“Prollema, ensenyant la llengua materna” és un dels molts projectes que promouen la cooperació entre diversos actius de la societat i enforteixen la convivència a la ciutat de Barcelona. El seu objectiu és capacitar joves en situació d’exclusió social a esdevenir ensenyants de la seva pròpia llengua materna.
David Garcia Savalls
Què és Prollema?
Prollema respon a les inicials de Projecte de llengua materna. Treballem amb la llengua materna de jovent migrant sol que està en situació d’exclusió social severa. És a dir, joves que no tenen documentació, que tenen poca xarxa al territori i que no estan fent cap activitat perquè no poden accedir ni a formació ni a feines i, per tant, no disposen d’ingressos. A més, fa cosa de tres anys també vam incorporar el perfil de jove en situació de sensellarisme o de vulnerabilitat residencial.
Amb un període de quatre mesos se’l capacita perquè pugui ensenyar la seva llengua materna a aquelles persones a qui els interessa aprendre-la.
Com neix el projecte?
Neix des del meu dia a dia. Des de l’experiència d’haver treballat com a educador amb jovent tutelat i extutelat i qüestionar-me què i com s’està treballant. De qüestionar-me quina resposta està donant l’administració respecte al jovent, sobre com estan treballant les entitats amb les persones joves i també sobre el mateix o la mateixa jove.
Personalment, sempre he tingut molt interès amb les llengües i em va semblar que una cosa tan senzilla, tan intrínseca a la seva persona com la seva llengua materna podia ser la clau.
En quin punt es troba el projecte?
Actualment, estem tancant la setena edició, en la qual han participat 55 persones (19 voluntàries i 36 aprenents), i aquest mateix desembre inaugurem la vuitena. De gener a abril estarem formant els ensenyants i, de cara el maig del 2023, ja comencem amb els cursos.
En aquesta edició que finalitza, s’han impartit el dàrija, àrab del Marroc, l’amazic del Rif i el wòlof, que es parla al Senegal, Mali, Gàmbia i Guinea, però pot ser que s’hi afegeixin llengües noves. De fet, cerquem això: que l’equip de joves que constitueixen l’edició sigui variat, tant en l’àmbit de llengua com en l’àmbit d’origen, i també que sigui paritari.
I heu aconseguit aquesta paritat?
A tots els projectes socials ens costa treballar amb joves migrades soles, però podem dir que any rere any comptem amb elles. Aquest any tenim un equip de cinc persones i, d’aquestes, dues són noies que han migrat.
A l’inici de la conversa has fet referència als dubtes que et sorgeixen veient com s’està treballant amb el jovent migrat sol en situació d’exclusió. Ho pots desenvolupar?
Qüestionem molt l’acompanyament en l’àmbit professional perquè s’acaba infantilitzant, i el fet d’empoderar es queda sobre la taula i el paper. Cercàvem també això: intercanviar rols. Donem-li la volta!
Que el o la jove no adopti un paper de recepció sinó de coneixedor/a, d’expert/a i que, a més, tingui persones que poden ser les seves educadores i professores o persones amb una diferència d’edat més gran que estiguin a l’altra banda i que escoltin. Moltes vegades són ells/elles els/les que estan en una relació de poder i aquí el que cerquem és que hi hagi certa relació d’igualtat i que, a més, puguin crear una xarxa. Sempre he dit que, evidentment, l’objectiu principal és ensenyar la llengua materna, entenent-la com una porta per generar una xarxa, empoderar, construir coneixement, reconeixement i autonomia.
Noteu que els resultats són òptims?
Sí, la veritat és que sí. Si tot va bé, un/a jove participant a Prollema pot establir una xarxa nova de vint persones adultes. El cas d’en Kamal n’és un bon exemple. En Kamal, després d’haver participat amb Prollema, pot afirmar que entre setze i divuit persones l’han conegut i ha pogut consolidar una relació amb algunes d’aquestes persones (la majoria del sector social). Aquestes relacions, aquesta xarxa, són portes obertes. A una possible regularització administrativa (encara no ha passat en les set edicions que portem) o simplement a rebre resposta davant de situacions en les quals es poden trobar. Si una persona jove es troba en situació de carrer, sense lloc de pernoctació, la xarxa d’aprenents sol respondre.
Quin és el perfil de l’aprenent?
Parlem de “la” aprenent. De la mateixa manera que ens costa molt arribar a les noies, el perfil de l’aprenent és una dona. És una dona que està vinculada al món social, al món de l’ensenyament o al món de la cooperació internacional i que cerca un aprenentatge molt inicial i bàsic que li permeti entendre les necessitats del jovent amb qui treballen.
Com es planteja la fi del curs?
Per nosaltres és fonamental que hi hagi una continuïtat formativa i, en part, ens ho podem plantejar a causa del nombre reduït de persones amb les quals treballem.
Ara mateix, des de Prollema es conjuguen dos camins. El primer és el de continuar formant. Per altra banda, hem incorporat la rèplica. La idea és que el mateix jovent que ha passat per Prollema capaciti altres joves perquè esdevinguin ensenyants. A més, hem tancat una col·laboració amb el grup Mediació i Interpretació: Recerca en l’Àmbit Social de la UAB per oferir una formació en interpretació als joves que els interessi per capacitar-se com a intermediaris lingüístics.
Kamal El Karam
En Kamal El Karam és un dels cinc joves seleccionats per impartir sessions i ensenyar la seva llengua materna, el dàrija, a aquelles persones interessades a conèixer l’idioma i tenir-ne unes nocions. Va conèixer el projecte a través d’una amiga que li’n va parlar.
“És una formació per ensenyar la llengua materna. La meva és el dàrija, una llengua procedent del conjunt de varietats de l’àrab dialectal que es parla al Marroc. El dàrija es parla a gran part del Marroc i no té una escriptura oficial, ja que és un dialecte que es transmet en l’àmbit oral”, explica en Kamal.
Quin és el funcionament que has seguit?
Durant tres mesos ens han estat formant per després poder impartir classes nosaltres i, un cop hem estat preparats, hem pogut fer de voluntaris; en el meu cas, de quatre alumnes.
Les primeres sessions del curs serveixen per ensenyar el més bàsic. Començo per les presentacions, aprenen a dir el seu nom, la seva edat, la seva professió… Tinc molt clar que és molt important que primer entenguin què és el que volen dir.
Què t’agradaria fer quan acabis aquest curs?
Moltes coses. Ara mateix estic fent un curs de cuina al Mescladís Bostik (un espai social i gastronòmic no lucratiu amb una proposta formativa, solidària, inclusiva i comunitària). Ara mateix estic gaudint molt de la cuina, però no sé què vindrà en un futur. També he descobert que ensenyar m’agrada molt gràcies a la formació de Prollema. Potser també m’agradaria continuar ensenyant.
I, de fet, com ha comentat en David, ara mateix estic aprofundint en la llengua amb un grup de set alumnes a l’Ateneu l’Harmonia. Prollema va parlar amb l’ateneu, van acceptar, i ara estic ensenyant dàrija a un grup ja desvinculat del projecte.
Com et sents ensenyant?
El primer dia em va costar una mica. Em feia molta vergonya. Amb el temps he anat agafant experiència i cada vegada m’és més fàcil. A més, estic molt content amb tota la gent que he conegut.