Barceloneta Proa a la Mar va néixer fa deu anys com la pota econòmica del Pla de desenvolupament comunitari de la Barceloneta per ajudar a posar el focus en el sector del treball i en les sortides laborals, llavors molt precaritzades i amb poques oportunitats per al veïnat jove i no tan jove del barri mariner de la ciutat, per excel·lència
Durant els actes de la celebració, que van consistir en activitats per a famílies, joves i persones integrants del projecte, Esther Zamora, tècnica del Pla de desenvolupament comunitari de la Barceloneta (i veïna del barri), ens explica que l’eix socioeconòmic no es dona en la majoria dels plans comunitaris, però en el seu dia es va considerar que calia impulsar-lo i, a més, amb un perfil que tingués un lligam amb el mar. “El projecte inclou tres línies de treball, que són ocupació, formació i economia local i/o social, i pretén visibilitzar les potencialitats laborals, posant el talent local en valor. Serveix de catalitzador, d’altaveu de les iniciatives i dels col·lectius ja existents al barri, sempre amb una mirada econòmica”, continua l’Esther.
De la teoria a la pràctica
El projecte sobre paper es va materialitzar gràcies a les entitats, les tècniques i les persones veïnes del barri que van impulsar aquest vessant econòmic; com Dolors Verdaguer, veïna de tota la vida del barri i ara mateix membre de la junta de l’Associació Barceloneta Alerta (ABA), entitat que gestiona el pla comunitari. La trobem darrere el taulell de la llibreria La Garba, i conversem amb ella sobre la seva trajectòria dins el projecte. “Quan s’estava gestant el projecte jo formava part del Banc del Temps, una de les entitats que eren dins l’espai de governança i em vaig anar implicant. Ara soc la tresorera de l’ABA, de la Guingueta Proa a la Mar i, com veus, també estic aquí a la llibreria, un projecte comunitari que sorgeix de la voluntat de sostenir l’economia local. Aquesta llibreria anava a tancar per jubilació i des de l’Associació (ABA), amb el suport financer de Coop57 i més de cent cinquanta veïnes i veïns que van avalar, es va aconseguir que continués sent un punt d’activitat cultural del barri”, explica la Dolors.
De la mateixa manera, la Guingueta Proa a la Mar, el quiosc que es gestiona des del projecte, ha estat, a partir del 2018, un pol de creació d’oportunitats laborals per al veïnat, amb més de vint persones que han passat de l’atur a l’activitat durant aquests anys. Un altre exemple de com s’ha aterrat l’eix econòmic del pla comunitari en producció real i local és Takatà, una marca de bosses que un grup de persones artesanes veïnes del barri cus, amb veles de vaixells recuperades. “Com es pot veure, tot gira entorn de les oportunitats que tenim per ser un barri vora al mar”, diu la Dolors.
Un espai de governança horitzontal
Barceloneta Proa a la Mar ha demostrat durant aquests deu anys de vida que es poden tirar endavant activitats econòmiques de caràcter local vertebrant el món laboral i la proximitat al mar amb una perspectiva comunitària. La governança del projecte és un espai horitzontal on hi són moltes entitats del barri i les veïnes i els veïns que treballen plegats amb l’objectiu final de donar respostes col·lectives a problemàtiques com l’atur i a la pressió que el model de ciutat exerceix sobre el barri. Ara mateix són més d’una vintena d’organitzacions del territori, on es barregen entitats de diversa naturalesa: centres educatius, equipaments municipals, col·lectius, iniciatives de base, empreses…
Una d’aquestes veïnes és Pepa Picas, històrica activista que ens explica: “fa ja molts anys que vaig canviar les lluites més generals de canvi del sistema i del món per lluites de barri. Era més gratificant i sobretot em va semblar més efectiu fer incidència en el territori. Em vaig començar a implicar en el pla comunitari i em va encantar en concret Barceloneta Proa a la Mar, que és un projecte molt aterrat, justament tocant barri, persones concretes i proximitat”. També comenta que les entitats implicades eren i són molt diferents entre elles i que un dels èxits del projecte és haver sabut mantenir-lo en l’àmbit de barri, malgrat les pressions d’alguns “factòtums” que volien d’alguna manera apropiar-se’l.
Ocupació, formació i economia local
Aquests són els tres eixos i, de fet, ja hem parlat de la Guingueta o La Garba com a impuls a l’economia local, social i solidària (ESS) i alhora creadora de llocs de treball, però hi ha més activitats que fomenten o donen suport perquè la gent del barri tingui accés a feines no precàries. L’Esther explica que el PIOL (Punt d’Informació i Orientació Laboral) “va néixer dins Proa a la Mar, i tot i que ara és un dispositiu independent, fa una funció de promoció de l’ocupació i posa l’accent per tal de recuperar la memòria professional del barri. Darrerament, han creat un mapa on es fan coincidir les ofertes formatives del barri i les demandes de les empreses, també del territori”.
Per donar resposta a una de les preocupacions inicials del projecte, l’horitzó laboral dels i les joves del barri, s’ha treballat en profunditat l’eix de formació, sobretot amb l’Institut de Nàutica (INB). S’hi duen a terme moltes activitats, entre elles, mostrar les possibilitats professionals que ofereix la nàutica a joves del barri, que a prop que ho tenen. Gràcies al Tast d’Oficis de la Barceloneta, on participa l’INB i que ja ha celebrat set edicions, ha crescut el nombre de joves del barri que han cursat o estan cursant estudis a l’Institut.
“També”, explica l’Esther, “treballem frec a frec amb l’Institut Joan Salvat-Papasseit, l’únic institut públic del barri, per ajudar a disminuir l’abandonament escolar durant la secundària, i, per acabar, m’agradaria comentar que en el cas de les escoles de primària, dinamitzem activitats d’educació blava per apropar i reforçar l’estima vers el mar amb els infants del barri”.
Un altre pol important és l’Institut de Ciències del Mar, amb el qual es treballa la ciència ciutadana marina. Segons l’Esther, “ara que el front marítim està en plena transformació, estem treballant plegades a pensar els nous usos del nou equipament de l’Institut que substituirà els locals d’oci nocturn que hi ha al front marítim de la Barceloneta. Proa a la Mar forma part del Consell Social de l’ICM i, com a tal, la seva tasca està sent apropar la ciència marina al territori”.
Innovació, comunitat i proximitat
La valoració que fan l’Esther, la Dolors i la Pepa és que ha estat i és un projecte molt innovador, que va començar amb un desconeixement de com poder intervenir per millorar les perspectives laborals de la gent del barri, a no només donar suport sinó a gestionar directament iniciatives econòmiques.
“Agents molt diversos ens hem assegut a la mateixa taula al voltant d’un element vertebrador com és el mar i això ja és un èxit perquè és difícil”, diu l’Esther. També remarca la facilitat de funcionament actual i els impactes positius que ha tingut en el veïnat (només en l’últim any ha impactat en mil persones). Afegeix: “El paper de les administracions locals també ha estat cabdal per a Barceloneta Proa a la Mar (anomenada explícitament als darrers plans de desenvolupament econòmic de Ciutat Vella, com exemple de bones pràctiques), acompanyant el projecte i alhora respectant el seu treball de base i la seva naturalesa comunitària”.
La Dolors conclou que, atesa la pressió del turisme que pateix el barri, Barceloneta Proa a la Mar és un oasi per al veïnat i les entitats, un espai per compartir i veure que sí que és possible millorar el barri, amb perspectiva econòmica de proximitat.