Participació ciutadana (en la política) i participació comunitària (en la comunitat) són dues cares de la mateixa moneda. La política necessita una ciutadania activa, des d’allò més immediat com és la família, els amics, el carrer o el barri fins a aquells grups que construeixen projectes compartits per tenir unes vides felices i dignes. I la ciutadania, més o menys organitzada, necessita canals adients per poder intervenir en la política, no només el dret al vot per escollir representants a les institucions o la protesta i la negociació. Calen mitjans que facilitin l’enfortiment individual i col·lectiu per fer de la política una activitat ciutadana com a condició bàsica per exercir la sobirania.

La posada en marxa o el foment de canals de participació en una societat dèbil (poc organitzada) comunitàriament parlant pot facilitar la instrumentalització i la manipulació d’aquests canals per part del poder polític, com ens deia Luiggi Bobbio.

En aquest context, apareixen debats sobre quins mitjans són els més adients per possibilitar aquesta participació; què hem d’entendre per representació: qui representa, qui és representant, qui és representatiu; és possible una democràcia de qualitat sense una societat exigent amb aquesta qualitat?

Ho modera:

  • Fernando Pindado, col·laborador de l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP) i consultor de participació ciutadana

Participants convidats:

  • Representant de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB)
  • Míriam Feu, coordinadora d’incidència política de Càritas Barcelona
  • Anna Mulà, membre de la comissió promotora de la iniciativa ciutadana ZOOXXI

Espai de diàleg amb