Espais verds a la ciutat que creixen de manera natural i afavoreixen la biodiversitat

05/06/2020 - 17:35 h

Entre d'altres mesures, s'amplien els refugis de biodiversitats, entre els quals ja s'hi comptaven espais del parc de les Glòries i els jardins de Ca l'Alier, i ara s'hi afegeix el parc de Diagonal Mar

Barcelona inicia un canvi en la gestió del verd de la ciutat amb l’objectiu de guanyar fins a 383 hectàrees d’espais verds de biodiversitat, és a dir, espais amb una vegetació naturalitzada amb més diversitat de verd, més abundància i que afavoreix la biodiversitat i la fauna.

Un total de 130 hectàrees de verd urbà es naturalitzaran per fomentar un model de ciutat més saludable i respectuós amb la biodiversitat amb un pla que preveu deixar créixer la vegetació de manera natural. Aquesta naturalització d’espais verds vol potenciar l’ampliació espontània de la vegetació que s’ha produït durant el confinament per la covid-19 i avançar en la lluita contra els efectes de l’emergència climàtica.

Beneficis ambientals i en la salut

  • Més benestar físic i emocional per a la ciutadania
  • Millora de la qualitat de l’aire
  • Regulació de la temperatura ambient
  • Més zones d’ombra
  • Espais més agradables per fer vida social
  • Paisatges més bonics

Guanyar espais verds verds de biodiversitat significa guanyar un verd de més qualitat a la ciutat i, per tant, augmentar els beneficis que suposa. Actualment Barcelona ja té 256 hectàrees de verd bio, un 25%, i l’objectiu per als propers 3 anys és arribar a 385 hectàrees, és a dir, passar al 38% de verd bio.

Quines accions es preveuen?

  • Un total de 17 parcs i zones verdes de referència potenciaran el creixement de la vegetació i la protecció de la biodiversitat. També s’actuarà en seixanta espais viaris d’ús poc intensiu per als vianants, com ara rotondes.
  • Catalogació i regulació de les zones d’interès natural, on predomina l’ecosistema mediterrani, per aconseguir una cura i una protecció especial dels espais. S’hi inclouen àrees de Montjuïc, els Tres Turons i el vessant de solell de Collserola.
  • Reducció de la freqüència de sega per transformar la gespa tradicional dels parcs en prats urbans, en herbassars o en prats de flor amb més valor ambiental i impacte visual.
  • Un miler més d’escocells, fins a arribar als 2.300 en dos anys, afavoriran la sembra de flors espontànies que tenen efectes pol·linitzadors i atreuen una fauna beneficiosa per al control de les plagues dels arbres.
  • Es crearan nous refugis de biodiversitat als parcs de la Ciutadella i de Diagonal Mar, a la plaça de la Sagrada Família i al llac de la plaça de Gaudí per protegir la flora de llacs i basses com a hàbitat indispensable per a la fauna que hi viu.
  • Guia amb recomanacions per integrar els espais de nidificació i refugi per a aus en rehabilitacions i obra nova. Els ocells s’han de protegir, són un patrimoni natural de la ciutat i tenen un paper important per controlar plagues d’insectes.

La gestió dels escocells és actualment naturalitzada (200.000 escocells a la ciutat), no es tracten amb herbicides i es busca la biodiversitat de la flora espontània. Actualment Barcelona té uns 1.300 escocellssembrats amb “flora amiga” i el pla de naturalització preveu ampliar-los fins als 2.300 en tres anys. La flora amiga són espècies herbàcies hostes de fauna beneficiosa que ajuda a controlar les plagues que hi ha a l’arbre.

A la naturalització del verd de la ciutat s’afegirà la creació de 40 hectàrees més de verd, la millora de la qualitat d’aquest verd i l’impuls de la cogestió d’espais.