Aquest 2022 fan quaranta anys els primers centres cívics que van néixer a la ciutat: Guinardó, Sant Martí, Sant Andreu i la Sagrera “La Barraca”. Durant 40 anys s’han anat construint equipaments fins a arribar als 52 centres que constitueixen avui dia la Xarxa de Centres Cívics de Barcelona. Alguns van ser el resultat de llargues reivindicacions veïnals, d’altres van néixer amb la recuperació d’edificis emblemàtics per a la ciutat i altres centres es van fer de nova planta.
En un sentit cronològic, la xarxa de centres culturals i socials de la ciutat es va començar a bastir amb el Centre Cívic Guinardó el primer que va obrir les portes, inaugurat com a tal el 19 de juny de 1982. Des dels inicis, l’edifici de Can Planàs ha estat un mas i un viver de jardineria, i en diferents moments s’hi han instal·lat equipaments esportius, com un canòdrom, una piscina o camps de futbol. Durant la Guerra Civil, la propietat va ser ocupada per milicians, equips de bombers i també va funcionar com a escola, però, anys més tard, l’Ajuntament va convertir l’edifici en el primer centre cívic de tot Barcelona.
Amb tots aquests anys de trajectòria, els centres cívics de la ciutat són una realitat consolidada, un referent per a milers de persones que participen diàriament en la construcció d’una cultura activa, innovadora i arrelada en el dia a dia dels diversos territoris que componen Barcelona. Han esdevingut elements clau en processos de cohesió social, fomentant, ampliant i enfortint les relacions entre els diversos segments socials i col·lectius del territori.
Els programes singulars de determinats centres (la fotografia, la dansa, el medi ambient o el feminisme), els festivals i les propostes artístiques, amb una dimensió central al territori més proper on operen, però també amb projectes que tenen un impacte a la ciutat, són la constatació del paper articulador que tenen els centres cívics a Barcelona. Un paper que es posa de manifest en la participació en grans programes i equipaments culturals de ciutat, com la Biennal del Pensament o la Biennal de Ciència, entre d’altres.
L’any 2012, l’Institut de Cultura de Barcelona va assumir les competències sobre la xarxa de centres cívics amb l’objectiu de consolidar aquests centres culturals de proximitat, de millorar-ne la comunicació i la visibilitat, i d’enriquir l’espai construït i la seva dotació tècnica i infraestructural.
Per això, la Xarxa de Centres Cívics organitza cada any diversos projectes en xarxa estables per arribar amb disciplines de tota mena a tots els territoris: les arts escèniques en viu amb el Barcelona Districte Cultural, les exposicions i les arts visuals amb el projecte Temporals, els projectes audiovisuals gràcies al cicle de cinema de proximitat Pantalla Barcelona i la divulgació amb les xerrades i les conferències del projecte Argumenta BCN.
Durant aquests quaranta anys d’història, els centres cívics han estat agents generadors de produccions culturals emergents i centres de suport a la creació. L’objectiu de la ciutat és que continuïn sent centres culturals de referència amb qualitat de propostes, flexibilitat i capacitat d’adaptació, accessibilitat i promoció de totes les cultures presents a la ciutat.