49 vots (20,1%).
Caterina Albert i Paradís (L’Escala, 1869 – 1966)
Va ser una novel·lista, narradora, autora teatral i poeta coneguda amb el sobrenom de Víctor Català. Es va fer popular amb el monòleg teatral La infanticida, on presentava una anàlisi de la situació de la dona explotada per la societat rural i primitiva. L’autoria femenina va originar tal escàndol que va portar a Albert a refugiar-se sota el pseudònim masculí.
En tota la seva obra, sovintegen les referències a la situació de la dona i, particularment, a la seva marginació per raons de sexe: l’expressió del desig femení, la crítica a la institució matrimonial, les relacions entre dones, la maternitat, la solitud o la vellesa. Té plena consciència del que pretén i, aquest fet, juntament amb els pròlegs que encapçalen els reculls, proporcionen una idea del seu tarannà sagaç, independent i innovador.
La influència del modernisme, a la seva primera època, és la més important tant per la quantitat d’obres com per la varietat de gèneres. D’aquesta època, és la seva novel·la Solitud, obra cabdal del modernisme literari català i del naturalisme. Es considera la seva obra mestra.
Va escriure també teatre i poesia, i va col·laborar en diverses publicacions periòdiques, però el gènere que més va dominar va ser el narratiu. La seva obra en prosa és reconeguda com una de les més importants en català. A més de Solitud, destaquen títols com Drames rurals, Ombrívoles o Caires vius.
Va ser contemporània de grans escriptors com Joan Maragall, Narcís Oller i Àngel Guimerà, amb els quals va mantenir una gran amistat.
Període d’al·legacions
Les persones que ho desitgin poden interposar recurs contenciós administratiu, davant la Jurisdicció Contenciosa Administrativa competent, en el termini de dos mesos a comptar de l’endemà de la publicació de l’anunci al DOGC (veure document a l’apartat ‘Adjunts’).
També es pot interposar un recurs de reposició, davant el mateix òrgan que dictà l’acte, en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la seva publicació al DOGC, o qualsevol altre recurs que considerin convenient per a la defensa dels seus interessos.
