Si et vas perdre la ruta guiada “La Barceloneta, un barri d’acollida: del segle XVIII fins avui” que es va fer l’11 de maig passat, aquí tens un resum del que es va viure aquell dia: a partir d’una sèrie de punts significatius, veïns, veïnes i entitats del territori van explicar vivències i aspectes clau del passat i el present juntament amb l’historiador de la Casa de la Barceloneta 1761. Entre les participants es va anar teixint un relat sobre la història de les migracions a la Barceloneta amb una mirada crítica enfocada cap al present i al futur.
La ruta, emmarcada en el projecte comunitari Barceloneta Diversa, a través del qual veïns i veïnes, entitats i equipaments del barri promouen la convivència intercultural i combaten el racisme, va ser tot un èxit de convocatòria. Va iniciar-se a la Casa de la Barceloneta 1761, es va acabar al Centre de la Platja, després de passar per altres indrets d’interès en clau d’història del barri. Tot seguit us fem un tast dels diferents punts que van formar part de la ruta:
Evolució de l’habitatge. Casa de la Barceloneta 1761
Anomenada així per l’any en què es va acabar la construcció de l’edifici en què l’esparter Joan Coll es va instal·lar.
La Barceloneta va passar per diferents etapes: des d’un barri pescador al segle XVIII, fins a un de fabril al XIX i un de serveis al segle XXI. A l’inici de la seva construcció al segle XVIII es van dissenyar cases unifamiliars de dos pisos d’uns 132 m2. Amb l’arribada contínua de famílies nouvingudes el barri va quedar sense espai per créixer. Per tant, es van començar a dividir els pisos per la meitat, creant les “mitges cases” i augmentant-ne les plantes. Posteriorment, es van crear els “quarts de casa”, habitatges d’entre 28 i 35 m2 mal ventilats on vivien famílies senceres.
Cooperativa La Fraternitat
Durant el darrer terç del vuit-cents, el cooperativisme va arrelar als barris obrers de Barcelona per fer front a les dificultats econòmiques que patia el proletariat. Mitjançant la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es van convertir en institucions socials que organitzaven el consum, la producció i el crèdit de moltes famílies treballadores seguint els principis de la democràcia econòmica. El 1879, es va constituir la Cooperativa La Fraternitat (1879-1981), de la qual avui encara queda la petjada de la seva existència en l’edifici que alberga la biblioteca del barri.
Memòria i reparació, el ‘negre de la Riba’: el passat racista i colonial de Barcelona
El negre de la Riba és el nom amb què es coneix un antic mascaró de proa d’un bergantí comercial del s. XVI arribat al port de Barcelona el 1860, a causa del color de la fusta causat per un incendi. Es va convertir en una llegenda popular molt arrelada al barri; una mena d’“home del sac” per atemorir els nens, reforçant així la simbologia racista d’aquesta figura. Malgrat que el 2003 els artistes del barri David Garcia i Òscar Pérez van reinterpretar-ne la figura com el personatge més propi del barri mariner, com una mena de “primer veí del barri”, el negre de la Riba ens transporta a una època, no tan llunyana, en la qual molts catalans es van enriquir fent “les Amèriques”, moltes vegades dedicant-se al tràfic d’esclaus.
La pesca a la Barceloneta
L’entitat Cap a Mar va explicar dues curiositats: que el 1930, malgrat el que ens podríem imaginar, només un 6 % de la població de la Barceloneta es dedicava a la pesca i que el percentatge de dones immigrades pescadores era una mica més elevat que el dels homes. Les diferències entre homes i dones pescadores estan en línia amb el flux més gran d’immigració femenina que masculina que va arribar a la ciutat de Barcelona al llarg de tot el primer terç del segle XX.
La Maquinista T&M
La societat La Maquinista Terrestre i Marítima es va posar en marxa l’any 1855, fruit de la fusió de dos tallers metal·lúrgics situats al centre de Barcelona. Va ser la principal constructora del país d’obres metàl·liques, de maquinària industrial, de motors dièsel per a vaixells, de locomotores de vapor i de tota mena de peces per a diferents sectors industrials. Va generar més de 1.200 llocs de treball, la majoria veïns i veïnes de la Barceloneta, però també hi havia obrers nouvinguts.
Urbanisme i gentrificació
La ciutat de Barcelona i el barri de la Barceloneta van experimentar grans canvis urbanístics entre els anys 1986 i 1992, una època en què la ciutat i el front marítim es trobaven en plena transformació per la celebració dels Jocs Olímpics. Aquestes reformes també van obrir la ciutat al turisme i a les inversions immobiliàries, fet que va provocar un augment del preu dels habitatges i del cost de la vida. La conseqüència més dramàtica d’aquest model de barri són els desnonaments: l’expulsió de veïns i veïnes que no tenen la capacitat adquisitiva per assumir aquests preus especulatius. En el cas de veïns i veïnes d’origen estranger sense permís de residència, la dificultat d’accedir i mantenir un habitatge digne és encara més gran, a causa d’una llei d’estrangeria que exclou dels drets més bàsics una part de la població.
Centre de la Platja
El Centre és l’equipament d’educació ambiental referent sobre l’àmbit marí i litoral de Barcelona. Situat a la platja del Somorrostro, a peu de sorra, ofereix un programa d’activitats gratuïtes que tenen com a fil conductor el mar.
Allà es va acabar la ruta, amb la visita a l’exposició “Una llar, una oportunitat ” amb què l’associació Punt de Referència mostra el seu projecte d’acompanyament i suport a joves vulnerables, sense xarxa familiar, que han d’emprendre la seva vida adulta un cop surten dels centres on han viscut sota la tutela de la Generalitat de Catalunya.