El Museu Municipal Josep Aragay, ubicat a la població de Breda a la comarca de la Selva, exposa temporalment set plafons ceràmics que l’artista Josep Aragay va crear el 1931. Tot i que el museu disposava dels esbossos, no va tenir notícia d’on es trobaven les rajoles fins al 2018, quan el Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals els va localitzar a l’Espai Pere Calafell de Barcelona.
Els plafons feia anys que decoraven un passadís de l’antiga escola bressol Pere Calafell, al carrer Andrade del barri de Sant Martí, que havia estat propietat d’una entitat d’estalvis i que, des del 2017, és de l’Ajuntament de Barcelona.
Són set composicions de temes infantils amb dotze rajoles cadascun, propietat de l’Ajuntament de Barcelona. Reprodueixen diversos jocs de la mainada de l’època i s’hi poden veure, entre altres, uns nois que juguen a cavall fort, unes nenes que salten a la corda i unes altres que fan córrer el cèrcol.
Un tresor retrobat
La història d’aquests plafons va començar el 1931, quan l’arquitecte Francesc de Paula Quintana i Vidal va encarregar a Josep Aragay la decoració del vestíbul de la secció infantil de l’Institut Antituberculós de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Barcelona, conegut com a Dispensaris Blancs, situat al passeig de Sant Joan (llavors, passeig de la República).
Aragay va crear els plafons ceràmics, les rajoles que recobrien el banc i les parets, el revestiment ceràmic del brollador, i una composició amb un escut de Barcelona al centre, flanquejat per dos lleons.
Després d’uns 50 anys d’activitat, el centre va deixar de funcionar i, amb tots aquests canvis, es va perdre la pista dels plafons, fins que el 2018 el Centre d’Estudis de Sant Martí de Provençals es va posar en contacte amb el Museu de Breda per autentificar les peces.
Màxim exponent de les arts aplicades al noucentisme
Josep Aragay i Blanchar (Barcelona, 1889 – Breda, 1973) va ser un pintor, ceramista i teòric noucentista. Represaliat en diversos moments del segle XX, es va establir a Breda, el poble de la seva mare, juntament amb la seva esposa, la Teresa Solà i Vilà.