El confinament provocat per la covid-19 va forçar moltes empreses a adaptar-se ràpidament al teletreball. Sense mitjans, ni polítiques internes, ni l’experiència de la pràctica, aquest teletreball improvisat ha provocat en molts casos un increment del número d’hores treballades durant un dia.
Un estudi de NordVPN del mes de maig, apuntava que amb el treball a distància treballàvem dos hores al dia més que quan anàvem a l’oficina. La norma llança un missatge als empresaris per tal que entenguin que la disponibilitat de la plantilla no pot convertir-se en un 24/7 i que cal garantir la desconnexió digital i, de retruc, el dret a la conciliació familiar i personal.
La desconnexió digital és, per tant, el dret dels i les treballadores a no connectar-se a cap dispositiu digital de caràcter professional durant els seus períodes de descans, les seves vacances i la durada màxim de la seva jornada. És a dir, no respondre missatges de whatsapp, correus electrònics o trucades a través dels smartphones o ordinadors que hagi proporcionat l’empresa a la persona treballadora pel desenvolupament de les seves tasques.
Aquest dret, que estava recollit prèviament a la Llei Orgànica 3/2018 de Protecció de Dades i Garantia de Drets Digitals i que s’incorpora ara a la normativa vinculada al teletreball, sorgeix com conseqüència d’una realitat social i professional que imposa als treballadors i treballadores a estar permanentment en línia o connectats, amb el menyscabament que això pot suposar per la super salut mental o fins i tot a la seva privacitat.
Més enllà d’aquesta normativa general, la nova llei estableix ara la necessitat de que cada empresa pugui desenvolupar una política interna que concreti amb més detall la pràctica d’aquesta desconnexió en la que «es definiran les modalitats d’exercici de el dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització de personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica». En aquesta normativa, s’hauria de recollir, per exemple, si l’empresa pot enviar correus als seus treballadors fora del seu horari laboral (al marge de que aquest no hagi de respondre per la protecció que li ofereix la llei). L’empresari també haurà de disposar d’un registre horari d’entrada i sortida de les persones treballadores, sense perjudici de la flexibilitat horària pròpia del treball a distància. Aquesta obligació ja era efectiva en el treball presencial i també s’incorpora al règim de treball a distància.
França és un dels països pioners en l’aplicació d’aquest dret. L’1 de gener de 2017 va entrar en vigor un dels aspectes més rellevants de la seva darrera reforma laboral: la desconnexió digital. El tema també s’ha discutit a altres països com Xile.