És impossible passejar pel parc de Diagonal Mar sense voltar el cap d’una banda a l’altra per observar els múltiples detalls que l’omplen de cap a cap. El minuciós i detallista disseny d’aquest espai de biodiversitat ideat per Enric Miralles hi obliga.
Les línies sinuoses, els testos volants de trencadís, les passarel·les alçades, els estanys ondulants, els camins que volten la calma, les pèrgoles corbes… cada element respon a un objectiu, i cada objectiu genera una sorpresa a qui s’hi passeja.
El pas del temps, l’actualització
Inaugurat el 2002 sobre una superfície de 14 hectàrees, els elements de materials naturals havien sofert un deteriorament que feia necessària una actualització que tot just s’ha dut a terme ara. Aquesta actualització ha consistit en:
- polit profund dels llistons de fusta de la barana, tractats amb productes antisolars, antifongs i reguladors de la humitat
- substitució dels cargols de la barana
- polit i pintat dels muntats metàl·lics
- substitució dels llistons malmesos al paviment per llistons de fusta nova tractada amb autoclau
- reforç de les fixacions del paviment amb nous cargols
L’actuació s’emmarca en el conjunt de propostes i accions que s’articulen al voltant del Pla Endreça de millora dels espais públics.
Un parc simbòlic
El parc s’estructura com un gran passeig central que comença al carrer de Llull cap a la façana marítima. A l’accés de Llull s’obre un espai de jardí configurat al voltant d’una gran pèrgola metàl·lica que sosté grans testos de trencadís i on la vegetació s’enfila per les estructures metàl·liques. A partir d’aquest punt es genera una xarxa de camins amb ramificacions en totes direccions.
Un dels elements que dona caràcter al parc és l’estany, a redòs del qual hi ha una zona de jocs infantils i un àmbit amb cinc turons coberts de verd i superfície arbrada en un dels quals hi ha plans inclinats per patinar i tobogans.
S’estableixen diferents punts de relació contrastada. Per exemple, la relació entre naturalesa i artificialitat, entre estructures metàl·liques i vegetació, entre l’aigua i el metall o entre els edificis del voltant i el propi parc. Alhora compleix la funció d’enllaçar la Diagonal amb el mar creuant la ronda Litoral per un pont.
El parc forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, i el 2021 va ser declarat com a refugi de biodiversitat de Barcelona, el sisè de la ciutat en aquell moment.