Entra en vigor el nou Reglament de participació ciutadana

20/07/2022 - 10:37 h

El nou Reglament de participació ciutadana de Barcelona insta l'Ajuntament a promoure els canals i instruments que garanteixin una participació màxima, àmplia i inclusiva. La nova norma segueix l'esperit del reglament aprovat el 2017.

El nou Reglament de participació ciutadana es va aprovar al Consell Plenari del 27 de maig de 2022 i ha entrat en vigor el 29 de juny. En general, manté l’esperit de l’anterior reglament del 2017 -que va ser impugnat i anul·lat judicialment- i la seva finalitat és que la ciutadania, de manera individual o organitzada a través d’associacions, incideixi en les polítiques públiques de manera directa, sense intermediaris, i sigui agent activa i impulsora d’actuacions d’interès comú.

Per aconseguir aquests objectius, el nou Reglament consolida canals i fórmules existents i alhora incorpora novetats vinculades als canvis socials viscuts els darrers anys.

Així, doncs, s’aposta per impulsar els canals telemàtics que, com la plataforma digital decidim.barcelona, fan més accessible la participació. A través de la retransmissió en directe, per exemple, s’amplia el nombre de persones participants en reunions i trobades dels òrgans de participació. A més, la plataforma digital és un espai permanentment obert al debat i la recollida de propostes, la qual cosa fa més flexibles i actius els processos participatius.

La norma entén la participació com un dret de tothom i, per això, també preveu la possibilitat de rebaixar l’edat de les persones participants en determinats processos i àmbits de decisió. També aposta per fomentar metodologies innovadores de diagnosi i deliberació ciutadana que, com les assemblees deliberatives, les marxes exploratòries o els plafons ciutadans, entre d’altres, ja s’han activat a Barcelona a través d’experiències com el Fòrum Jove BCN o la detecció col·lectiva dels espais foscos de Gràcia.

Els Pressupostos Participatius són una altra de les novetats incorporades a l’hora de normativitzar els mecanismes de participació. Aquesta modalitat de procés participatiu posa la ciutadania en el centre de les decisions, en aquest cas, econòmiques, ja que permet als veïns i veïnes proposar i decidir actuacions per executar amb una part del pressupost municipal. Actualment, ja s’estan executant projectes presentats i votats durant els primers Pressupostos Participatius de Barcelona, una modalitat que referma el compromís municipal per l’exercici ciutadà de la democràcia directa.

Un altra diferència en el Reglament pel que fa al funcionament dels districtes és la derogació del Consell Ciutadà de Districte (disposició derogatòria única 2.b.). Amb aquesta mesura se simplifica el mapa dels òrgans de participació dels districtes, que se centrarà d’ara endavant en els consells de barri, els consells sectorials i l’Audiència Pública.

Entre els canvis que s’han hagut d’incorporar per imperatiu legal hi ha el nombre de signatures mínimes que cal recollir per tal d’impulsar una consulta ciutadana, que passa de 15.000 a 88.709. La nova xifra dificulta l’exercici de la democràcia directa per part dels veïns i veïnes, motiu pel qual el Consell Municipal també ha aprovat una declaració institucional per instar el Parlament de Catalunya a modificar la Llei i a reduir el nombre de signatures.

Cal destacar la iniciativa ciutadana del veïnat del barri de la Verneda i la Pau el qual es va organitzar per recollir signatures i portar al Plenari municipal una demanda històrica de Via Trajana: l’adequació del pont de Santander que creua les vies del tren i que, actualment, és inaccessible per a molts veïns i veïnes. La iniciativa es va poder presentar gràcies a les 4.458 signatures vàlides. El procés s’ha recollit en aquest vídeo.