Fa set anys es va iniciar a Nou Barris, en concret a Ciutat Meridiana, un projecte que volia treballar amb col·lectius de joves, per teixir eines que els permetessin fer front a algunes de les problemàtiques que hi havia al seu entorn. Ciutat Esperança, nom que ha rebut aquest projecte d’educomunicació per remarcar la potencialitat del barri, ha estat una iniciativa liderada per El Parlante.
Aquesta entitat ha utilitzat la comunicació (teatre, joc lúdic i vídeo) per abordar la complexitat de les diverses realitats i cultures que conviuen al barri, així com les riqueses que té aquest territori. Ara arriba al final com a projecte actiu, però deixa al darrere una proposta metodològica (recollida al dossier del projecte) i un repertori d’iniciatives i espais de trobada on se seguiran construint ponts i se seguirà debatent i aportant una mirada crítica al que passa al barri.
“Volem que sapigueu que la gent de Ciutat Meridiana som bones persones, no com les que posen al diari i a la tele. No tot són desnonaments, sinó que en aquest barri també hi ha coses bones.” Amb aquesta frase demolidora, el Mario, de 15 anys i un dels participants del projecte, deixava clar quina era una de les prioritats del projecte: lluitar contra l’estigmatització que pateixen atiada pel relat dels mitjans de comunicació, que van arribar a anomenar el barri “Vila Desnonament”.
De totes maneres, la feina no s’aturava aquí: altres objectius del projecte eren la reflexió o discussió col·lectiva sobre els prejudicis que persegueixen la diversitat cultural, els embarassos no planificats en la població adolescent, les relacions intergeneracionals, la cura de la natura, la diversitat i l’equitat de gènere, l’ús responsable de l’espai públic i l’assetjament escolar.
Enfortiment comunitari per a la transformació social
L’etiqueta de barri conflictiu, pobre i amb poques expectatives ha estat durant anys un factor que ha minvat el sentit de pertinença, alhora que feia créixer la falta d’autoestima col·lectiva i la convicció que no es poden canviar les realitats des de dins. Precisament aquesta és la convicció que el projecte ha qüestionat per posar en mans dels protagonistes les vies de transformació social.
Com es recull en el dossier, “especialment en els projectes relacionats amb la salut i les relacions personals, com els que tractaven problemàtiques com l’embaràs no planificat o l’assetjament escolar, les persones joves es van veure a si mateixes com a líders i promotores del canvi entre les seves comunitats d’iguals”.
La comunicació com a eina transformadora
Hi ha molts resultats del projecte, entre els quals més de 35 peces audiovisuals, però sobretot aprenentatges de comunicació comunitària i col·laborativa de la gent jove del barri que queden com a eines per a treballs futurs. De fet, com a banderes del projecte quedaran un casal de joves i una autèntica productora audiovisual!
La Meri Produccions va sorgir de les dinàmiques creades durant les diferents temporades del projecte i des del 2018 és una entitat que camina sola, de la mà de les seves fundadores, joves que van participar en el projecte.
Tal com destaquen els i les joves protagonistes del projecte i les entitats dinamitzadores, el més important ha estat el procés de diàleg i treball comunitari que ha permès redefinir el seu lloc a la ciutat i al món a partir de narratives noves i esperançadores.
La comunitat “Esperança”: joves, entitats i administracions
Ciutat Esperança naixia de la necessitat de treballar des de la comunitat. És per aquest motiu que el Pla comunitari de Ciutat Meridiana, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, es va encarregar a l’entitat cultural, social i educativa El Parlante. Tot i que també hi han participat altres agents: el PES Cruïlla Salesians Sant Jordi, l’Agència Pública de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
L’Associació El Parlante treballa des del 2009 l’empoderament de col·lectius diversos i vulnerables amb una aproximació metodològica, que vincula la participació, la comunicació i l’educació popular amb la transformació social. A Ciutat Esperança, al llarg d’aquests set anys, han desenvolupat cocreacions participatives basades en el llenguatge audiovisual, així com en la creació de diferents espais de trobada físics i virtuals interculturals i intergeneracionals.