“En una comunitat on hi ha més participació, hi ha més salut”

24/11/2021 - 14:17 h

Salut comunitària. Parlem amb Angelina González, veu experta en salut comunitària (UB-ASPCAT), convidada a la jornada “Salut comunitària en moviment” del cicle Trobades d’Energies Comunitàries.

Angelina González Viana és investigadora postdoctoral en el departament de Salut Pública, Salut Maternoinfantil i Salut Mental de l’Escola d’Infermeria de la Universitat de Barcelona, i coordinadora de Salut Comunitària a l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT).

“Si vols treballar en l’àmbit comunitari, passa per l’associació de festes de qualsevol barri!”. Amb aquesta declaració d’intencions, Angelina González —perfil  tècnic a l’Administració, però també infermera i, en general, ferma defensora de l’acció comunitària— ens mostra com d’enriquidora pot ser la implicació en projectes comunitaris per a la salut individual i col·lectiva.

A cada territori hi trobem una varietat de projectes comunitaris enfocats a la població en general i també a col·lectius amb necessitats específiques. Algunes d’aquestes experiències ja reconegudes seran presents a la jornada “Salut comunitària en moviment”, juntament amb González. Tant les iniciatives d’envelliment actiu en què persones de més de 65 anys s’enfilen a un trapezi de circ com les passejades terapèutiques amb gossos o dinàmiques de dansa que també són moments de reflexió col·lectiva, totes tenen un paper pedagògic, integrador i social amb beneficis importants per a la salut de la comunitat.

González defineix la salut comunitària com el resultat de la salut dels individus de la comunitat i com “el treball conjunt dels agents que hi ha al barri per millorar les condicions de salut d’aquell territori i de la seva població”. González apunta que, a Catalunya, quan l’ASPCAT fa diagnòstics de salut, “veiem que són molt semblants a tots els territoris: població gran sola —que, de vegades, correspon a la manca de xarxa— o la falta d’opcions —accés a l’habitatge o a una feina— de la gent jove”. “Un altre problema comú és la precarietat i la pobresa, que amb la covid s’ha visibilitzat i agreujat més”, continua.

El reflex d’aquests problemàtiques és, per a González, una societat anestesiada amb un elevat consum de medicació per tractar els problemes de salut mental. En el treball de l’atenció primària i comunitària per a una desmedicalització de la vida, destaca que l’activitat física és una de les millors eines per respondre a processos d’angoixa o depressió i que “quan l’activitat és grupal, els beneficis es multipliquen”, manifesta.

I per arribar a aconseguir que la participació comunitària sigui important, com més agents implicats hi treballin, millor. Un exemple és el projecte COMSalut, Comunitat i Salut, de l’ASPCAT, que neix amb l’objectiu que el conjunt de professionals del sistema sanitari incorporin l’acció comunitària, sobretot en l’atenció primària, com una part de l’oferta de la seva cartera de serveis. González explica com actuen en el COMSalut: “Implementem una metodologia, que beu de Salut als Barris, de Marco Marchioni i de l’Atenció Primària Orientada a la Comunitat-APOC, recollida en la Guia per treballar en salut comunitària a Catalunya. S’inicia amb la creació d’aliances amb els agents del territori i amb una fase d’anàlisi de la situació a la que es recullen les percepcions de la gent i dels professionals del barri”.

Com a sanitària i coneixedora de l’acció comunitària, considera que el paper del conjunt de professionals de la sanitat és molt important, “perquè tenen molt coneixement a les seves consultes del que passa al territori i, a més, tenen la responsabilitat de la promoció de la salut”.

“L’ideal seria que el procés sigui del barri i que tu siguis un agent més”

En relació amb l’empoderament de les comunitats en salut comunitària, González ratifica que “a Barcelona hi ha barris, com les Roquetes o el Carmel, on ja fa anys que la comunitat demana als agents de salut que els deixin treballar a ells”. “Això seria l’ideal, que el procés sigui del barri i que tu siguis un agent més”, afegeix. Està documentat, i a escala internacional, assenyala González, que “en una comunitat on hi ha més participació, hi ha més salut”. I posa com a exemple una avaluació de salut comunitària de RecerCaixa on es comparen dos territoris amb una alta i una baixa participació comunitària: “El resultat va mostrar una millora en la salut allà on hi havia més comunitària”.

Situació actual i projectes de futur

La pandèmia de la covid ha obligat a aturar projectes comunitaris i intervencions liderades per professionals de la salut al territori. S’ha observat l’afectació de la pandèmia en l’activitat física de la població en un estudi amb la resposta de prop de trenta mil persones d’edats diferents, en què destaca l’increment d’hores al dia —de dues a cinc hores— d’estar assegudes. Així, ha baixat el nivell d’activitat física de la població. “Això ha estat una evidència internacional. Ja s’ha vist a les consultes que la gent ens hem engreixat, nens i adults. I això també afecta la salut mental”, confirma González.

Aquesta és una de les reflexions a les quals les experiències convidades a la jornada “Salut comunitària en moviment” ens ajudaran a donar resposta. Com s’anima les persones que no tenen incorporada l’activitat física en el seu dia a dia a fer esport? Com es comuniquen els projectes?

A més, González destaca la importància de visibilitzar la salut mental i promoure projectes com el que ara enceten des de l’ASPCAT als centres de salut per tal que les infermeres orientin les persones que hi acudeixen a fer activitat física.

D’altra banda, la coordinadora d’ASPCAT assegura que el departament està contractant psicòlegs i psicòlogues perquè, des de l’atenció primària, dinamitzin iniciatives per millorar el benestar emocional, “no grans patologies de salut mental sinó tractar aquest malestar, aquesta angoixa o tristesa”. “A tota Catalunya existirà aquest agent que, juntament amb l’equip de primària i els agents del territori, ajudarà a mobilitzar des del comunitari. Jo crec que acabaran oferint programes d’activitat física i iniciatives grupals psicoeducatives, entre d’altres”, explica.

En aquesta línia, González destaca un projecte que des de l’ASPCAT es vol posar en marxa i que considera molt interessant: “És un projecte a les escoles que es diu ‘Una milla al dia’, en què el professor i la seva classe corren una milla al dia en el pati. S’ha demostrat que millora, fins i tot, el rendiment acadèmic o el comportament”.

Si vols escoltar l’Angelina González en directe i conèixer més projectes sobre salut comunitària, vine a la jornada “Salut comunitària en moviment” del proper 2 de desembre a les 18.00 h, a l’Espai Jove La Fontana.

Ja pots consultar el programa i fer-hi la inscripció.