La jornada Comunitàriament que es va celebrar el 17 de febrer passar, va ser un acte organitzat per l’Institut Municipal de Serveis Socials i el Departament d’Acció Comunitària. La convocatòria va reunir més de tres-centes persones, entre ciutadans i professionals dels 39 centres de serveis socials de la ciutat de Barcelona.
Uns dels objectius de la jornada, tal com comenta una de les tècniques del programa Comunitàriament, era: “Posar en comú i socialitzar totes les accions que s’han generat des dels centres de serveis socials que poden ajudar a crear sinergies, a donar idees i a compartir èxits i aprenentatges per continuar construint conjuntament els serveis socials del futur”.
Al llarg del matí, es van compartir sabers, col·lectivitzar aprenentatges i compartir experiències tant per part dels i de les professionals com de la ciutadania que han participat en els projectes i les accions vigents. A més, es va posar en valor tot el procés de treball dels centres de serveis socials en incorporar la perspectiva comunitària com a manera de fer.
La ciutadania que ha participat d’aquestes accions ho valora molt positivament. “Per fi vinc a serveis socials a donar i no a demanar”, una de les tècniques assistents va destacar aquest comentari d’una veïna que va transmetre d’aquesta manera la seva satisfacció per les activitats que havia començat a crear amb les professionals del centre de serveis socials que l’atenien.
Aquesta mirada més oberta i, tanmateix, més centrada en les persones, representa fer una lectura des de la col·lectivitat i generar oportunitats de relació i creació de xarxa, però també treballar des de les potencialitats de les persones perquè esdevinguin un recurs propi en la comunitat.
La Ingrid Álvarez, educadora social del centre Franja Besòs, comenta: “Es tracta de crear espais horitzontals, on les persones se sentin protagonistes –de fet, ho són– i on saben que poden no tan sols ser escoltades, sinó donar idees o fer propostes per millorar la seva pròpia situació, que, vista en comunitat, ja no és només d’ella/ell”. Així doncs, es faciliten espais de construcció col·lectiva de les accions amb la ciutadania i agents de territori per conèixer les necessitats reals de les persones que atenem. Contribueixen a la corresponsabilitat per trobar respostes i millorar les condicions de vida de la ciutadania i generen relacions professional-ciutadà més horitzontals i, per tant, més properes.
“És una relació propera, de tu a tu, que esborra una bona part de l’estigma”
Per la seva banda, l’Estefanía Rodríguez, veïna i impulsora del grup de criança en solitari, l’Altaveu, junt amb les professionals del centre de serveis socials Turó de la Peira – Can Peguera, remarca aquesta vivència on es fa evident la importància de disposar d’un servei més obert al territori, perquè hi hagi un reconeixement mutu entre els agents del territori i la mateixa ciutadania.
D’altra banda, explica que el grup de criança és un espai que facilita poder compartir situacions i necessitats. El que destaca més és el significat que li ha donat com un espai de cures compartides “per a nosaltres, ja que un mes de cada dos hi anem sense els nostres infants”.
Cafè, escolta i propostes comunitàries
“Mola que t’escoltin!” Aquesta frase d’un jove participant en la primera trobada del cicle “Converses” del barri de la Marina, ha impactat la Inés Moreno, una de les tècniques que va impulsar la creació d’aquest espai. En una de les trobades es van reunir una desena de veïns i veïnes del barri per parlar de quines necessitats tenien, malgrat que no eren veïnes ateses pel centre de serveis socials.
Segons Moreno, “un dels problemes que vam detectar és que moltes veïnes i veïns no s’acostaven al centre de serveis socials malgrat que tenen algunes problemàtiques que es podrien tractar. Per exemple, una va explicar que coneixia algunes persones al barri que estaven de lloguer en una habitació i no tenien accés a la cuina. Del mateix grup van sortir algunes propostes, que ara avaluarem i mirarem de fer un retorn al més aviat possible”. Per abordar aquesta problemàtica assenyalada, el jove participant aporta la seva visió i fa una proposta de crear un canal de Tik Tok: “Fins i tot la meva iaia el mira!”.
Un dels elements que va contribuir a tenir aquest tipus de relació més propera entre les professionals i les persones participants va ser cercar altres maneres de relacionar-se en què els serveis socials es converteixin en un espai de suport i confiança. En aquest cas, es va canviar el format per un espai on van seure en rotllana i van compartir un cafè, ben diferent del format “finestreta” d’atenció individual.
El resum que podem fer d’aquesta jornada és que hem assistit a un espai on es comparteixen bones pràctiques, feina feta i reptes de futur. S’han fet visibles un ventall d’oportunitats en la manera de treballar incorporant la perspectiva comunitària als centres de serveis socials, on encara recullen els fruits de les llavors que s’han plantat!
Si en voleu més informació, podeu veure aquestes càpsules amb elements metodològics del treball social comunitari .