Durant el mes d’abril, la comunitat musulmana ha celebrat el Ramadà, el novè mes del calendari islàmic i considerat el mes sagrat en el qual, a més de la pràctica del dejuni, s’intensifiquen la pregària i els valors de solidaritat, empatia i fraternitat que recull l’Alcorà. Hem parlat amb membres de diverses comunitats islàmiques de Barcelona per conèixer la celebració i les accions comunitàries que duen a terme durant aquest mes, entre les quals destaquen els iftars, a més dels missatges i les reivindicacions per promoure la convivència social
Cada diumenge, la comunitat sufí d’origen senegalès de l’associació Dahira Jazbul Xulob es troba al seu centre ubicat al barri del Besòs i el Maresme per compartir la seva fe. A més de les oracions, organitzen accions socials i activitats per difondre la cultura de pau, però els diumenges del mes de Ramadà són especials: “A la nostra comunitat som constants a l’hora de promoure la pau i la solidaritat durant tot l’any, però el mes del Ramadà aporta un extra a la nostra manera de viure en la qual és essencial compartir allò que tenim amb l’altre”, explica Mbaye Pouye, encarregat de les relacions institucionals, perquè per a ell, “el que fa especial aquest mes és que la fe i les ganes de fer el bé es multipliquen; jo em sento millor, més relaxat, i ho visc com una dieta per purificar tant el cos com l’esperit”. I és que, segurament, el fet més visible del Ramadà per a la gent no musulmana és el dejuni, però aquesta pràctica va més enllà del sol fet de no menjar durant unes hores perquè, juntament amb les accions socials i de caritat, defineixen el sentit de reflexió, empatia, solidaritat i comunitat del mes en què se celebra que l’Alcorà, el llibre sagrat, va ser revelat pel profeta Mahoma.
Espais oberts a tota la ciutadania
“No menjar i no beure és un gest d’empatia cap a la gent que no té recursos i ens serveix per valorar el que tenim i, alhora, poder-ho compartir”, declara Andleeb Sharif, coordinadora del grup de noies de Minhaj Ul Quran (Camí de la Pau), una associació islàmica internacional que agrupa gent d’origen pakistanès i que té un centre al Raval. És per això que l’iftar, el moment de trencar el dejuni al vespre, és un espai que moltes comunitats musulmanes organitzen cada dia durant el Ramadà per viure’l col·lectivament.
“Els iftars són espais oberts a tota la ciutadania, sigui o no musulmana”
L’associació Dahira Jazbul Xulob reuneix més de cent persones els diumenges, el seu dia habitual de trobada en el qual conviden a xerrades i conferències divulgatives, però durant la resta de la setmana també s’hi arriben una quarantena de persones, siguin o no de l’Associació. De fet, els iftars són espais oberts a tota la ciutadania, sigui o no sigui musulmana, perquè el sentit és poder donar menjar a qui ho necessiti sense distincions. Per tal d’organitzar-los, es reparteixen de manera voluntària la gestió de cada dia i econòmicament “cadascú aporta el que pot i no és important si és molt o poc, perquè el que fa que aquest mes sigui especial és intensificar la convivència, dialogar, compartir el menjar amb qui ho necessita i, en definitiva, relacionar-nos per alimentar i renovar la nostra fe”, apunta Mbaye.
Tal com manifesta Andleeb, l’iftar sintetitza els valors que promou l’islam i des de Minhaj Ul Quran, el divendres 29 d’abril en van organitzar-ne un de més gran a la rambla del Raval per celebrar el tancament del Ramadà. Hi va haver música sufí i menjar per a tothom, però sobretot, l’objectiu era “obrir un espai per al diàleg amb la societat i així poder explicar de tu a tu per què celebrem el Ramadà i promoure la convivència, la pau i l’harmonia”, comenta. En aquest sentit, durant tot l’any i de forma més intensa al llarg d’aquest mes, també duen a terme accions de caritat amb gent de la ciutat i d’altres països, a més d’acompanyament a la comunitat pakistanesa a través de diferents fòrums organitzats per edat i gènere.
“Deixem una invitació a les bústies de tot el barri per promoure la bona relació i convidar-los a compartir amb nosaltres el menjar”
Un altre dels iftars més coneguts a Barcelona és el que organitza el Centre Cultural Islàmic Català (CCIC), que té una mesquita i un espai comunitari al Clot, amb una parada fixa al parc del barri durant tot el mes: “No preguntem a la gent si és o no musulmana, sinó que estem oberts a qui ho necessiti i cada dia repartim uns tres-cents àpats que porten harira, fruita, pa, ous, formatge, dàtils… Aquesta és l’única activitat que no s’ha aturat mai, ni tan sols amb la pandèmia”, explica Ali Saad, director executiu del centre. A més, el diumenge 10 d’abril van organitzar a la plaça del Mercat del Clot el Compartim l’Iftar, un acte que sí que s’ha hagut de suspendre els dos darrers anys i que enguany s’ha recuperat exitosament: “Deixem una invitació a les bústies de tot el barri per promoure la bona relació i convidar-los a compartir amb nosaltres el menjar; d’aquesta manera podem transmetre als nostres veïns i veïnes no musulmans el missatge de creixement personal, diàleg, convivència i tolerància del mes sagrat”.
