La Wendy, la Mehtab, la Marta, la Huma, la Rocío, la Montse i la Lídia són algunes de les dones, que des de les seves organitzacions, van organitzar el setembre passat la Primera Trobada de Dones de Sant Antoni. En aquell cas vam parlar amb elles sobre l’enxarxament de dones al seu barri i de com la Trobada va ser un punt àlgid des d’on poden continuar amb el treball conjunt i multiplicar les sinergies.
Com va sorgir la idea de fer la Trobada de Dones de Sant Antoni?
Marta: Les entitats de dones o coordinades per dones al barri de Sant Antoni ja teníem relació, coincidíem en altres celebracions del barri. Nosaltres, per exemple, des de l’Indian Culture Center fem activitats en obert, com ara el Festival de l’Índia i sempre convidem les nostres veïnes. La idea de fer la Trobada va sorgir del procés de conèixer-se, per poder mostrar-se al barri.
Huma: Nosaltres (l’entitat ACESOP) estem al Raval, però compartim moltes coses a Sant Antoni i som una associació feminista propera a altres entitats d’aquí. Habitualment participem en festes del Pakistan i locals, com, per exemple, Sant Jordi, i ens hem esforçat per construir la Trobada amb les companyes.
Mehtab: L’associació Dones de Bangladesh col·laborem amb l’espai Calàbria 66, ja que no tenim espai propi, i allà hem conegut altres entitats, a banda de fer activitats obertes al barri o participar en les festes majors del Raval i Sant Antoni. El procés de conèixer altres entitats (algunes ja les coneixíem, d’altres no) ha estat molt profitós.
Quin objectiu us havíeu fixat quan vau organitzar la Trobada?
Wendy: Mujeres Pa’lante fa molts anys que som al barri i amb moltes ja ens coneixíem, així que la finalitat principal era obrir-nos al barri. Bàsicament, preteníem (i crec que ho vam aconseguir) donar a conèixer el que les dones del barri saben fer i fan.
Rocío: Des de la vocalia de dones de l’AV de Sant Antoni, treballem per un barri lliure de violències i ens encanta la idea de teixir xarxa amb altres entitats de dones. Per això, vam unir energies per fer un acte conjunt i vam posar fil a l’agulla per obrir-nos i donar-nos a conèixer a la resta del veïnat.
Montse: Com a voluntària de Calàbria 66 me n’alegro molt de la decisió d’ajuntar-nos per crear un acte tan bonic com la Trobada i que ens permet mostrar activitats que es poden fer al barri si ets dona.
Lídia: Com a diablesses (de la colla Trapelles de Sant Antoni), ens encanta participar amb el nostre foc en actes al barri i no podíem faltar a una trobada de dones com aquesta. És molt bona idea perquè ens permet ampliar els nostres col·lectius, que ens coneguin i sàpiguen què fem.
Com afronteu el futur d’aquesta mena d’actes?
Montse: S’hauria de tornar a fer cada any per poder posar sobre la taula molts dels temes que afecten les dones: la violència de gènere, les migracions, els problemes laborals, etcètera.
Huma: Aquests actes són molt importants perquè ens permeten sumar les nostres veus i fer-nos sentir més que si anem cadascuna per la nostra banda. Hem d’aprofitar-ho per lluitar pels nostres valors.
Wendy: Ha quedat clar que la gent vol connectar amb el barri, saber què es fa i, potser, afegir-se a algun dels nostres col·lectius. Em semblaria molt bo repetir-ho.
Montse: Aquesta xarxa s’ha d’aprofitar i, més enllà de tornar a fer la Trobada l’any vinent, ens servirà per anar treballant temes de feminisme al barri.
Lídia: Igual que reivindiquem que cremar també és cosa de dones, creiem que hem de mostrar tot el que les dones fan al nostre barri.
Mehtab: És meravellós que les dones de cultures tan diverses ens trobem per compartir, i, per tant, hauríem de continuar fent-ho.
Marta: Ha estat molt interessant poder posar en valor les similituds que tenim les dones en les diferents entitats de Sant Antoni.
Acompanyament des de l’Ajuntament
També vam entrevistar la persona que ha donat suport, per part del Districte de l’Eixample, a tot el procés de creació del grup de dones i a l’organització de la Trobada: Michelle Bianco, tècnica comunitària de Sant Antoni.
Ens explicava que des de l’Ajuntament només s’ha fet un acompanyament perquè les nombroses entitats de dones del barri es coneguessin i poguessin fer projectes plegades. “Les dones han fet molta pinya, sobretot arran de les reunions cada vegada a la seu d’una de les entitats; i són elles qui van tenir la idea de visibilitzar-se fent la Trobada de Dones”, ens assegura, i remarca que no ha estat un camí fàcil, ja que les entitats estan molt saturades i tenen pocs recursos. També ens comenta que aquest grup és molt interessant en l’àmbit comunitari, perquè ha nascut amb un perfil “intercultural”. En altres barris hi ha grups de dones que “treballen” per la interculturalitat, però aquest ho és de soca-rel.