Escola de Salut de la Barceloneta o com cuidar-se en comunitat

17/02/2023 - 16:53 h

A la Barceloneta, el veïnat, les entitats i els serveis públics organitzen, des de fa molts anys, l’Escola de Salut, per aprendre i cuidar-se en comunitat.

“Ara sé que no s’han de tenir llums molt potents a casa per poder dormir millor quan els apagues. Ves per on, qui m’ho havia de dir”. La Begoña ho diu en sortir de la sessió “Com podem dormir millor”, de l’Escola de Salut de la Barceloneta. Ella i un grup de més de cinquanta dones són les alumnes, però alhora les organitzadores d’aquest projecte de salut comunitària que ja porta 14 anys de trajectòria al barri. Enguany l’escola torna a l’activitat després d’un parell d’anys de descans obligat per la pandèmia.

Cuidar la salut no és només l’atenció a la malaltia i l’accés a la medicació, sinó que comporta un espectre més ampli de condicionants que s’han de tenir en compte per aconseguir el benestar personal a què podem aspirar. Així, a banda dels aspectes físics, també s’han d’abordar els emocionals, psicològics i fins i tot socials.  A la Barceloneta, l’Escola de Salut és el projecte comunitari que, precisament, tracta aquests condicionants, oferint formacions obertes al barri, per poder optimitzar la qualitat de vida del veïnat.

Una escola per cuidar-se en comunitat

L’Escola de Salut, liderada en principi des del Centre d’Atenció Primària (CAP), avui dia és un projecte totalment col·lectiu que el veïnat, o millor dit les veïnes, ja que la majoria de participants són dones, s’han apropiat i fet seu. El grup motor està format, bàsicament, per persones que han participat a l’escola com a alumnes i han decidit implicar-s’hi com a organitzadores (en l’àmbit tècnic hi ha vuit equipaments, serveis i projectes).

Segons explica la Cecilia Costa, tècnica del Pla comunitari de la Barceloneta, “la participació veïnal, no s’atura en el grup motor sinó que al final de cada curs (al mes de juny), s’organitza una sessió d’avaluació grupal on totes les participants poden aportar idees. Es tracta de dir què els ha agradat més, què menys i, sobretot, què creuen que es pot millorar o innovar per a l’edició de l’any vinent. El grup motor, per tant, organitzarà les sessions pròximes amb l’històric i els objectius per assolir, amb les aportacions de les participants”.

“Sempre aprenem coses noves, tant si ens afecten directament com si no.”

Vincles i lluita contra la soledat

La Begoña i l’Ana són dues de les persones que tiren del carro i formen part del grup motor. Ens expliquen que fa molts anys que participen en el projecte i no es perden cap sessió, si poden. Cap de les dues pateix d’insomni, però la trobada amb les amigues i les altres participants és una fita, més enllà del que diuen que les motiva per anar-hi cada setmana: “Sempre aprenem coses noves, tant si ens afecten directament com si no.”

Són conscients que per a algunes participants és una activitat que les empeny a sortir de casa, i tot i que els agradaria que tinguessin més interès en les temàtiques, estan contentes que serveixi per lluitar contra la soledat d’aquestes veïnes.

La Barceloneta: un barri amb molta vida comunitària

La Tina Sainz, responsable del Casal Cívic i Comunitari de la Barceloneta, un dels espais on se celebren les sessions de l’Escola de Salut i que també forma part del grup motor, destaca que sempre ha funcionat molt bé i de manera totalment oberta al veïnat, a títol particular o com a membre d’una entitat. “Tothom hi és benvingut; solen començar a venir a les sessions perquè algú els ha dit que són interessants, o perquè la seva metgessa de capçalera els ho ha recomanat, i al cap d’un temps entren a formar part del grup motor, i s’impliquen molt més.”

La resta de sessions es celebraran al Centre Cívic Barceloneta, amb la voluntat d’acostar l’equipament i els seus projectes al veïnat participant de l’escola ia l’inrevés, fer conéixer l’escola als usuaris del centre cívic

La Rosa i la Isabel ara mateix són només participants i de moment ja els està bé perquè diuen: “Formem part del grup de cine d’aquest casal i és una activitat a la qual ja dediquem moltes hores. Si mires al voltant veuràs molts cartells de pel·lícules, són els que hem fet nosaltres. Sí, sí: hem fet guions, hem gravat i hem muntat… fins i tot els cartells els fem nosaltres.” Són part d’un teixit veïnal molt potent que batega a tots els barris i que fa de la ciutat un lloc menys hostil.

Una escola de proximitat: acoblament amb entitats i equipaments de barri

Per què s’ha d’anar lluny a buscar professors o professores quan el barri i el districte també està ple d’expertes i experts en moltes de les temàtiques que es tracten? “A banda de les sessions que imparteixen les metgesses o la psicòloga comunitària del CAP també hi ha moltes complicitats amb altres professionals o entitats del barri. En el programa d’enguany, per exemple, l’Institut Narcís Monturiol serà l’encarregat de les dues sessions sobre salut i medi ambient, l’entitat Metzineres es farà càrrec de la sessió sobre drogues i resiliència i l’Associació Esportiva Ciutat Vella impartirà la sessió sobre exercici físic recomanat”, comenta la Cecilia. També explica la relació estreta de l’escola amb la Taula de Salut de la Barceloneta, una iniciativa de llarg recorregut al barri i que està formada per persones veïnes del barri i entitats relacionades amb la salut.

Una escola amb vocació d’arribar a totes les generacions

L’escola va néixer com a espai per a la gent gran del barri, però des dels diversos grups motors s’ha volgut ampliar els públics, intentant oferir continguts per a tothom. La prevenció, molt relacionada amb un llarg recorregut dels hàbits (nutrició, exercici físic, cura de les emocions, etcètera), s’ha de fer des d’etapes vitals com més aviat millor. Amb aquest horitzó, les temàtiques són molt variades i intenten tocar els interessos més diversos, com són l’alimentació, la sexualitat, les cures de la llar i un llarg etcètera, que fa que els grups siguin una mica més intergeneracionals, tot i que segons la Begoña, “ens costa molt que vinguin les joves, malgrat que tothom sap que la prevenció és més important quasi, que la cura de la malaltia”.