Una comunitat diversa i enxarxada amb el veïnat
L’Ali posa l’accent en el terme “cultural” del nom del centre: “Som un espai divers i el nom ens defineix perquè fem activitats i serveis tant per a musulmans com per a tota la comunitat, perquè volem presentar la cultura islàmica i relacionar-nos amb tot el nostre veïnat, independentment de si hem nascut o hem vingut a viure aquí”.
La relació amb la comunitat va més enllà i, a més dels espais educatius, les assessories en temes d’estrangeria, l’espai per a les oracions i altres activitats artístiques i culturals, també mantenen un vincle quotidià amb el teixit associatiu del Clot i de la resta de Barcelona amb la participació en festivitats, campanyes de sensibilització i d’acció social, com el repartiment d’aliments. Una de les més destacades en els darrers anys va ser la confecció de mascaretes durant els primers dies del confinament provocat per la covid-19: “Vam fer una crida per les xarxes socials i la resposta va ser increïble, tant per part de la gent implicada al centre com externa: vam rebre teles, màquines de cosir, gent que s’oferia per confeccionar o repartir… Més de vuitanta persones solidàries van confeccionar 40.000 mascaretes per enviar als hospitals, serveis socials de l’Ajuntament, residències de gent gran, bombers, mossos d’esquadra…”.
Una associació per a la participació juvenil de la comunitat
Precisament, del grup de joves del CCIC en va sorgir ara fa uns nou anys l’associació Joventut Multicultural Musulmana (JMM). L’Aicha El Mealem Gaziri, que n’és el portaveu actual, aclareix que en aquell moment, “els i les joves teníem inquietuds que la gent que coordinava el centre no tenia i vam decidir organitzar-nos de forma independent per disposar d’un espai propi per unir-nos més com a joves”. D’aquesta manera, sense la necessitat d’un espai físic, aquesta associació promou la cohesió social, el diàleg entre religions i cultures i la participació social dels i les joves de la comunitat musulmana a Catalunya: “Sempre hi ha hagut molta exclusió social de la comunitat musulmana, encara que no sigui visible, i sobretot en les noies. Es diu que la religió no ens deixa fer res, però no és la religió sinó la societat”, apunta Aicha.
“Volem transmetre una imatge més real de l’islam, que faci front als estigmes que es difonen a les xarxes socials i a molts mitjans de comunicació”
En aquest sentit, al llarg d’aquests anys han organitzat un munt d’activitats diverses, com cinefòrums, concerts o conferències, per transmetre “una imatge més real de l’islam que faci front als estigmes que es difonen a les xarxes socials i a molts mitjans de comunicació”. De totes maneres, per tal d’anar més enllà de la sensibilització i de ser un punt de trobada de referència per a altres joves de la comunitat, ara estan centrant els esforços en l’acció social i la incidència institucional i estan treballant en la inclusió de menús halal a les escoles, han participat en el documental “Amb ulls de dona”, que fa visibles les desigualtats i les experiències de dones musulmanes, i estan començant-ne en un altre per mostrar la vida de la comunitat musulmana a Catalunya.
La reivindicació: més respecte, curiositat i una actitud inclusiva
“Jo vull contribuir a la meva societat perquè soc catalana i em sento catalana i vull normalitzar la nostra realitat perquè les futures generacions no pateixin el que hem patit nosaltres”, explica Aicha en descriure les motivacions per participar en la Joventut Multicultural Musulmana. Ella denuncia discriminacions laborals pel fet de dur el hijab i també apunta algunes crítiques a actituds que s’ha trobat en alguns contextos, concretament durant el Ramadà: “Hi ha molts infants que durant l’any no tenen esmorzar i ningú no s’escandalitza. En canvi, a la meva germana petita he vist com se l’ha qüestionada per part d’alguns adults de la seva escola. Ella ha menjat al matí amb la seva família i el problema real són els nens i les nenes que no mengen durant l’any”, argumenta. És per això que demana més respecte, curiositat i una actitud inclusiva, tant en els contextos escolars com arreu: “Els infants no han de ser portaveus de la comunitat ni fonts d’informació i seria bo que el professorat, i tota la societat en general, tingués més informació per ser més empàtics i comprensius i es deixés d’actuar des de cert paternalisme perquè per a nosaltres és un mes alegre, però quan rebem aquest rebuig ens costa molt viure-ho amb tranquil·litat”.
En aquest sentit, i malgrat que enguany l’associació no ha reprès els iftars comunitaris que organitzava abans de la pandèmia, comenta que el Ramadà i els iftars són moments idonis per explicar-se des del tu a tu: “La gent et pregunta coses i sempre és més fàcil resoldre dubtes i la curiositat cara a cara i no des de la justificació a atacs que rebem a les xarxes socials, sinó des d’un punt de trobada i d’unió”.