La pandèmia i la crisi sanitària i social d’aquest darrer any han posat en evidència la importància que tenen les cures, i que l’atenció a les necessitats de les persones en moments d’especial vulnerabilitat com la vellesa o la dependència per malalties requereix cada vegada més un servei de qualitat, però també més humà i des d’una perspectiva comunitària.
Aquest és l’objectiu fonamental de la campanya “Prescrivim cura digna”, que es va presentar el 30 de març, Dia Internacional de les Treballadores de la Llar i de les Cures.
La campanya està impulsada per Coòpolis, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, i hi participen una dotzena de cooperatives i entitats socials, que formen part del grup “Impulsem la intercooperació al sector cures”. Entre elles es troba l’associació Més Que Cures, la Cooperativa Mujeres Palante, l’Associació per a l’Acompanyament al Final de la Vida Hospice.cat o la cooperativa Clara Ser Gran.
Com explica Elba Mansilla, responsable de formació de Coòpolis i de la campanya, “el sector de la llar i de les cures és un àmbit que està molt castigat per la precarietat, l’economia submergida i la falta de drets”.
“Amb aquesta campanya”, continua Mansilla, “volem visibilitzar que hi ha iniciatives que estan desenvolupant projectes transformadors en aquest àmbit i alhora conscienciar el moviment de l’economia solidària i la resta de la societat que traslladin els valors del consum responsable també al treball de la llar i les cures.”
“Prescrivim cura digna” vol promoure les entitats i projectes que tenen una visió del treball de cures des d’una perspectiva comunitària. És a dir, aquells que es caracteritzen per la seva capacitat d’autoorganització col·lectiva, perquè garanteixen unes condicions laborals i contractuals dignes de les seves treballadores, per l’arrelament al territori i per una gestió econòmica i organització interna transparent i democràtica.
“És important”, assenyala Mansilla, “que des de les administracions públiques els centres d’atenció primària o els serveis socials recomanin els serveis comunitaris d’aquestes iniciatives. De la mateixa manera que l’Administració ha incorporat la compra pública responsable, també hauria de corresponsabilitzar-se de prescriure cura digna, perquè això té un impacte positiu tant en la salut de les persones usuàries com en el seu entorn.”
“Tenim el repte de desmercantilitzar els serveis d’atenció domiciliària”
Una oportunitat per visibilitzar-se
Des del setembre del 2019, una dotzena d’entitats participen en aquest espai de trobada, que aplega treballadores de la llar, però també persones usuàries i famílies.
“Aquest espai ens ha servit per visibilitzar la cura com un fet col·lectiu, perquè fins ara ha estat molt amagat en l’àmbit privat de la llar. Alhora, ens ha permès posar en marxa projectes d’intercooperació entre diferents entitats per transformar la nostra feina, i també els barris i les comunitats”, explica Innan Urueta, membre de la Cooperativa Clara Ser Gran, entitat que proporciona serveis de cures per a la gent gran i treballa per formar i acompanyar equips de residències o famílies per facilitar l’envelliment i dissenyar una atenció personalitzada.
Urueta també remarca que cal una mirada comunitària i democratitzant del sector. “Tenim el repte de desmercantilitzar els serveis d’atenció domiciliària. Les cures no poden ser un negoci, hauria de ser un sector impulsat per les iniciatives socials i solidàries.”
Per tal de donar a conèixer les diferents iniciatives i allò que ofereixen, la campanya “Prescrivim cura digna” ha elaborat un catàleg amb tota la informació de les diferents entitats i els serveis que hi participen.
“Cal que moltes empreses i famílies sàpiguen que existim, perquè som organitzacions petites, però oferim un servei de cures molt humà, professional i no assistencialista”, explica Wendy López, de Ca L’Abril, una cooperativa que ofereix atenció domiciliària i assistència personal integral, especialment enfocada a la gent gran. “Hem compartit també en l’elaboració del catàleg la manera que tenen la resta d’entitats de gestionar els seus serveis, i això també ens ha ajudat a millorar”, comenta.
“El suport mutu i les xarxes comunitàries al barri són clau en la nostra feina.”
Arrelament al territori
Un altre dels elements característics de la gran part de projectes cooperatius i comunitaris de la campanya és el seu arrelament territorial. Per exemple, l’associació Més Que Cures és una associació de dones i famílies organitzades del Poble-sec que promouen serveis de benestar a la comunitat i estan enxarxades amb la resta d’agents i serveis del barri.
“A la xarxa d’entitats CooperaSec ens donen suport, i la resta d’organitzacions ens connecten amb persones que necessiten serveis de neteja i de cures”, explica Amelia Campos, membre de Més Que Cures. “Però també ens encarreguem de generar discurs sobre les cures dignes, i fem des de xerrades a escoles del barri fins a reunions amb serveis socials. El suport mutu i les xarxes comunitàries al barri són clau en la nostra feina.”
L’impacte de la covid-19 ha generat també sinergies entre les entitats impulsores de cura digna, que han patit especialment aquesta crisi. “Moltes companyes han perdut la feina perquè hi havia usuaris/àries que tenien por que entressin a casa seva o que els toquessin, i no hem tingut gairebé protecció ni ajudes”, relata Campos.
Per denunciar aquesta precarietat, la xarxa d’entitats de cures a Coòpolis va llançar el juliol del 2020 el manifest Visions i experiències de les cuidadores durant la crisi de la covid-19. “Quan s’engeguen processos com aquests, passen coses que no t’esperes, i per exemple l’arribada de la covid-19, tot i les dificultats evidents, va ser una oportunitat de cohesió i de solidaritat entre tots els projectes, de generar un espai per compartir estratègies i recursos, però també per crear vincles i empatia”, explica Elba Mansilla.