La plaça de la Palmera de Sant Martí és un àmbit urbà molt obert que, per contra, compta amb espais molt delimitats. Un dels elements que singularitza aquest immens pulmó social i urbà del barri de la Verneda i la Pau és l’escultura El mur, l’autor del qual, l’escultor estatunidenc Richard Serra, tot just ha mort.
L’escultura, inaugurada l’11 de novembre, dia de Sant Martí, del 1984
amb l’alcalde Pasqual Maragall i l’escultor Richard Serra,
és un dels exponents més clars de l’expressió artística de l’autor,
que emfasitza la indeterminació del paisatge i l’espai
Es tracta de dues peces de formigó armat de 53 metres de llarg i gairebé 3 metres d’alt, emblanquinades amb pols de marbre i disposades de manera circular i concèntrica per accentuar una dinàmica de desequilibri. Les dues corbes estableixen dues atmosferes diferenciades, de manera que mentre en una banda s’estableix un àmbit empedrat amb una glorieta de música i arbres que deixen ombra i foscor, a l’altre cantó s’obre un terreny sorrenc i càlid en què domina la llum i el sol.
Història d’un monument en un espai icònic
L’escultura va ser un encàrrec de l’alcalde Narcís Serra en el marc d’un projecte de monumentalització dels barris a través d’escultures. D’aquella idea romàntica en va sorgir un compromís per part d’un col·lectiu d’artistes estatunidencs d’entre els quals destacava Richard Serra, fill de mallorquí, que no va dubtar en acceptar l’oferiment per un preu molt per sota de la seva cotització.
La seva original escultura es va establir en un espai obert que l’Ajuntament tot just havia rescatat de la seva condició d’edificable i va destinar a plaça pública. Per executar-la Serra es va servir del concepte de site specificity (“especificitat del lloc”), ben present en la concepció de les seves escultures de caràcter públic.
L’escultor hi va concebre un mur a partir d’un espai arquitectònic i urbanístic residual amb una palmera i una xemeneia industrial com a únics elements distintius. D’aquesta manera, Serra va proposar al vianant una experiència espaial nova obligant-lo a seguir una ruta diferent i involucrant-lo en plans corbs, volums i línies de perspectiva que determinaven el lloc de l’escultura. Amb El Mur, Serra alliberava l’escultura de tota funció decorativa i incorporava l’espectador.