Els dissabtes hi ha un ritual per a molts dels nens i nenes de Nou Barris. Carregar el seu instrument a l’esquena i caminar pel carrer de Deià fins a arribar a l’Escola de Formació per Adults. Avui tindran una jornada d’assaig, més llarga del que és habitual, ja que són a les portes d’una actuació. Vozes es prepara, amb l’alegria de saber-se posseïdores del premi Ciutat de Barcelona, per a l’actuació del pròxim 19 de març a la Fabra i Coats.
La Neus té 20 anys, fa percussió i toca la viola. Per ella Vozes és “molt més que una família”. Amb una situació familiar complexa i sense gaire suport a casa, es va veure obligada a deixar la seva formació musical quan tenia 16 anys.
Va fer-ne un segon intent, però tampoc va poder continuar. Un any després, va escriure per missatge privat al perfil d’Instagram de la formació i la van rebre amb els braços oberts. “Tots la recordàvem, la Neus era una alumna molt bona i un exemple de lluita i superació”, diu el Pablo González, fundador de Vozes.
Per la Neus, la plataforma ha estat la seva “salvació”. Explica amb orgull les jornades maratonianes que fa per memoritzar i perfeccionar les partitures que han de tocar, la disciplina que ha incorporat en el seu dia a dia i el desig d’estudiar al conservatori: “això m’ho diuen fa cinc anys i no m’ho crec”.
Un projecte amb més de… 700 persones
Té mèrit que recordin la Neus. Vozes no és una formació ni de vint, ni de cent alumnes. Actualment, hi ha més de set-centes persones participant en la formació musical, ja sigui en la coral, en les diferents orquestres Amadeus, Beethoven i Corelli —classificades per edats i experiència—, o en alguns dels tallers musicals que es distribueixen al llarg de l’Eix Besòs i al districte de Ciutat Vella.
Vozes és com un “formiguer de gent”, diu entre rialles l’Eva Pacheco, coordinadora d’activitats acadèmiques i professora d’oboè. Els dissabtes al matí els assajos comencen a les deu, i es poden allargar fins a les deu del vespre. L’Eva, de fet, ha començat abans: “a les nou he donat classe a una nena que ve des de Terrassa”.
A l’escola no només hi ha les orquestres a les aules, també hi ha nenes i nens a les escales repassant partitures, mirant concerts per YouTube i mares esperant al pati i donant un cop de mà en l’organització.
“Aquí cooperem i ens ajudem entre tots i totes”
Compromís, cures i comunitat
Pacheco destaca el compromís de l’alumnat, però també la importància de la xarxa familiar. “Han de continuar estudiant a casa, i hi ha a qui no li és tan fàcil per la situació familiar”. Per això, vinculen les famílies al projecte, ja sigui participant en la coral d’adults, “portant menjar els dies d’assaig, o cuidant grups d’infants els dies de concert”. “Aquí cooperem i ens ajudem entre tots i totes”, assenyala Pacheco. També, però, hi ha per qui “venir aquí és un refugi”.
El sentiment de pertinença a un grup “és fonamental per a persones nouvingudes”. González recorda la duresa d’emigrar “i haver de deixar el teu país d’origen”, el fet de tenir una comunitat, una porta per picar, quan arribes “és un alleujament”. Vozes, de fet, va néixer el 2004 com a cor multicultural. “Era una època en la qual havien incrementat els fluxos migratoris a Espanya i vam decidir crear un espai de convivència, on les diferències ens unien i enriquien la ciutat”.
Democratitzar els estudis musicals com a Veneçuela
La plataforma és una rèplica del sistema nacional d’orquestres i corals infantils i juvenils de Veneçuela, en què Pablo González va ser mà dreta del seu fundador. L’èxit de Vozes recau en la democratització de l’accés a estudis musicals, ja que “trenca la barrera elitista: un instrument costa molts diners, que no totes les famílies es poden permetre”. Aquí els instruments els assumeix la plataforma, però darrere hi ha un compromís: “s’han de cuidar perquè són de tots”.
L’accés tampoc el determinen els coneixements que tinguis de música. “No fem cap prova de nivell” remarca l’Eva. “Tothom pot aprendre música, hi ha qui ho fa més ràpidament, altres persones que triguen més, però aquí hi ha espai per a tothom”.
Després de gairebé dos anys amb més classes telemàtiques que presencials i només dos concerts amb públic, el pròxim 19 de març arriben a l’escenari de la Fabra i Coats amb nou repertori i el premi Ciutat de Barcelona sota el braç.