El barri de Can Baró celebra el seu primer centenari amb una sèrie d’activitats que s’allargaran fins al mes de novembre. La comissió veïnal que organitza el centenari, conjuntament amb el Districte d’Horta-Guinardó i el Pla de Barris, ha preparat l’exposició “Can baró: memòria gràfica d’un barri de muntanya”, així com diferents concerts, conferències i trobades veïnals.
L’objectiu del centenari és reivindicar la memòria del barri com a punt de trobada i comunitat, així com el paper protagonista dels veïns i les veïnes en les transformacions viscudes a Can Baró durant el darrer segle.
Els avenços que hi ha hagut al barri no haurien estat possible sense la participació dels veïns i veïnes, motors de l’acció comunitària i tranformadora. En aquest sentit, la celebració del centenari busca donar un impuls a la mobilització per la defensa interessos i necessitats del barri.
Cooperatives, immigració i barraques
El component comunitari ja hi era present quan, al voltant dels anys vint del segle passat, es va iniciar la parcel·lació i urbanització de Can Baró amb les cases de la Cooperativa dels Periodistes, els blocs de la Cooperativa Gracienca i de Vista Park i, de mica en mica, diferents iniciatives privades.
Amb la immigració, especialment durant els anys cinquanta i seixanta, Can Baró, com altres barris que l’envolten, va viure un creixement molt intens, sovint de caire especulatiu, amb edificacions i grans blocs que van exhaurir, fins al límit, la capacitat d’una trama urbana configurada, en bona part, per carrers estrets i costeruts.
Durant la Guerra Civil, al Turó, s’hi va instal·lar la bateria antiaèria i al seu voltant, durant els anys quaranta a partir de l’arribada de nous habitants, va emergir un poble de barraques, que es van enderrocar a finals dels anys vuitanta, i amb la política de reallotjament van aparèixer els blocs de Raimon Casellas, anomenats, les “Cases verdes”.
Recentment s’ha procedit a la rehabilitació de la bateria antiaèria. Aquest emplaçament, situat a l’entorn del cim del turó de la Rovira, perviu juntament amb les restes d’un poblat ibèric i les restes del grup de barraques. Tot plegat forma un conjunt d’elements de memòria històrica d’aquest àmbit de la ciutat. Els darrers anys hi ha hagut un esforç per corregir els dèficits acumulats i dotar el barri dels equipaments necessaris, malgrat les limitacions imposades per la manca d’espais.