Dilluns vinent arriba una de les tradicions gastronòmiques més esperades per als infants: la mona de Pasqua. Moltes famílies es reuneixen el Dilluns de Pasqua per dinar i menjar aquests dolços que tradicionalment porten els padrins, posant així el punt i final a la Setmana Santa.
L’oferta de mones és molt variada i està en constant evolució. Tot i això, majoritàriament es manté l’element principal, que és l’ou, símbol de l’arribada de la primavera i amb rituals de la fertilitat.
La mona tradicional és la de brioix, de forma arrodonida i coronada amb ous durs. Aquestes mones no se solen trobada les pastisseries però són les més fàcils de fer a casa: la recepta.
Una altra variant molt freqüent de la mona és un pastís dolç fet amb capes de pa de pessic que pot dur crema cremada, xocolata, nata o mantega. La decoració es remata amb ous de xocolata, pollets de feltre i plomes de colors.
De l’evolució dels ous de xocolata en deriven tota mena de figures, també de xocolata, que reprodueixen tot tipus d’objectes. És aquí on els pastissers i pastisseres més creatius deixen anar la imaginació per fer peces de xocolata que semblen obres d’art.
Dites i refranys
Després de Nadal, Pasqua és la segona festa religiosa més assenyalada del calendari i això en el refranyer tradicional també es nota. Si ens fixem en la gastronomia, concretament amb les menges dolces d’aquesta festa, els ous i la mona, apareixen aquests refranys: “Ous, ous, bona Pasqua, bon dijous!”, “Pasqua sense ous, com Nadal sense torrons”, “Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca”.