Xarxa Cesca o com crear xarxa comunitària a un «barri molt poc barri»

04/05/2023 - 12:33 h

Acció comunitària. La Cesca és la xarxa comunitària de l’Esquerra de l’Eixample que va sorgir arran de la pandèmia i continua la seva incansable activitat tres anys després.

L’Esquerra de l'Eixample és un dels barris de la ciutat amb la renda per capita més alta. Tot i això, la pobresa i la soledat són una realitat molt latent a la zona. Una realitat que es va veure agreujada per la pandèmia de la covid. Desocupació, aïllament… Aquella complexa situació va implicar la desaparició de moltes coses, però també en va fer néixer de noves.

La Xarxa Comunitària d’Economia Social i de Cures (Xarxa Cesca) és una de les moltes iniciatives que va brotar a Barcelona, en concret al barri de La Nova Esquerra de l’Eixample. «Entre març i abril de 2020, quan la pandèmia era més present que mai, algunes de nosaltres vam decidir implicar-nos com a voluntàries a la Xarxa d’Aliments i de Suport Mutu del Casal Popular Lina Òdena, ubicat al Passatge de Batlló. La tasca consistia a donar resposta a les necessitats més bàsiques de les veïnes i veïns que patien dificultats. Quan semblava que el pic de la corba del coronavirus baixava i les reduccions anaven desapareixent, aquesta primera xarxa es va dissoldre», explica Rosa Mercader, voluntària i membre de la Xarxa Cesca.

Algunes de les voluntàries d’aquella primera xarxa van decidir continuar. «Ens va quedar la sensació que al barri encara hi havia molta feina per fer, que necessitava un vincle, crear xarxa i comunitat. D’aquí neix la Xarxa Cesca», segueix Mercader.

Actualment, la Xarxa Cesca, ubicada a l’espai Lola Anglada (Rocafort, 236), és un espai integrador i inclusiu, d’autoorganització i d’apoderament, on el veïnat, els col·lectius, entitats i serveis de l’Esquerra de l’Eixample treballen i aprenen col·lectivament.  La xarxa treballa ara mateix en tres àmbits, el de cures i suport mutu, el d’ocupació i economia local i el d’economia sense diners.

Quan la Xarxa Cesca va començar a rutllar les seves voluntàries es van adonar que molta gent del barri desconeixia que existien els Serveis Socials ni les entitats que actuen dins el barri. «Les entitats no estaven connectades amb la gent. Amb aspectes laborals vam detectar que passava el mateix. Hi ha moltes iniciatives, però no arriben a la gent. Per això, aquí és on ens hem posat nosaltres. Volem connectar les entitats amb les persones, i les persones amb les persones, i no fer res que ja s’estigui fent. No tindria massa sentit», explica Mercader.

«Volem generar actituds i canvis de plantejament i demostrar que les coses es poden fer de manera diferent»

La primera llavor de la Cesca va ser en l’àmbit econòmic. Des dels seus inicis vetllen per conèixer i apropar l’oferta i la demanda al voltant de la feina i l’ocupació amb la mirada posada en l’economia social i solidària. «Hem creat un banc de recursos per a gent amb diferents tipus de necessitats. No només gent que busca feina, sinó també gent que s’està plantejant emprendre i no sap com enfocar-ho, negocis del barri que no els va bé i no saben com recuperar-se, persones que es volen jubilar i no saben. Volem connectar gent per mantenir el teixit comercial de tota la vida». Publiquen ofertes que veuen des dels comerços del barri fins a ofertes d’entitats, però també a través d’altres entitats que formen part de la xarxa i que veuen que poden ser interessants i ajudar. A més són impulsores d’iniciatives d’economia sense diners i, de fet, és una de les grans potes de la Xarxa Cesca. Diversos projectes, com ara el mercat sense diners o l’oferta de recursos (de materials d’acampada, de cuina o de jardineria, per exemple) per part de les entitats membre, tenen un èxit rotund. Ara s’està sistematitzant, i aquest mes de maig s’inaugura la Biblioteca de les coses, un projecte de recursos compartits a l’abast de tot el barri.

«Vam néixer i seguim treballant per enllaçar les persones del barri amb l’economia circular. No només les persones amb necessitats. Volem generar actituds i canvis de plantejament i demostrar que les coses es poden fer de manera diferent. Però fer les coses contràries a les que s’han fet sempre és molt difícil», comenta la Rosa.

La importància del suport mutu

Les voluntàries de l’espai coincideixen en el fet que «el que planeja tota l’estona per sobre de totes les iniciatives que impulsem són les cures. Enteses com a suport mutu, espais on poder estar amb altres persones, compartir… no només les angoixes, perquè al final sembla que ens hem d’arreglar sempre els uns als altres. Al final també pot ser purament per gaudir, per crear espais d’oci i conèixer-nos. Treballem amb les cures i el suport mutu com una tercera pota, però en realitat està present a totes les activitats i actuacions».

Per això, han desenvolupat tres línies de treball al voltant de l’acompanyament, l’escolta i el suport. Per una banda, s’han volgut focalitzar en la solitud no desitjada, «una realitat molt clara sobretot en la gent gran del barri», expliquen. També fan incidència en temes centrats en la salut mental i en l’arrelament al barri: «volem que la gent es conegui», diuen. 

D’usuari a voluntari

En Rodolfo Bustamante és voluntari del grup impuls de la Xarxa Cesca i forma part de la comissió de cures. Va conèixer el projecte, però quan a causa d’una situació vital complexa algú li va parlar de l’existència d’aquesta iniciativa, ell hi va recórrer demanant suport. «Les visites freqüents a l’espai Lola Anglada van derivar en què tant jo com la meva dona ens impliquéssim en la xarxa com a voluntaris. Ara jo tinc una implicació més directa i la meva dona és voluntària de la comissió d’economia sense diners. Aquesta implicació ha sigut clau en el nostre procés. Treballar per no només donar coses a la gent, sinó buscar que també es puguin implicar en la Xarxa», comenta en Rodolfo.

«Un barri molt poc barri»

«Com que al barri hi ha una renda per capita molt alta, sembla que no hi hagi necessitats, no? Es diria que tothom és ric i amb la pandèmia ens vam adonar que el barri tenia moltes mancances econòmiques i socials. És un barri molt poc barri, un barri poc connectat i de pas. Hem detectat que quan passava alguna cosa, la gent se sentia molt sola i no sabia on recórrer», explica la Muntsa Vicente, il·lustradora de professió, i també voluntària de la Xarxa.

La Laia Salvador, tècnica de comunicació de la xarxa afegeix: «És una estructura de barri en la que la gent es mou per àrees molt limitades. Es mou per rutines perquè és un barri poc amable, amb carrers grans i hostil. Per això, la Xarxa Cesca té tot el sentit del món, és més necessària del que mai ens haguéssim imaginat».