El 16 de setembre va morir, als 84 anys, la Núria Gispert i Feliu, que entre els anys 1979 i 1995 va ser regidora de l’Ajuntament de Barcelona. Diplomada en Magisteri, al llarg dels 16 anys que abasten els 4 mandats que va formar part del Consistori, va desenvolupar una intensa activitat pública en l’àmbit dels serveis socials municipals, on va dedicar especial atenció al desenvolupament de les polítiques locals d’infantesa, habitatge, cultura i moviments cívics.
Una de les primeres dones regidores de la ciutat, va ser la primera regidora al Districte de Sant Martí de l’època democràtica. En abandonar la vida política municipal, va formar part de l’Associació Consell de Cent, que agrupa els exregidors i exregidores de l’Ajuntament de Barcelona.
Per la seva extensíssima trajectòria vital marcada pel compromís social, va rebre distincions com la Creu de Sant Jordi al 2002 i la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya al 2013. El 2014 va ser una de les tres finalistes al Premi Català de l’Any 2013, i aquell mateix any va ser l’encarregada de fer el pregó de La Mercè, durant el qual va fer una crida a lluitar contra les desigualtats.
Pensant en la resta de persones
Va començar el seu voluntariat als 14 anys a una escola del barri de Can Tunis on ajudava a unes religioses que atenien a fills de mares solteres, de prostitutes i de famílies desestructurades, i va estar vinculada des de la seva joventut a l’escoltisme i a nombrosos moviments de militància cristiana. Va participar en la formació de l’Associació de Veïns del Barri de Sant Andreu de Palomar l’any 1970., i va formar part de la primera junta del Club Natació Sant Andreu l’any 1971. També va ser presidenta de l’AFA del Col·legi Nostra Sra. dels Àngels entre el 1969 i el 1975 i secretària de l’AFA del Col·legi Jesús Maria i Josep entre el 1969 i el 1975. A més, va promoure el Grup Drets Humans Sant Andreu entre el 1969 i el 1979.
En el camp eclesial l’any 1995 el cardenal Ricard Maria Carles la va escollir per participar en les sessions del Concili Provincial Tarraconense on va defensar les actituds més obertes, socials i de compromís eclesial amb la cultura catalana. Fou directora de Càritas Diocesana de Barcelona, del 1998 al 2004, i presidenta de Càritas Espanyola, del 2002 al 2004.
Els darrers anys va seguir col·laborant en diverses institucions socials i cíviques. Des del 2000 va ser membre de la Fundació Trinijove i des del 2002 de la Fundació Pere Tarrés, la Fundació Internacional Olof Palme i la Fundació Vicenciana. Des del 2004 també va ser membre del Consell Deontològic de l’Associació de la Premsa de Madrid, de la Fundació del Consell de la Informació de Catalunya, del Centre d’Estudis Jordi Pujol i del consell assessor de la Fundació Catalana de l’Esplai. També va col·laborar com a voluntària amb l’ONG Braval.